La Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona ha analitzat el mercat de lloguer a la capital catalana i conclou que la ciutat de Barcelona no és una àrea amb mercat d’habitatge tens, segons els nous paràmetres marcats a la recentment aprovada llei espanyola de l’habitatge. “No es podrà declarar Barcelona com una àrea tensionada i, per tant, limitar el preu dels lloguers, perquè serà molt difícil justificar aquesta circumstància d’acord amb els supòsits que marca la nova llei de l’habitatge”, ha explicat Joan Ràfols, president de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona. De l’anàlisi que ha fet l’entitat, es conclou que només tres districtes dels 10 que configuren la ciutat, Ciutat Vella, Sarrià-Sant Gervasi i Sant Martí, compleixen un dels tres requisits que marca la norma per poder declarar que una zona urbana té el mercat del lloguer fora de mida respecte dels nivells de renda de la població que hi viu.
Els responsables de la Cambra de la Propietat adverteixen que, per tant, Barcelona no pot ser declarada zona tensa pel que fa al preu del lloguer i que, en cas que així s’intenti determinar, s’han de mesurar les conseqüències que això tindrà de discriminació d’àrees urbanes de la mateixa ciutat i respecte d’altres. Consideren també que la norma estatal generarà desequilibris no només urbans, sinó també territorials entre comunitats autònomes i poblacions. Ràfols ha xifrat que al conjunt d’Espanya, tret de ciutats com Barcelona i Madrid, el pes del lloguer en el conjunt del mercat de l’habitatge és molt baix, del 15%. Alhora, alerten que tenint en compte que el PP no ha recolzat la llei i que les autonomies tenen competències en la matèria, les diferències s’agreujaran.
Tornant a Barcelona ciutat, segons els paràmetres marcats per la nova llei de l’habitatge per determinar una zona com a àrea amb mercat d’habitatge tens, el responsable de l’estudi i gerent de la Cambra, Òscar Gorgues, ha remarcat que l’esforç de les famílies per pagar un lloguer està per sota del 30%, fixat per la norma, en tots els districtes, excepte a Ciutat Vella, on aquest indicador se situa en el 31,49%. En concret, l’esforç (renda familiar mitjana) el 2022 a la ciutat de Barcelona va ser d’un 22,46% per terme mitjà, molt per sota del mínim establert. En concret, cap districte supera el 25% i en queden per sota del 20% Les Corts i Sarrià-Sant Gervasi.
Pel que fa a la compravenda d’habitatges, la inversió que les famílies han assumit se situa en un 24,11% de mitjana l’any 2022. En particular, cap dels districtes de la ciutat de Barcelona supera el 30% estipulat per la regulació vigent. En aquest supòsit -que està relacionat amb la variació de l’IPC i el seu creixement percentual- la llei estableix que en els darrers 5 anys la variació percentual de l’índex de preus ha de superar-se en 3 punts. En aquest període, a Barcelona, l’IPC mitjà ha patit una variació d’11,64%, mentre que el preu del lloguer ha variat un 10,47% i el preu de compra un 13,27%. Només en el cas de Sarrià-Sant Gervasi s’ha arribat al 23,62%, i a Sant Martí, al 15,26%. No obstant això, que determinaria una tensió en els preus en aquests districtes, Òscar Gorgues ha argumentat que el tipus d’oferta immobiliària que hi ha al mercat determina molt aquest percentatge. És a dir, ha explicat que tenint en compte que l’estudi s’ha realitzat amb dades del període 2018-2022, el mercat de l’habitatge ha variat substancialment passant d’una àmplia oferta d’habitatges de segona mà a l’entrada d’obra nova que, evidentment, té uns preus de compra superiors.
Des de la Cambra de la Propietat Urbana s’insisteix en el fet que una regulació en el control de preus no és la solució que necessita el parc de lloguer a les grans ciutats com Barcelona o Madrid. “A mitjà i llarg termini, el control de preus de lloguer no funciona perquè redueixen l’oferta, bloquegen el manteniment i rehabilitació del parc edificat, beneficien a la població amb rendes més elevades i dificulten l’accés a l’habitatge per a llogar a les persones de menys recursos”, ha expressat Joan Ràfols durant la seva intervenció. De fet, el president de l’entitat ha posat els exemples de la congelació del lloguer dels anys 1920 fins a 1994 a Espanya i de la Llei 11/2020 sobre contenció de rendes a Catalunya, que ha estat anul·lat part del seu articulat pel Tribunal Constitucional.
Segons Ràfols, el problema que genera més tensió a ciutats com Barcelona és la manca d'oferta i de terrenys disponibles. També ha apuntat a la falta de projectes de construcció. "A sobre desincentivem la inversió", ha alertat. D'altra banda, ha recordat que a la ciutat hi ha molt poc parc de lloguer per dos motius: el control de rendes aplicat durant el franquisme, que desincentiva el lloguer privat, i la manca d'inversió pública en polítiques d'habitatge social tant en l'àmbit català com nacional.
A banda d’això, Ràfols ha explicat que no té cap sentit, ni és homologable a Europa, reduir la figura de gran tenidor a més de 5 habitatges. El president de la cambra ha destacat que el mercat d’arrendament, a Espanya, es caracteritza per ser minifundista i també ha assegurat que aquest canvi en la definició de gran tenidor únicament respon a una justificació per controlar els preus del mercat.