Setmana gran en la política monetària d'Occident. Després dels moviments a l'alça dels tipus d'interès el desembre passat, febrer s'estrena amb la decisió en aquest sentit de la Reserva Federal nord-americana (Fed) dimecres vinent i l'endemà serà el BCE qui apugi els tipus interès. Seria una sorpresa tot el que no sigui que la Fed els apugi 0,25 punts, fins al 4,75%, i que l'organisme presidit per Christine Lagarde els augmenti en 0,50 punts, fins al 3%. La unanimitat dels analistes sobre els moviments de tipus en la política monetària és total. Així que tot el que se surti de la previsió sí que podria tenir efecte en els mercats financers i, molt especialment, en les borses.

La decepció que apunta el titular d'aquest article amb voluntat d'agenda, neix d'aquesta mateixa uniformitat dels experts i perquè aquesta ja fa diverses setmanes que està incrustada en l'ànim dels grans inversors. Per dir-ho d'una altra manera, les borses han estat pujant tot aquest gener confiant en aquests moviments dels bancs centrals i també els mercats de deute han vist reduïdes les rendibilitats amb el mateix pensament. L'Ibex-35 tancava la passada setmana amb una alça anual del 10%, idèntica a la registrada per l'europeu EuroStoxx50 i en rangs similars es mostren els mercats d'accions europeus. Als Estats Units, l'índex tecnològic Nasdaq 100 ha assolit l'11% i l'S&P 500 poc més del 6%. El motor ha estat aquesta bona evolució de la inflació i el pronòstic de les alces de tipus abans apuntades.

El més lògic és que, si el pronòstic es compleix, sigui el moment de moure part dels guanys aconseguits en un espai tan curt de temps. Cal no oblidar que fa només un mes, quan els analistes llançaven en rodes de premsa i presentacions les previsions per al 2023, aquest 10% que ara figura en el balanç anual/mensual era l'esperat per a tot l'exercici. Per tant, encara que el fons sigui bo i les ganes de pujar intenses, pot ser un moment interessant per emportar-se part d'aquestes plusvàlues a destins més segurs, com ara els actius de renda fixa de vida més curta.

També, un cop aclarida a curt termini la incògnita sobre els tipus, caldrà mirar els beneficis empresarials. A Espanya, continuem amb els bancs molt beneficiats amb l'increment dels seus marges crediticis. Bona mostra d'això ha estat el salt que ha fet el Banc Sabadell després de presentar els comptes i que l'ha empès amb molta força durant dues sessions. Als Estats Units comença a veure's una desacceleració en els resultats (no s'ha de confondre amb pèrdues) que els experts ja estimen que caiguin entorn d'un 3%: cap motiu per preocupar-se. El deteriorament dels comptes es prolongarà també durant el primer trimestre de l'any. En el cas d'Europa, la visió és més positiva, però la desacceleració de l'economia se sentirà més tard en els guanys empresarials, la baixada de ritme dels quals es produirà al segon i tercer trimestre del pròxim any. En principi, així està tot de previst, després... Déu dirà.

Com correspon a finals de mes i principis d'un de nou, aquesta setmana predominaran les xifres estacionals dels últims 31 dies. És a dir: inflació, PIB i taxes d'atur. Dades que Espanya ofereix una mica abans i per això aquesta setmana passada ha acabat amb l'eufòria de la dada del PIB creixent el 2022 fins al 5,5% i amb la decepció sobre l'EPA, que dona una gran debilitat de l'ocupació en l'últim trimestre de l'any. Igualment, en termes de creixement, el final d'any també ens avisa d'aquesta desacceleració.

Alemanya i França oferiran aquests indicadors d'inflació i creixement, també per al conjunt de l'eurozona, on s'espera un tancament d'any al 9,1% d'IPC. Preus encara molt elevats que s'expliquen perquè tenen l'origen en l'escassetat de l'oferta i no en l'augment de la demanda. També l'agenda estarà farcida d'índexs manufacturers i de serveis que avisen sobre la salut de les economies. Dijous, el Tresor Públic tornarà a subhastar obligacions a 10 anys que van tenir una demanda descomunal i es van pagar tipus del 3,306%. Els inversors de bons estan fascinats amb aquestes rendibilitats després d'anys d'interessos insignificants i amb la creença que les pujades dels bancs centrals acabaran a mitjan d'any. Divendres es publicarà la taxa d'atur als Estats Units, que pujarà, segons les previsions, una dècima fins al 3,6%. Quina enveja!