Només tres comunitats autònomes (Andalusia, Comunitat Valenciana i Catalunya) en copen -amb un total de 216.217- més de la meitat de tots els habitatges turístics que s'estima que hi ha a Espanya i Màlaga és la província que més té de tot el país, prop de 50.000 unitats.

Si s'afegeixen a aquestes tres comunitats les illes Balears i les Canàries, un total de cinc comunitats aglutinen gairebé el 80 % de tots els habitatges turístics que hi ha a Espanya, segons l'estadística experimental que elabora l'Institut Nacional d'Estadística (INE) amb les últimes dades de maig.

En l'àmbit estatal, les dades llancen 381.837 habitatges turístics a Espanya, 5.374 més que les que donava l'INE en la seva anterior onada, de novembre. La dada més alta que s'ha assolit des que hi ha registres per a aquesta estadística es va donar l'agost de 2024, amb 403.267 habitatges turístics.

Andalusia lidera amb més de 96.000 habitatges

Andalusia és la comunitat autònoma amb més habitatges turístics, 96.176, el 6,4 % més que en l'anterior edició i la dada més alta de la seva sèrie històrica.

Les pujades es van estendre a totes les províncies. El número més elevat el va marcar Màlaga, amb 48.412 habitatges turístics (6,3 % més i també el seu registre més elevat), seguida de Cadis, amb 16.624 (9 % més).

El País Valencià és la segona amb més habitatges turístics, 63.190, el 2,4 % menys. Destaca Alacant amb 40.273.

Catalunya se situa en tercer lloc amb 56.851 habitatges per a finalitats turístiques, el 7,5 % més que en l'estadística prèvia. Al capdavant se situen Girona (22.998) i Barcelona (18.113).

A continuació es troba les Canàries, amb 50.686, l'1,1 % menys. Tant a Las Palmas (27.038) com a Santa Cruz de Tenerife (23.648) les dades es troben entre els més alts del país. A les Balears, per la seva part, hi ha 24.361 habitatges turístics, segons l'INE, el 0,7 % més.

Galícia té gairebé 20.000 pisos turístics (19.996, l'1,6 % més), sent Pontevedra (8.985) la província gallega amb més quantitat.

A la Comunitat de Madrid n'hi ha 18.555, el 4,5 % menys i a Castella i Lleó 8.221, el 0,3 % menys, amb Lleó (1.537), Salamanca (1.410) i Àvila (1.327) amb el nombre més gran d'habitatges turístics..

La llista la completen Múrcia (7.939, el 5 % menys); Cantàbria (7.698, el 2,7 % més); Astúries (7.697, el 0,6 % més) i País Basc (5.467, el 0,1 % menys), sent Biscaia (2.863) i Guipúscoa (2.236) les de més incidència.

Després d'elles està Castella-La Mancha (5.224, 0,3 % menys) amb Toledo liderant (1.668); Aragó (4.643, el 4,5 % menys) amb Osca (2.573) encapçalant; Extremadura (2.005, l'1,3 % menys) sent Càceres (1.348) la que més; Navarra (1.672, 0,4 % menys); La Rioja (1.360, 1,4 % menys); Ceuta (55, 3,5 % menys) i Melilla (41, 18 % menys).

Màlaga i Alacant tenen més de 40.000

Per províncies, Màlaga (48.412 habitatges turístics) i Alacant (40.273) destaquen entre totes elles, seguida de Las Palmas (27.038); Balears (24.361); Santa Cruz de Tenerife (23.648); Girona (22.998); Madrid (18.555); Barcelona (18.113); Cadis (16.624); València (15.258); Tarragona (13.015); Pontevedra (8.985) i Sevilla (8.719).

El Govern ha posat en marxa un registre únic de lloguers de curta durada (turístics, d'habitacions, temporals, etc.) que exigeix l'obtenció d'un codi per part dels Registradors per poder operar legalment i comercialitzar aquests lloguers a les plataformes digitals.

Amb aquest registre es busca aturar el frau en aquestes modalitats i els pisos turístics il·legals. Tot això en un context marcat per la crisi d'habitatge que viu Espanya davant de la falta d'oferta per atendre a una demanda creixent, la consegüent escalada dels preus i les dificultats d'accés, especialment per als joves i els més vulnerables.