Els emprenedors i autònoms poden tenir dubtes sobre les factures quan comencen, fins i tot sobre qüestions senzilles com el càlcul dels tipus impositius. Afegir aquestes dades a la factura és obligatori perquè tingui validesa legal. D'entrada, cal saber que el tipus impositiu és el percentatge d'impost que s'aplica sobre la base imposable d'una factura. A l'Estat espanyol, l'impost més habitual és l'IVA (Impost sobre el Valor Afegit), que té diversos tipus: el general, del 21%; el reduït, del 10 %; i el superreduït, del 4 %.

Una factura amb IVA té diverses dades: base imposable (el preu sense impostos), tipus impositiu (el percentatge aplicat), quota d'IVA (import de l'impost) i total de la factura, que surt de sumar la base imposable més l'IVA.

Exemple bàsic amb un sol tipus. Suposem que es ven un servei per 1.000 euros i s'aplica el tipus general del 21% d'IVA. Aquest és el procediment:

  • Pas 1 / Calcular l'IVA: 1.000 euros × 21% = 210 euros
  • Pas 2 / Calcular el total: 1000 euros + 210 euros = 1.210 euros.

Exemple amb diversos tipus. Suposem que incloem a la factura diversos productes i serveis com: un llibre (100 euros), alimentació (200 euros) i serveis de consultoria (500 euros).

Pas 1 / Calcular l'IVA

  • Llibre (amb un tipus superreduït del 4%): 100 euros × 4% = 4 euros
  • Alimentació (amb un tipus reduït del 10%): 200 × 10% = 20 euros
  • Serveis (amb un tipus general del 21%): 500 × 21% = 105 euros

Per fer els càlculs, si el tipus d'IVA és del 21%, es pot multiplicar 0,21 per la base imposable. Si el tipus és del 10%, es multiplica per 0,10. I si és el superreduït del 4%), es multiplica per 0,04.

Pas 2 / Calcular el total: base total (800 euros) + IVA (4+20+105 = 129 euros) sumen 929 euros. Aquest seria l'import total de la factura

Cas especial: factures amb IRPF, per a autònoms. Quan un autònom factura a un altre autònom o empresa, pot aplicar l'IVA i l'IRPF.

Per calcular l'IRPF d'una factura, cal saber que el tipus general és del 15%. Però hi ha excepcions. En el cas de nous autònoms es poden aplicar tipus més baixos en els primers anys. L'IRPF també es calcula sobre la base imposable. I no sobre la base imposable més l'IVA, que és un error que cometen molts. L'IRPF es resta de la base imposable per conèixer l'import final (el que se suma és l'IVA).

Això és l'essencial: L'import de l'IVA calculat se suma a la base imposable i l'import de l'IRPF es resta. Tant l'IVA com l'IRPF s'han de mostrar desglossats a la factura. Exemple:

  • Base: 1.000 euros
  • IVA (21 %): +210 euros
  • IRPF (15 %): –150 euros
  • Total: 1.000 + 210 – 150 = 1.060 euros. És a dir, el client paga 1.060 euros, però l'autònom declara 210 euros d'IVA repercutit i 150 euros retinguts d'IRPF.

Nota històrica. A Espanya, l'IVA es va implantar l'1 de gener de 1986, arran de l'ingrés a l'aleshores Comunitat Econòmica Europea (actual Unió Europea). Abans d'aquesta data existia l'IGTE (Impost General sobre el Tràfic de les Empreses), que va estar vigent des de 1964 fins a 1985. Era un impost indirecte que gravava les vendes, però funcionava de manera diferent a l'IVA (no era un impost neutral ni deduïble en cadena com l'IVA actual).