Open Cosmos ha completat una ronda de finançament de 300 milions d'euros en què l'Institut Català de Finances té un paper destacat. A l'operació també hi han participat Lightrock, ETF Partners, Entrepreneurs First i dos fons de pensions internacionals. La ronda s'ha tancat amb la incorporació d'A&G Global Investors, Santander Alternative Investments i Sankara, en un context marcat per l'augment de la inversió de governs i empreses en sistemes espacials. La firma, amb seu a Barcelona, destinarà els recursos a ampliar la seva capacitat de fabricació de satèl·lits i a accelerar el desplegament de serveis d'intel·ligència i connectivitat. El seu conseller delegat i fundador, Rafael Jordà, ha subratllat que Europa "necessita reforçar la seva sobirania tecnològica i espacial" i que aquesta inversió ha de permetre consolidar el paper d'Espanya en aquest àmbit. Open Cosmos és una de les empreses que ha participat en el quart nanosatèl·lit de la Generalitat, el 6GStarLab.
A l'Estat s'ha consolidat com un dels principals motors de creixement d'Open Cosmos a Europa. La companyia ha reforçat en els darrers anys la seva aposta pel país, on concentra capacitats industrials, talent especialitzat i alguns dels seus projectes més estratègics. Barcelona acull la seu d'Open Cosmos a l'Estat i una sala blanca recentment ampliada des de la qual es dissenyen, fabriquen i assemblen satèl·lits per a clients nacionals i internacionals. L'activitat de la companyia s'estén també a les Illes Balears, Andalusia i Canàries, territoris on desenvolupa iniciatives vinculades a l'observació de la Terra i als serveis basats en dades satel·litàries.
Aquestes iniciatives inclouen projectes de monitoratge ambiental, gestió de recursos naturals i planificació territorial, àmbits en què les dades obtingudes des de satèl·lits tenen aplicacions directes. Des d'Espanya, l'empresa lidera projectes com la Constel·lació Atlàntica Espanyola, una de les principals iniciatives d'observació de la Terra promogudes per administracions públiques per reforçar les capacitats estratègiques i tecnològiques del país. La ronda de finançament ha de contribuir a reforçar les capacitats tecnològiques i industrials desenvolupades a Espanya i a impulsar les línies de negoci de telecomunicacions i intel·ligència, àmbits en què la companyia està ben posicionada.
Suport institucional i perspectives de creixement
La participació de l'ICF en la ronda posa de manifest el suport institucional al creixement d'una companyia amb una important projecció internacional. El ministre d'Indústria i Turisme, Jordi Hereu, ha destacat que el sector espacial a l'Estat "està en ple creixement" i que operacions com aquesta són un exemple de la competitivitat de les empreses del país. Hereu ha afegit que la ronda és "una molt bona notícia per al creixement de la indústria espacial a l'Estat". Per la seva banda, Jordà ha assenyalat que Europa necessita reforçar la seva sobirania tecnològica i espacial i que l'Estat ha de tenir un paper protagonista en aquest repte. Amb aquesta inversió, ha afegit, la companyia podrà ampliar les seves capacitats industrials, accelerar el desenvolupament de noves constel·lacions i consolidar Espanya com un dels principals pols d'innovació i fabricació espacial del continent.
La ronda de finançament d'Open Cosmos és una de les més importants que s'han tancat al sector espacial europeu en els darrers mesos, i reflecteix l'interès creixent dels inversors per les empreses que desenvolupen tecnologies aplicades a l'observació de la Terra i a les comunicacions per satèl·lit. La companyia, que competeix amb altres actors del sector a escala internacional, busca consolidar la seva posició en un mercat en plena expansió. L'aposta d'Open Cosmos per Espanya s'emmarca en una estratègia més àmplia de creixement que inclou la col·laboració amb administracions públiques, empreses i centres de recerca. La companyia participa en projectes finançats per la Unió Europea i per governs nacionals, i la seva capacitat per atraure inversió privada i pública és un dels factors que expliquen la seva trajectòria en els darrers anys.