El Parlament Europeu avança en el desplegament de l’euro digital. La seva comissió parlamentària d’Afers Monetaris ha aprovat aquest dimarts –amb 43 vots a favor, 14 en contra i 1 abstenció– la reforma financera per aplicar l’euro digital, que l’Eurocambra votarà previsiblement en el plenari del juliol vinent. Després, s’iniciaran les negociacions amb el Consell de la UE –on estan representats els Estats– i es faran les proves necessàries abans que l’euro digital sigui operatiu. Però això no serà abans de 2029.

En realitat, l’euro digital avança a pas de tortuga. La Comissió Europea va presentar la primera proposta legislativa l’estiu de 2023, ja fa tres anys, però els Estats no van donar el vistiplau fins a finals de l’any passat.

Amb l’euro digital es podran fer pagaments tant en connexió a Internet com sense. En cap cas substituirà als diners en efectiu o altres sistemes de pagament, ja que coexistiran.

Aquesta reforma està impulsada pel Banc Central Europeu (BCE). L'objectiu és oferir un sistema de pagaments públic i europeu, que no depengui de grans proveïdors dels Estats Units. Segons dades del BCE recopilades per l’ACN, les xarxes Visa i Mastercard gestionen el 70% dels pagaments amb targeta a Europa. Un 20% dels pagaments són operats per sistemes estatals que no funcionen en altres països de la UE. I el 10% restant és processat per xarxes de targetes com Discover o American Express, que també són empreses dels Estats Units. El projecte de l’euro digital oferirà als ciutadans de la UE un sistema de pagaments alternatiu als de les companyies nord-americanes.

Hi haurà dues versions de l'euro digital: una connectada a internet i una altra que podrà funcionar sense. En aquest últim cas, el sistema permetrà efectuar transaccions directes entre dispositius mòbils, sense passar per una infraestructura que liquidi el pagament i que en pugui registrar l'operació. En el cas de la versió connectada a internet, el BCE actuarà com a intermediari i tindrà accés al registre de transaccions, però no podrà veure la identitat dels usuaris. Més endavant, quan s’aprovi la normativa, es fixarà l’import màxim que cada persona pugui moure.

Amb l’euro digital es podrà pagar a botigues, online o entre particulars sense substituir els bitllets i monedes. Coexistirà amb l’efectiu i amb els mètodes privats (targetes, Bizum, apps...). En principi, serà així:

  • Disponible a la zona euro: ciutadans i empreses el podran fer servir com una opció de pagament més.
  • Pagaments online i offline: es preveu que es pugui pagar amb internet o sense.
  • Gratis per a l’usuari en els usos bàsics: el BCE ho planteja com un mitjà de pagament públic i d’ús general.
  • Alt nivell de privacitat: no seria anònim com els bitllets, però el BCE considera que hauria d’oferir més privacitat que molts pagaments digitals actuals, sobretot en l’ús offline.
  • No serà una criptomoneda: l’euro digital sempre tindrà el mateix valor que  la moneda. Tampoc serà un instrument per invertir o especular. De fet, el disseny preveu límits de saldo per evitar que la gent mogui grans quantitats com si fos un dipòsit d’estalvi.