El Congrés vota aquest dijous una moció presentada per ERC que demana d'apujar la indemnització per acomiadament improcedent actualment en 33 dies per any treballat amb un màxim de 24 mensualitats. Segons les dades de l'INE, fins al segon trimestre de l'any passat la indemnització mitjana (incloent tots els tipus d'acomiadament) es va col·locar en 7.850 euros davant els 9.900 del 2021. La formació catalana sol·licita recuperar els 45 dies amb un límit de 42 mesos que va suprimir el PP el 2012. De moment, compta amb el suport d'Unidas Podemos i Jordi Salvador, el diputat d'ERC que ha presentat la moció, comenta a ON ECONOMIA que el PSOE preferirà "posar-se de perfil i delegar la decisió en el diàleg social". Una recent sentència ha obert la porta a l'augment de la indemnització.
"No és admissible un mercat de treball basat en acomiadaments a preu de saldo"
La vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, va declarar fa una setmana que "no és admissible un mercat de treball basat en acomiadaments a preu de saldo". Però és difícil concloure si l'acomiadament és a Espanya més barat que en altres països. En aquesta línia s'han expressat els sindicats, en especial UGT, que ha presentat una demanda en instàncies comunitàries. L'únic informe, de l'OCDE, conclou que la indemnització espanyola seria entre les més altes dels països desenvolupats: "Els treballadors indefinits acomiadats després de 4 anys de servei tenen dret a 80 dies de salari, el cinquè més alt de la OCDE, i els acomiadats després de 20 anys, a 360 dies." Però l'informe és parcial, doncs es limita als acomiadaments procedents de treballadors indefinits que reben 20 dies per any amb un màxim de 18 anys i el que es debat aquest dijous en el Congrés són els acomiadaments improcedents (33 dies per any treballat amb un límit de 24 mesos).
Tampoc no està molt clar quina és la indemnització mitjana que es cobra realment a Espanya, ja que entre les dues fonts que el mesuren (l'INE i el Ministeri de Treball) hi ha notables diferències. El més actualitzat, el de l'INE, estableix que en els últims quatre trimestres (del quart de 2021 al tercer de 2022), la indemnització mitjana s'ha col·locat en 7.850 euros, quan el 2021 va ser de 9.906. Per la seva part, el Ministeri de Treball quantifica la indemnització mitjana de 2021 en 11.416 euros, 1.500 euros per sobre.
La diferència entre ambdues fonts rau en la seva metodologia, ja que l'INE es basa en enquestes i el Ministeri de Treball en diferents registres que maneja. A més, l'INE comptabilitza les indemnitzacions de fixos i temporals, però suma també les que reben els temporals que han acabat el seu contracte (un terç del total el 2021). En canvi el Ministeri de Treball no inclou aquests últims, les indemnitzacions dels quals són molt més baixes, la qual cosa explica que la dada de Treball sigui per sistema superior al de l'INE.
Però el que sí que marquen ambdues estadístiques és una gran volatilitat i coincideixen que la indemnització de 2021 és molt per sobre de la mitjana. Segons el Ministeri de Treball, la indemnització de 2020 va ser de 8.965 euro, les de 2019 i 2018 van rondar els 9.300 euros i les de 2016 i 2015 els 10.070 euros. Per tant, la indemnització mitjana dels últims set anys es col·locaria en 9.750 euros, 1.665 euros per sota de la registrada el 2021 que pren de referència. Una volatilitat que també queda reflectida en les dades trimestrals de l'INE. Com mostra, en el tercer trimestre de 2022 va ser de 6.153 euros, en el segon 5.905 i en el primer es va doblar, a 10.356. Tot i així, l'evolució anual (pujada o baixada de la indemnització) és la mateixa en les dades de l'INE i de Treball, el que fa pensar que el 2022 s'ha reduït respecte a 2021 també en les dades del Ministeri.
Menys antiguitat
Miguel A. Malo Ocaña, un dels experts més importants en indemnitzacions per acomiadaments, considera que és molt difícil sap a què es deu exactament la caiguda de la indemnització mitjana de l'any passat en relació amb 2021, encara que considera que la causa més plausible és l'acomiadament de treballadors amb menor antiguitat. El professor de la Universitat de Salamanca explica que la indemnització té una fórmula molt clara: tants dies de salari per any treballat, amb 20 dies a l'any en cas dels acomiadaments procedents i 33 si és improcedent, invariable des de 2011.
Per tant, explica, tres són les variables que fan que una indemnització sigui més alta o més baixa: si és un acomiadament procedent (més barat) que si és improcedent; el salari del treballador, directament lligat amb el sector on està fet servir, i l'antiguitat, doncs a més temps en l'empresa major és la indemnització. La mescla d'aquests tres factors explica que hi hagi tanta diferència d'un trimestre a un altre. Malo Ocaña acaba, doncs, que aquest any es han acomiadament treballadors amb menor antiguitat i salaris més baixos, encara que també pot haver influït si han estat procedents o improcedents. Una cosa que les estadístiques no permeten conèixer.
Jesús Cruz Villalón, catedràtic de dret del Treball a la Universitat de Sevilla, aposta més per l'antiguitat que pels salaris, perquè en no s'ha produït una reducció en termes absoluts i nominals dels salaris, "sinó al contrari, especialment amb la pujada del salari mínim". Com tampoc no sembla que s'hagi substituït la contractació de treball qualificat millor retribuït per treball menys qualificat i més mal retribuït. Pel que coincideix que la mitjana d'antiguitat dels treballadors acomiadats sigui inferior que un any abans.
I afegeix que podria estar influint també si les indemnitzacions comptabilitzen o no les extincions durant el període de prova, que s'han elevat molt l'any passat. "Si això és així, tenint en compte que en aquests casos la indemnització és zero, indicaria que estan augmentant molt les extincions durant el període de prova". I una última possibilitat, segons el jurista, és que en fase de conciliació s'estiguin pactant indemnitzacions inferiors.