El Mundial del 2026 està a punt de tancar-se amb un episodi que quedarà registrat en la història del futbol. Durant tota la competició, uns 50.000 argentins han volat des de l'Argentina als Estats Units per seguir la seva selecció en aquesta Copa del Món, amb una despesa estimada de 437 milions d'euros. Les dades dibuixen un fenomen de dimensions extraordinàries, però també plantegen interrogants sobre qui pot permetre's aquesta despesa i quin impacte real té sobre l'economia argentina. La final de diumenge a Nova Jersey ha disparat els preus i ha col·lapsat la logística aèria.
Segons les estimacions de la consultora Qualy, fins a les semifinals contra Anglaterra havien viatjat als Estats Units uns 45.000 argentins per seguir el Mundial. Aquesta xifra suposa un increment del 30% respecte al Mundial de Qatar 2022, quan l'Argentina va alçar el títol. Però la mobilització no s'ha aturat. Després de la victòria contra Anglaterra a les semifinals, s'ha activat una segona onada de viatgers de darrera hora. Qualy calcula que s'hi afegiran uns 4.500 aficionats més per a la final, cosa que elevarà el total fins a aproximadament els 50.000 desplaçats.
La despesa mitjana
L'impacte econòmic d'aquesta mobilització és considerable. La despesa mitjana dels viatgers ha estat d'uns 8.700 euros per persona, una xifra que inclou vols internacionals, desplaçaments interns als Estats Units, allotjament i entrades per als partits. Per als 4.500 aficionats que s'incorporen a última hora per a la final, la despesa mitjana s'enfila fins als 11.300 euros. La raó és doble: d'una banda, els vols d'última hora són significativament més cars; de l'altra, l'allotjament a Nova York, on es disputa la final, té un preu molt superior a altres ciutats de la costa est. Sumant totes les partides, la despesa total dels argentins que han viatjat al Mundial s'eleva als 437 milions d'euros. La xifra de 50.000 argentins desplaçats pot fer l'efecte d'una mobilització massiva de la població. Anastasia Daicich, directora executiva de Qualy, aclareix que gran part dels viatgers "formen part d'un segment d'ingressos mitjans-alts. No és la mitjana de la població argentina".
Aquesta distinció és clau per entendre el fenomen. L'Argentina travessa una situació econòmica complexa, amb alta inflació, devaluació de la moneda i restriccions per a l'accés al dòlar oficial. El turisme des de l'Argentina, de fet, està baixant en termes interanuals. Per tant, els 50.000 viatgers no representen un gruix significatiu de la classe mitjana argentina, sinó una franja de la població amb capacitat d'estalvi en divises o accés a mecanismes financers alternatius per obtenir dòlars. Aquesta realitat explica per què, malgrat les dificultats econòmiques del país, les graderies dels estadis nord-americans apareixen plenes de samarretes albiceleste.
L'efecte Messi
Daicich també matisa la percepció visual que ofereixen les imatges televisives. "Quan observem els estadis dominats per samarretes blanc-i-blaves, no tots són argentins que han viatjat des del seu país per al Mundial", assenyala l'experta. Als Estats Units hi ha uns 240.000 residents argentins, segons càlculs oficials, que s'han desplaçat des de les seves ciutats d'acollida als estadis seus dels partits. A més, cal afegir el factor Messi. La llegenda del FC Barcelona ha generat un interès global pel futbol argentí. Molts espectadors d'altres nacionalitats, atrets pel que s'ha anomenat el fenomen Messi, han adquirit entrades i s'han sumat a les graderies, vestint la samarreta argentina. Això contribueix a la imatge de massificació, però no implica que tots aquests espectadors hagin contribuït a la demanda de divises des de l'Argentina.
Un dels interrogants que s'han plantejat és si aquesta despesa de 437 milions d'euros afectarà les reserves del Banc Central de l'Argentina, un indicador que el país segueix amb lupa a causa de les crisis de deute i la pressió sobre el tipus de canvi. La resposta de Daicich és clara: "No implicarà un canvi significatiu en el dèficit turístic de l'Argentina ni en les reserves monetàries". Per què? Perquè, malgrat que la xifra és gran en termes absoluts, és petita en relació amb el volum total de la balança de pagaments argentina. El dèficit turístic de l'Argentina és molt superior a aquesta xifra en el conjunt de l'any. A més, l'operativa de compra de divises per a viatges a l'exterior està subjecta a controls i limitacions, de manera que una part d'aquesta despesa es finança amb dòlars que els viatgers ja tenien fora del sistema financer oficial.