Per cada 10.000 euros que ingressa, un resident de la ciutat de Barcelona ha de pagar a Hisenda per IRPF 1.920 euros, mentre que si viu a Madrid, pagarà els 1.900, 20 euros menys. La diferència pot semblar petita, però es dona la paradoxa que els barcelonins guanyen de mitjana 1.069 euros menys que els madrilenys, la qual cosa demostra que a més ingressos, no sempre s'ha de pagar un tipus impositiu més alt, la qual cosa es coneix com a progressivitat, o, comunament, que "pagui més el que més tingui". I és que la competència fiscal que fa el Govern d'Isabel Ayuso amb els impostos provoca que la resta dels espanyols hagin de tributar més per IRPF, proporcionalment, que els residents a la Comunitat de Madrid. Una diferència que, es fa més sagnant, en el cas dels rics i molt rics, perquè a més ingressos, més diferència hi ha entre els tipus que s'apliquen en cada territori.

El salari mitjà de la ciutat de Madrid va ser de 41.042 euros el 2021, últimes dades comparables, davant 39.973 euros dels residents del terme municipal de Barcelona, segons dades de l'Agència Tributària (AEAT). Encara que aquesta estadística no aporta el tipus mitjà efectiu (el que realment es paga per tots els ingressos), fonts de l'AEAT assenyalen a ON ECONOMIA com es pot calcular per territoris. Encara que matisen dues coses: la primera, que es tracta del tipus mitjà dels que paguen per la renda i no del conjunt de residents i, que, per lògica, si el salari és més alt, sempre surt un tipus efectiu major. Per poder fer una comprovació del tipus pel qual realment es tributa, han de ser salaris equivalents, una cosa que s'aprecia entre les dues ciutats.

De fet, si el salari fos idèntic, el tipus efectiu dels barcelonins seria més alt encara que el dels madrilenys, com a mínim mitjà punt més. A més, la diferència s'ha agreujat als dos últims exercicis fiscals -2022 i 2023- doncs el Govern madrileny ha deflactado la tarifa els dos anys, i ha rebaixat el tipus real del 21% al 20,5%. Si ja era el més baix el 2021, ara ho és molt més.

Però amb diferències salarials més altes, és molt difícil poder determinar l'efecte que té les decisions fiscals de cada comunitat autònoma a l'hora de fer la declaració de la renda, encara que sí que es pot comparar els tipus reals (que no els efectius) que aplica cada govern autonòmic. Tanmateix, sí que es pot saber que es paga depenent de la residència: "digues-me on vius i et diré quan tens pagues en la teva declaració de la renda".

Per ciutats

L'estadística de l'AEAT no permet conèixer el tipus efectiu que es paga per municipis, tret d'en el cas de les sis grans ciutats espanyoles que superen el mig milió d'habitants. Dit queda que Barcelona té el tipus efectiu més alt, malgrat tenir salaris per sota de Madrid, que ocupa el segon posat en el rànquing dels tipus efectius més grans de les sis metròpolis espanyoles. Els residents en València capital, amb un salari de 32.215 euros el 2021, tenen un tipus efectiu del 16,9%, que proporcionalment és el més alt, ja que la Comunitat Valenciana té el tram autonòmic més alt d'Espanya.

Després d'aquestes tres ciutats, Sevilla, amb 30.060 euros d'ingressos mitjans, té un tipus efectiu del 16%, que contrasta amb Saragossa, que amb un salari pràcticament idèntic, 30.002 euros, té un tipus molt més baix, del 15,4%. Efecte de les diferències en el tractament fiscal diferenciat entre Andalusia i Aragó. Màlaga, amb el nivell d'ingressos més baix de les sis capitals, 27.611 euros, té un tipus del 14,3%. O, cosa que és el mateix, per cada 1.000 euros que guanyen, en paguen 143.

Ara bé, en termes absoluts, malgrat que els barcelonins tenen el tipus efectiu més alt de les sis poblacions, en termes absoluts a Madrid es paga de mitjana 125 euros més que a Barcelona, a causa d'aquests 1.100 euros de més ingressos. En concret, cada madrileny aporta a Hisenda 7.800 euros, el barceloní, 7.675; el valencià, 5.455 euros; el sevillà, 4.800 euros; el saragossà, 4.631 i el malagueny, 3.960 euros.

Per províncies

La dinàmica es repeteix en el cas de la mitjana segons províncies. A més renda, més tipus efectiu, encara que no les mateixes condicions legals per al tram autonòmic. Comparant les quatre províncies catalanes amb les espanyoles que superen el mig milió d'habitants -deixant fora les d'Euskadi i la Comunitat Foral de Navarra, de les que l'AEAT no té dades pel seu règim fiscal diferent-, les catalanes estan entre les quals més tipus efectiu paguen, encara que, és clar, també gaudeixen d'uns salaris mitjans més alts.

Així, els residents de la Comunitat de Madrid tenen un tipus mitjà del 18,1% (arrossegat per les rendes dels residents de la capital), la província de Barcelona és la següent, amb el 17,2%; en tercer lloc, hi ha Girona al costat les Balears, amb un tipus efectiu del 15,4%; Lleida, després d'elles, amb el 15% i després Saragossa i València amb un 14,8%. Tanmateix, malgrat el mateix tipus efectiu, el valencià guanya 620 euros menys que l'aragonès. Una cosa semblant succeeix amb Tarragona que, amb un salari una mica superior al de Saragossa, té un tipus inferior, encara que sigui una dècima.

Les grans províncies es completen amb Astúries, que de mitjana tributa al 14,2%, A Coruña, al 14,5% malgrat tenir una renda inferior al Principat, i la província de Sevilla, el 14%. El tipus efectiu de la província de Màlaga és el 13,6%, la Regió de Múrcia té el 12,8% i, finalment, Alacant, la província amb menors ingressos de les analitzades, tributa a un tipus del 13%, 5 punts menys que Madrid.

Per tancar, el tipus efectiu mitjà a Espanya és del 15,1%. Per comunitats autònomes, a la Comunitat de Madrid l'IRPF suposa el 18,1% dels ingressos bruts, davant el 16,7% a Catalunya i el 15,4% a les Balears. Extremadura tanca el rànquing dels tipus efectius per territoris, amb un 11,9% per cada 100 euros que ingressen els seus residents; 12,4% en Castella-La Mancha i el 12,8% la Regió de Múrcia.