La tecnologia sempre suposa canvis en el model de produir i també en la manera de consumir. La tecnologia va canviar intensament els mercats financers amb l'aparició d'internet, i també aviat canviarà el sistema bancari i altres mitjancers.

Els pagaments per mòbil, els moneders o carteres electròniques, el "tap to pay" i, per descomptat, les targetes de dèbit i crèdit són ara els mitjans de pagament més utilitzats a tot el món. És un fet que l'ús de l'efectiu està desapareixent, i ja només el fan servir un nombre limitat de comerciants i, en general, un grup demogràfic cada vegada més envellit.

Estem en una etapa que passem del que és real al que és digital: des de la compra per internet fins al seu pagament. I si bé encara podem anar al banc i treure diners en efectiu del nostre compte bancari, en pocs anys això ja no serà possible. Passarem a un entorn on els diners seran digitals i els guardarem en carteres o wallets digitals (ewallets). Ja no serà necessari portar un moneder físic ni diners en efectiu. Amb tan sols el nostre smartphone, tindrem accés a la nostra cartera digital que guardarà els nostres diners en format digital.

Fa un temps que el Banc Central Europeu (BCE) treballa en el projecte de l'euro digital. Serà una moneda diferent de l'euro físic que coneixem avui dia, i durant un període conviurem amb ambdós sistemes: l'euro físic i la moneda digital en euro. Malgrat ser monedes diferents, ambdues són monedes fiduciàries i estan recolzes pel BCE. A més, cotitzaran alhora, la qual cosa implica que el seu valor serà exactament el mateix.

Dos factors afecten l'adopció de la nova tecnologia de l'euro digital: l'ús més intensiu de pagaments digitals; i l'aparició del bitcoin i altres criptodivises. D'una banda, la pandèmia va aconseguir que cada vegada més ciutadans i comerços fessin transaccions digitals i els diners en efectiu tinguessin un ús cada vegada menor, acostumant ràpidament molts ciutadans a l'acceptació del pagament digital. D'altra banda, si bé, el bitcoin i altres criptodivises van tenir una acollida més important en l'època de pandèmia, la seva volatilitat, falta de regulació i problemes tècnics n'han perjudicat l'acceptació i ús global. I encara que les criptodivises i l'euro digital o altres monedes fiduciàries digitals són coses diferents, els ciutadans tendeixen a confondre-les i això pot afectar negativament l'adopció.

Països com Suècia, Noruega, Finlàndia, Xina, Hong Kong o Països Baixos, són països molt propers a l'ús del pagament 100% digital i la retirada total l'efectiu. Amb la transformació digital, el panorama de les transaccions està deixant enrere el concepte d'efectiu i, a poc a poc, la majoria dels països s'aniran sumant a aquesta nova realitat. Però per a això primer cal garantir l'accés global a internet i l'ús de smartphones, minimitzar el hackeig o pirateria dels ewallets i un desenvolupament i bon funcionament de la nova moneda fiduciària digital.

Pros i contres de les monedes digitals

Com a avantatges per als ciutadans, a part de no haver de portar efectiu a sobre i evitar anar als caixers fins i tot quan es viatja a l'estranger, el pagament amb monedes digitals és molt més ràpid, menys costós i més segur.

Actualment, el pagament amb una targeta de crèdit o dèbit suposa una transacció digital i implica que enviem diners del nostre compte corrent al compte corrent del comerç a través d'un sistema electrònic de pagaments on les targetes de crèdit o dèbit també interactuen. És a dir, en pagar amb una Visa, Mastercard, American Express o altres processadors de pagament, estem enviant diners del nostre compte corrent a un altre compte corrent de la mateixa entitat o una altra, a través d'un processador de pagaments que garanteix la connexió entre el banc o l'entitat emissora i el comerciant.

Tanmateix, si fem servir monedes digitals ja no necessitem un processador de pagaments. Els nostres diners es guarden directament en un wallet o moneder digital que equivaldria a guardar els diners efectius en un moneder físic, però aquesta vegada tot és digital. I pagaríem de moneder a moneder, igual com quan paguem en efectiu.

No obstant això, aquest nou paradigma també té el seu contra i és que la moneda digital està emesa directament pel Banc Central d'un país i atès que fan servir una criptografia per proporcionar transaccions segures, això també les fa tenir més traçabilitat. Cosa que implica que en realitat els bancs centrals tenen control absolut sobre com els ciutadans utilitzen i gasten cada cèntim dels seus ingressos. I si bé el BCE ha esmentat que no té ara per ara l'objectiu d'establir cap control, això és prou preocupació per llegir entre línies que el control és possible i que potser en el futur puguin controlar i restringir l'ús dels diners dels ciutadans. De manera que podrien bloquejar el pagament dels euros digitals d'un ciutadà per posar gasolina si els qui estiguin en el poder consideren que el seu cotxe contamina massa. I és que les revolucions sempre venen amb el seu costat bo i amb el seu costat no tan bo.

Un nou paradigma financer

Aquesta nova forma de pagament planteja el dubte de quin serà el lloc dels bancs i, principalment, els grans processadors de pagaments si en realitat amb aquesta nova configuració de pagaments ja no són necessaris. Una altra cosa és que no podem oblidar que són entitats amb molt poder i potser no hi ha interès ni per part dels governs ni per part del sistema financer a quedar reemplaçats en aquest nou paradigma.

Tanmateix, la seva funció no està justificada, ja que no serà necessari fer ús d'una targeta de dèbit per fer pagaments. Una altra cosa és si volem ajornar pagaments i fer compres o pagaments a crèdit, on sí que caldrà l'ús d'una targeta apropiat per ajornar el pagament. Però si el que volem és fer pagaments instantanis amb diners digitals, simplement serà necessari una cartera digital.

I potser aquest nou panorama futur justifica l'estratègia d'algunes entitats financeres per desplaçar les targetes de dèbit assignant-hi un cost de manteniment i oferint una alternativa gratuïta anomenada "híbrid" que respon a una targeta de crèdit per 48 hores. És a dir, el pagament no apareix reflectint immediatament en el nostre compte bancari, sinó que apareix a les 48 hores. Aspecte una mica perillós per a aquelles persones que acostumen a tenir de vegades el seu compte en negatiu, ja que durant 48 hores no sabran com han gastat exactament i quan diners els queden exactament al compte bancari.