La incapacitat permanent és una prestació de la Seguretat Social destinada als treballadors que, després d’haver rebut tractament i haver estat donats d’alta mèdicament, presenten reduccions anatòmiques o funcionals greus que previsiblement limiten o anul·len la seva capacitat laboral. La normativa contempla quatre graus: parcial, total, absoluta i gran incapacitat.

Tanmateix, hi ha una qüestió que genera nombrosos dubtes entre els treballadors: quines malalties poden donar dret a una incapacitat permanent? La resposta és que no existeix un llistat tancat de malalties que concedeixin automàticament aquesta prestació. El diagnòstic és només un dels elements que es tenen en compte. La valoració se centra principalment en les seqüeles, la seva gravetat, el seu caràcter permanent i l’impacte que tenen sobre l’activitat professional.

Així, una mateixa malaltia pot provocar una incapacitat permanent en una persona i no fer-ho en una altra, en funció de les seves limitacions i de les característiques de la seva feina. La mateixa Llei General de la Seguretat Social estableix que, per determinar el grau, s’ha de valorar com afecta la reducció de la capacitat laboral a la professió que exercia el treballador.

Entre les patologies que apareixen habitualment relacionades amb expedients d’incapacitat permanent hi ha les malalties neurològiques, reumatològiques, cardiovasculars, respiratòries, digestives, oncològiques i determinats trastorns psiquiàtrics. També poden ser rellevants algunes malalties genètiques, degeneratives i lesions derivades d’accidents.

En el cas de la incapacitat permanent total, la persona queda impossibilitada per desenvolupar la seva professió habitual, tot i que pot treballar en una altra activitat compatible amb les seves limitacions. La incapacitat permanent absoluta, en canvi, es reconeix quan les limitacions impedeixen exercir qualsevol professió o ofici. En aquest últim supòsit, la prestació equival, amb caràcter general, al 100% de la base reguladora.

La importància de valorar cada cas de manera individual també es pot observar en les resolucions judicials. El 2026, per exemple, els tribunals han reconegut incapacitats absolutes en casos de malalties com la malaltia de Crohn, l’artritis psoriàsica i la depressió severa, en considerar que el conjunt de les patologies impedia desenvolupar qualsevol activitat laboral.

També s’han reconegut incapacitats permanents totals quan una malaltia concreta impedeix desenvolupar les tasques fonamentals d’una professió, encara que la persona pugui fer una altra feina. És el cas de determinades cardiopaties en llocs de treball que requereixen un esforç físic important o de seqüeles neurològiques que dificulten activitats pròpies de determinats oficis.

Per tant, patir una de les malalties incloses en els llistats orientatius no garanteix per si mateix el reconeixement d’una pensió. Per sol·licitar-la és fonamental acreditar mitjançant informes mèdics l’evolució de la patologia, els tractaments realitzats, les seqüeles i, especialment, com aquestes afecten la capacitat per treballar.

A continuació, aquest és una llista orientativa d’algunes de les malalties i patologies que poden aparèixer en expedients d’incapacitat permanent:

  • Agorafòbia
  • Alcoholisme
  • Alzheimer
  • Aneurisma
  • Ansietat i depressió
  • Apnea del son
  • Artritis psoriàsica
  • Artritis reumatoide
  • Artrosi i cervicoartrosi
  • Asma greu
  • Càncer
  • Cardiopaties
  • Ciàtica
  • Colitis ulcerosa
  • Malaltia de Crohn
  • Esclerosi múltiple
  • Esclerosi lateral amiotròfica (ELA)
  • Fibromiàlgia
  • Fatiga crònica
  • Ictus i les seves seqüeles
  • Migranya crònica
  • Parkinson
  • Trastorn bipolar
  • Esquizofrènia
  • Epilèpsia
  • Insuficiència renal greu
  • MPOC
  • Lesions greus de columna
  • Neuropaties
  • Retinosi pigmentària i altres malalties visuals greus