La indústria farmacèutica ha inclòs entre les seves prioritats per als pròxims intensificar la modernització i actualització de les infraestructures internes destinada a laboratori per ser més eficients i reforçar el valor afegit de la seva innovació i desenvolupament. El sector admet que incrementarà el volum de recursos que dedica a aquest apartat des del 3% al 7% dels seus ingressos, en els dos anys vinents, doblant el volum de recursos actuals. De mitjana, el 2022 les organitzacions van gastar el 2,7% dels seus ingressos sobre iniciatives relacionades amb la modernització, la digitalització i transformació dels seus laboratoris. Darrere d'aquesta estratègia es fingeix un gran propòsit que els farà més competitives: reduir el temps que transcorre entre el descobriment d'una nova molècula i el llançament del nou fàrmac al mercat, i també, baixar els costos i elevar la ràtio d'èxits.
Les farmacèutiques consideren que els laboratoris de nova generació les preparen per afrontar els reptes del futur, segons l'informe Construyendo el laboratori farmacèutic de pròxima generació: digitalment connectat, mediambientalment sostenible, elaborat per l'Institut d'Investigació Capgemini. Per això, la inversió en aquest capítol es realitzarà independentment de la mida de les companyies, encara que varia en el seu percentatge. Les big pharma, multinacionals que facturen més de 10.000 milions de dòlars anuals, s'esforçaran a arribar al 7%, un percentatge superior al 4% que destinen en l'actualitat. Les companyies que ingressen entre 5.000 i 10.000 milions el delimitaran a un 5,4%, les d'entre 1.000 i 5.000 el rebaixaran al 4,1% i per a les de 500 a 1.000 milions de facturació, la inversió és de 2,8%.
Per realitzar l'informe, l'Institut d'Investigació de Capgemini ha consultat a 235 companyies -un 62% farmacèutiques i un 38% biotecnològiques-, el 85% de les quals tenen uns ingressos anuals de més de 1.000 milions de dòlars, i el 15%, entre 500 i 1.000 milions de dòlars. Del total, la meitat estan ubicades a Europa (França, Alemanya, Suïssa i UK), un 30% als Estats Units, un 10% al Japó i el 10% restant a l'Índia.
El sector "està canviant la perspectiva de com obtenir valor afegit a través de les noves tecnologies", segons l'opinió de Marc Benaiges, responsable de ciències de la salut i manufacturing de Capgemini a Espanya, i "totes les empreses de biopharma i de biotecnologia estan modernitzant o modernitzaran a mitjà termini els seus laboratoris amb la incorporació de tecnologies de nova generació", afegeix. Així ho admet el 75% de les companyies consultades per a l'estudi que ha començat la modernització dels seus laboratoris; mentre que el 25% restant està planificant el seu enfocament estratègic.
El duran a terme amb major o menor pressa, encara que gairebé la meitat (48%) de les organitzacions anticipen que necessiten de dos a cinc anys per transformar els seus laboratoris. Una minoria (17%) creu que necessitarà almenys cinc anys i una tercera part (35%) creu que poden completar la transformació dins dels pròxims dos anys. L'informe conclou que la majoria dels laboratoris farmacèutics encara es troben en les primeres etapes de transformació, sigui executant proves pilot o provant proves de concepte (PoC). Només el 15% de les organitzacions poden classificar-se com "líders", la qual cosa significa que sobresurten tant en elements fonamentals, com eines, tecnologies, dades, arquitectura i connectivitat, com en habilitadores, com a visió, estratègia, persones i processos, cultura i habilitats. Gairebé la meitat d'aquestes organitzacions líders ja estan experimentant reduccions en el temps de comercialització, errors humans, falles en les últimes etapes i costos derivats dels seus esforços.
Menys temps i costos, més èxit
Benaiges exposa que l'objectiu final és múltiple. La indústria farmacèutica necessita reduir el temps que transcorre entre el descobriment d'una nova molècula i la seva transformació en un fàrmac comercialitzable, perquè actualment ocupa entre 10 i 15 anys. També es podran disminuir els costos de prova-desenvolupament-fabricació, que en l'actualitat se situen en una mitjana de 2.800 milions de dòlars per desenvolupament, i millorar la ràtio de l'èxit en el descobriment de nous fàrmacs, tenint en compte que menys d'un 12% dels compostos que aconsegueixen assolir la fase d'assajos clínics arriba a convertir-se en fàrmacs disponibles per a metges i pacients. Els costos són alhora un dels motius centrals, ja que en els últims anys gairebé s'ha doblat, mentre que retorn esperat de la inversió en nous medicaments se situa entorn del 2%.
Capítol complementari és disposar d'una farmacovigilancia més rendible i eficaç i ampliar de forma àgil i ràpida tot el que són els processos de fabricació i millorar el compliment de la normativa i auditoria, afegeix el responsable de ciències de la salut i manufacturing de Capgemini a Espanya.
Els laboratoris de nova generació el que fan és incorporar tecnologies emergents i dins d'aquestes hi ha la IA, machine learning, IA generativa o la realitat augmentada o virtual. "A més de millorar els processos amb la inclusió d'automatització i robòtica, així com la captura intel·ligent de dades, a través de sensors, per analitzar el contingut amb més precisió", determina Benaiges en destacar que l'estudi reflecteix que "9 de cada 10 organitzacions consultades creuen que gestionar aquest gran volum de dades serà un dels reptes per al laboratori de nova generació".
Col·laboració i innovació oberta
Les farmacèutiques busquen crear laboratoris més àgils, eficients, col·laboratius i sostenibles que les ajudin a afrontar millor aquests desafiaments i impulsar els avenços científics. L'estudi evidencia que la indústria farmacèutica que disposi d'un laboratori de nova generació impulsarà els descobriments multidisciplinaris i utilitzarà la innovació oberta. Una de les conclusions és que el 89% de les companyies confirma que està intercanviant dades amb entitats externes a la seva organització -entre empreses homòlogues i que operen en el mateix ecosistema- i el 57% està adoptant pràctiques d'innovació oberta. "Els líders del sector s'obren a l'exterior per a la recerca de col·laboració amb entitats i empreses dins del mateix ecosistema farmacèutic" per ser més eficients en R+D+I", certifica Benaiges.
L'augment de la complexitat de les noves teràpies genètiques i cel·lulars és un altre dels reptes que ha d'afrontar el sector. Un aspecte que revolucionarà el món de la medicina i que forma part d'un dels elements clau dels laboratoris de nova generació és l'anomenada biologia sintètica. "La biologia sintètica és un camp multidisciplinari que combina la biologia, l'enginyeria, la informàtica... i et té aplicacions revolucionàries que podrien impactar dramàticament en la medicina com la coneixem actualment, però també en l'agricultura, l'alimentació i la sostenibilitat ambiental", manifesta Benaiges. "Tecnologies com la intel·ligència artificial poden impulsar la biologia sintètica a través d'aplicacions en àrees com l'enginyeria de les proteïnes, l'optimització de les seqüències genètiques... mitjançant l'anàlisi d'aquestes rutes metabòliques, el modelatge de processos cel·lulars i l'automatització i optimització del disseny d'aquests experiments", comenta.