Tenir més d’una residència té els seus avantatges, com ara obtenir ingressos addicionals per llogar-la o tenir un segon punt per anar-hi a descansar en períodes estivals, durant les vacances o els caps de setmana. Tot i això, també implica certs inconvenients, com ara l’obligació de rendir comptes a l’Agència Estatal de l’Administració Tributària (AEAT). 

Quan un habitatge no és la residència habitual ni està llogat, es considera que pot generar una "renda imputada", que vol dir que, a efectes fiscals, l’Agència Tributària entén que n’obtens un benefici, tot i que no percebis diners reals. Per aquest motiu, a la declaració de la renda, s’ha d’incloure aquesta propietat, indicant el seu ús com a “no llogat ni habitat habitualment”. El valor a declarar és: el 2% del valor cadastral de l’immoble o bé l’1,1%, si aquest valor ha estat revisat en els últims 10 anys. Aquest import s’afegeix a la base imposable de l’IRPF.

Sancions 

En cas que el propietari decideixi llogar-la, declararà els ingressos com a "rendiments del capital immobiliari". En aquest cas, el propietari podrà deduir determinades despeses relacionades amb el manteniment, impostos, assegurances, etc. No declarar correctament aquestes situacions pot ser considerat infracció tributària, i pot comportar sancions. Els criteris generals són:

  • Sancions lleus: si la base de la sanció no supera els 3.000 euros, existeixi o no ocultació. Multa del 50% de la quantitat (màxim 1.500 euros).
  • Greus: si la base de la sanció és superior als 3.000 euros i existeix ocultació. Multa d’entre el 50% i el 100% de la quantitat.
  • Molt greus: si s’han utilitzat mitjans fraudulents: multes d’entre el 100% i el 150%.

Així, no hi ha cap obligació de viure en una segona residència, però es penalitzarà no declarar-la correctament. El fet de tenir-la buida o utilitzar-la només puntualment no és cap infracció, sempre que es declari segons les normes establertes. 

Posant un exemple, si una segona residència té un valor cadastral de 100.000 euros, revisat fa més d'una dècada, a la declaració de la renda s'haurà d'imputar una renda de 2.000 euros (el 2%), que s’afegirà als ingressos anuals del treballador i tributarà segons el tram d’IRPF. Aquesta imputació es fa de forma senzilla a l’apartat corresponent als béns immobles dins la declaració de la renda. No cal donar d’alta cap activitat econòmica per això. 

En cas de decidir llogar la segona residència, els ingressos obtinguts han de declarar-se com a rendiments del capital immobiliari. Això vol dir que cal indicar els ingressos bruts percebuts pel lloguer i les despeses deduïbles, com ara l’IBI, assegurança de l’habitatge, reparacions, interessos de la hipoteca, comunitat, entre altres.

Només es pot aplicar una reducció del 60% sobre el rendiment net si l’immoble es lloga com a habitatge habitual del llogater (no per ús turístic o vacacional). Els lloguers turístics o de temporada tenen tractament diferent, i poden comportar altres obligacions, com donar-se d’alta d’activitat econòmica si s’ofereixen serveis com neteja, bugaderia, etc.