El Senat ha aprovat definitivament la nova llei en matèria d'habitatge, informa Europa Press. L'òrgan ha donat llum verda aquest dimecres de manera al projecte de Llei pel Dret a l'Habitatge, per la qual cosa la norma queda llesta per a la seva entrada en vigor, després de la publicació al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).

Just abans de les eleccions autonòmiques i municipals del pròxim 28 de maig, l'Executiu ha aconseguit tirar endavant una de les lleis clau de la legislatura, després de mesos d'intenses negociacions dins del mateix govern de coalició i amb els grups parlamentaris.

Durant la seva tramitació en el Senat, els grups van presentar més de 300 esmenes parcials i sis vets del PP, el PNB, Junts per Catalunya, Cs, Vox i UPN, que han estat finalment rebutjats per la Cambra Alta, per la qual cosa la Llei no haurà de tornar al Congrés per a la seva ratificació final. A favor de la llei, a la Cambra Alta, han votat PSOE, ERC, Bildu, Más Madrid, ASG, Compromis, Més per Mallorca i Terol Existe. En contra s'han posicionat PP, el PNB, Junts, Vox, Ciutadans, PARELL i UPN, mentre que PRC s'ha abstingut.

La ministra de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, ha pres la paraula al final del debat a la Cambra Alta i ha iniciat el seu discurs agraint el seu equip i les formacions que han fet possible l'aprovació d'aquesta norma. Sánchez també ha llançat un "agraïment exprés" a la ministra de Drets Socials i Agenda 2030, Ione Belarra, per la seva feina per a l'impuls de la llei després de mesos de negociació.

"Tanquem un camí que ha estat llarg i difícil. Un camí de gairebé tres anys d'intens treball realitzat en diàleg permanent amb els representants dels sectors afectats i amb el món acadèmic i professional", ha celebrat la ministra. Raquel Sánchez ha defensat que aquesta llei és "sòlida jurídicament" i pren "la millor" de les regulacions que s'han posat en marxa en altres països.

"Es defineix també com a socialment ambiciosa, ja que busca ni més ni menys que canviar l'orientació tradicional de les polítiques d'habitatge al nostre país", ha subratllat. Es tracta de la primera llei estatal d'habitatge en la història de la democràcia i és una de les reformes recollides en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència i una de les fites acordades amb la Comissió Europea per al desemborsament dels fons Next Generation EU.

Límits al lloguer, gran tenidor i desnonaments

Entre altres mesures, la llei d'habitatge imposarà nous límits a la pujada del preu del lloguer a tot Espanya, permetrà rebaixar la figura de gran tenidor d'habitatge de deu a cinc immobles en determinats casos i impedirà a aquests propietaris de desnonar llogaters vulnerables sense un acte de conciliació o arbitratge previ.

En concret, la norma manté el límit del 2% per a aquest any en la pujada del lloguer i l'eleva fins al 3% el 2024 per a, abans del 31 de desembre de l'any vinent, crear un nou índex de referència aplicable al territori al marge de l'IPC. D'altra banda, la llei permetrà rebaixar de deu a cinc immobles el concepte de grans tenidors i estendrà a les persones físiques les restriccions per a llogaters contemplades en zones tensades.

A més, la nova llei introdueix una bateria de mesures per dificultar els desnonaments de persones en situació de vulnerabilitat econòmica, especialment quan el llogater sigui un gran tenidor d'immobles. D'aquesta manera, els desnonaments no podran realitzar-se sense una hora i una data predeterminada.

Incentius fiscals i recàrrec a l'IBI per habitatges buits

En matèria fiscal, s'estableix una millora de la regulació de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) per estimular el lloguer d'habitatge habitual a preus assequibles, a través de la modulació de la reducció del rendiment net del lloguer d'habitatge habitual. Per a això, s'estableix als nous contractes d'arrendament un percentatge de reducció del 50%, que podrà incrementar-se en funció de determinats criteris --zona tensada, rehabilitació...-.

També s'introdueix una definició clara perquè els Ajuntaments puguin aplicar el recàrrec de l'Impost sobre Béns Immobles a aquells habitatges que faci més de dos anys que estan buides, i sempre que el propietari tingui un mínim de quatre habitatges en l'esmentada situació, tret de causes justificades de desocupació temporal.

Així mateix, s'estableix una modulació del recàrrec actualment situat en el 50% de la quota líquida de l'IBI que podrà assolir el 150%, en funció del temps de desocupació i del nombre d'habitatges desocupats del mateix titular en el terme municipal.

Habitatge assequible incentivat

S'introdueix el concepte d'habitatge assequible, incentivat, com a figura necessària per incrementar l'oferta a curt termini. Es tracta d'atorgar beneficis de caràcter fiscal o urbanístics a canvi que els habitatges de titularitat privada, incloses les entitats del tercer sector (associacions, fundacions), es destinin al lloguer a preus reduïts per a aquelles persones el nivell d'ingressos del qual no els permet accedir a un habitatge a preu de mercat.

La llei també contempla l'impuls de l'habitatge protegit de lloguer a preu limitat. S'estableix un percentatge mínim del 50% per a habitatge de lloguer dins del terra de reserva per a habitatge protegit.

A més, s'incrementen els percentatges de reserva de terra per a habitatge protegit, del 30 al 40% al terra urbanitzable (actuacions de nova urbanització), i del 10 al 20 % en sòl urbà no consolidat (actuacions de reforma o renovació de la urbanització).

Creació del consell assessor d'habitatge

En la llei també s'estableix la creació del Consell Assessor d'Habitatge, per assegurar la participació de tots els agents en l'elaboració i desenvolupament de les polítiques d'habitatge.

Serà un òrgan col·legiat de caràcter tècnic, assessor i consultiu de l'Estat per a la programació de les polítiques públiques d'habitatge, que estarà integrat per representants dels diferents Departaments Ministerials amb competències relacionades amb l'habitatge, associacions del tercer sector i altres associacions representatives d'interessos afectats per la Llei, representants empresarials i professionals, del sector financer, així com diferents professionals experts en matèria d'habitatge, de l'àmbit universitari o de la investigació.

Protecció pública permanent dels habitatges protegits

S'estableix la qualificació indefinida de l'habitatge protegit, garantint sempre, almenys, un període de trenta anys. Es fixen a escala estatal unes condicions bàsiques que defineixen un règim de protecció pública permanent dels habitatges protegits que es promoguin sobre terra qualificat de reserva. En la resta dels supòsits, es fixa un termini mínim de desqualificació de 30 anys.

A més, es reforça el paper dels registres de demandants per a l'accés a l'habitatge protegit i la fixació dels criteris objectius d'adjudicació.