El Parlament Europeu votarà la implantació de l’euro digital en el ple d’aquest juliol, previsiblement a favor després que, en la sessió de la Comissió d’Afers Monetaris d’aquest juny, s’aprovés per un ampli marge. Però això no vol dir que podrem pagar en euros digitals immediatament. Després del vistiplau de l’Eurocambra, s’iniciaran les negociacions amb el consell de la UE –on estan representats tots els països– i començarà una fase de proves de la nova moneda digital. Si es compleixen les previsions, podrem pagar amb euros digitals el 2029.

L’euro digital no substituirà els diners en efectiu ni cap dels actuals sistemes de pagament. Serà una nova manera de pagar, que coexistirà amb les altres. Podrem continuar pagant en bitllets, talons bancaris, targetes de crèdit, bizum, apps... i també amb l’euro digital. La novetat és que aquest últim sistema es podrà utilitzar tant si l’usuari està connectat a internet com si no ho està.

Aquesta reforma està impulsada i controlada pel Banc Central Europeu (BCE). Un dels objectius és oferir un nou sistema de pagament que no depengui de grans proveïdors dels Estats Units. Segons dades del BCE, les xarxes Visa i Mastercard gestionen el 70% dels pagaments amb targeta a Europa. Per tant, l’euro digital oferirà als ciutadans de la UE un sistema de pagaments alternatiu als de les companyies nord-americanes.

No serà ni funcionarà com una criptomònada. L’euro digital sempre tindrà el mateix valor que la moneda. Serà la versió digital de la moneda, garantida pel mateix BCE. Tampoc serà un instrument per invertir o especular. En realitat, el disseny preveu límits en els imports per evitar que es puguin moure grans imports com si es tractés d’un dipòsit bancari.

Encara queden aspectes per definir, però, en principi, funcionarà així:

  • Pagaments més senzills i ràpids. Es podran fer transferències instantànies entre particulars o comerços sense dependre de les xarxes de targetes de crèdit.
  • Disponible a la zona euro. Ciutadans i empreses el podran utilitzar com una opció de pagament més. Serà d’una gran utilitat en viatges i compres transfrontereres.
  • Més opcions per als consumidors. L'efectiu, targetes, apps... continuaran existint, però els ciutadans disposarien d'una alternativa digital pública.
  • Pagaments en línia i fora de línia. Es podrà utilitzar en connexió amb internet o sense.
  • Gratis. Es planteja com un mitjà de pagament públic i d’ús general, sense cost per a l’usuari en els usos bàsics.
  • Alt nivell de privacitat. No serà anònim com els bitllets, però el BCE considera que haurà d’oferir més privacitat que molts pagaments digitals actuals, sobretot en l’ús fora de línia.

Quins són els seus avantatges?

Els defensors de l’euro digital destaquen que suposarà més autonomia europea en els sistemes de pagament i, per tant, menys dependència de plataformes privades internacionals, sobretot de les nord-americanes. A més, subratllen que és un sistema de pagaments immediats i potencialment més eficient, amb accés universal a diners digitals emesos pel BCE. De fet, impulsarà la innovació en els sistemes financers.

Quins són els principals dubtes?

  • Privacitat. No queda clar fins a quin punt les operacions seran anònimes. El BCE manté que l'euro digital està dissenyat per protegir la privacitat tant com sigui possible, especialment en els pagaments de petit import.
  • Impacte sobre els bancs. Si s’arriba a generalitzar l’ús de l’euro digital, els bancs podrien disposar de menys dipòsits. Per aquest motiu, s'estudien límits a la quantitat d'euros digitals que cada persona podria mantenir. S’ha apuntat que els saldos individuals es limitin a 3.000 euros (en cap cas, generarien interessos). Els saldos que superessin el límit es podrien transferir automàticament a comptes bancaris vinculats. Però el límit encara no s’ha concretat.
  • Seguretat informàtica. Com qualsevol infraestructura digital, caldrà protegir el sistema davant d'atacs informàtics i fraus.