Catalunya continua creixent el doble de ràpid que la mitjana europea, amb una previsió del 2,9% per 2025 i del 2,4% pel 2026. I hi ha més bones notícies enmig de la incertesa global i les angoixes. L'economia mostra "indicis d'un canvi de model" cap a un "creixement de més qualitat". Així ho ha constatat el director d'anàlisi econòmic de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Ramon Rovira, en la presentació de l'informe de conjuntura. L'augment de la inversió, de la productivitat per treballador i el creixement del pes de sectors de valor afegit com les Tecnologies i Comunicacions (TIC) són les principals mostres d'aquest salt qualitatiu.
"S'haurà de repetir durant molts trimestres per parlar d'un canvi estructural", ha alertat Rovira, que ha desplegat unes dades optimistes per a l'economia catalana.
La inversió productiva per treballador és un dels indicadors que motiva l'optimisme de Rovira i la Cambra. Aquesta inversió encadenarà el 2026 un tercer any de creixement per sobre del 3%, impulsada pel creixement del PIB, l'impuls final dels fons Next Generation, uns beneficis empresarials a l'alça i uns tipus d'interès baixos. Amb aquest creixement s'acumula un augment del 15% de la inversió productiva en comparació amb la prepandèmia, l'any 2019.
La productivitat per treballador és de 40 euros cada hora, xifra que supera els 38 d'abans de la pandèmia. En aquest sentit, mostra una evolució millor que la mitjana espanyola, que amb 38 euros per hora treballadora està gairebé igual que el 2019, quan eren 37 euros. En cada trimestre de 2024 i 2025, Catalunya ha vist crèixer la seva productivitat per hora efectiva més que Espanya. En el tercer de 2025, ho va fer a un ritme gairebé tres vegades superior, un 1,4% per un 0,5% a l'estat.
La demanda interna i el consum privat, que augmentarà un 2,6%, han d'impulsar el creixement aquest 2026, mentre que el consum públic s'alentirà. Aquest impuls de consum i demanda interna portarà a un augment de les importacions que donarà com a resultat una contribució negativa del sector exterior, no per un mal rendiment de les exportacions, sinó per més força de les importacions.
Pel que fa als sectors, en els darrers cinc anys els afiliats que més han augmentat són els de l'educació (un 52,8% més), els del sector TIC (un 38,4% més), les activitats professionals científiques i tècniques (24,5%) i les activitats sanitàries i de serveis socials (un 22,5%), totes elles d'alt valor afegit, mentre que ho han fet a un ritme molt menor el comerç o l'hostaleria, amb augments inferiors al 10%, ambdós.
Amb aquesta evolució, el sector educatiu ha passat de representar el 5% dels afiliats al 6,9%, el TIC ha passat de representar el 3,5% dels afiliats al 4,3% i les activitats sanitàries i serveis socials han passat de ser el 8,8% dels treballadors al 9,6%. En canvi, han caigut el comerç (del 17,9% al 16,7), l'hostaleria (del 8,2% al 7,9%) i la indústria manufacturera, que ha reculat d'un 13,5% a un 12,4% dels afiliats.
La manca de personal creixent en construcció i hostaleria (un 61,5% i un 48% d'empreses d'aquests sectors declaren que els costa trobar professionals, respectivament) pot dificultar el creixement, però també pot impulsar més inversió en sectors de més valor afegit i en tecnologia.
La presentació de l'optimista informe de la Cambra coincideix amb un de molt més fosc: el que ha publicat Idescat i que confirma Catalunya amb un risc de pobresa o exclusió social que arriba al 24,8%, lleument per sota de la mitjana espanyola (25,7%) i en indicadors propers als països més pobres d'Europa, que són Bulgària (30,3%), Romania (27,8%) i Grècia (26,9%).
Rovira ha reconegut que "el PIB és un indicador imperfecte de benestar", que cal mirar més aviat la renda disponible de les famílies "i aquest indicador està estancat". "El repte central és fer arribar al conjunt de la població aquest creixement i aquest creixement en sectors de valor afegit que estem veient és el camí", ha afegit.