El Banc d'Espanya torna a revisar a la baixa el creixement de l'economia espanyola per als pròxims dos exercicis, tal com va fer el setembre i el juny. En concret, baixa a l'1,6% el PIB de 2024 i a l'1,9% el de 2025. Es tracta, en el primer cas, de dues dècimes menys del pronosticat al setembre i en el segon, d'una dècima menys. Tanmateix, l'organisme que dirigeix Pablo Hernández de Cos revisa a l'alça el PIB de 2023, estima que l'economia del nostre país creixerà a taxes del 2,4% aquest any.

En comparació amb les projeccions publicades al setembre, les d'aquest mes de desembre mostren una lleugera revisió a l'alça, de 0,1%, en el creixement del PIB el 2023, a causa de l'efecte positiu que les revisions estadístiques que l'INE ha dut a terme en els últims mesos han tingut sobre les taxes d'avanç del producte en el primer semestre de 2023 i en el segon de 2022.

En canvi, el creixement del PIB el 2024 i el 2025 es revisa a la baixa, entre altres factors, per unes perspectives menys favorables sobre l'evolució futura del consum de les llars, si bé aquest continua sent el principal motor del creixement espanyol durant tot l'horitzó de projecció, explica el BdE al seu 'Informe trimestral i projeccions macroeconòmiques de l'economia espanyola'.

La informació que proporciona la Consumer Expectations Survey (que realitza mensualment el Banc Central Europeu) apunta a una menor demanda de consum en els pròxims trimestres en comparació amb el previst en les projeccions de setembre. Aquesta moderació vindria explicada, almenys en part, perquè les llars han percebut un cert deteriorament en el seu accés a finançament extern en els últims mesos.

D'altra banda, el supervisor preveu que la inflació continuï reduint-se gradualment en els pròxims trimestres, de manera que la taxa d'inflació general baixi des del 3,4% el 2023 fins al 3,3% el 2024, per descendir novament en 2025 i 2026 fins al 2% i l'1,9%, respectivament. El BdE espera que la inflació mantingui un camí lleugerament ascendent a començaments de 2024 i que reprengui el seu descens a partir de la segona meitat de l'any.

En comparació amb les projeccions de setembre, el Banc d'Espanya ha revisat la taxa d'inflació de 2023 a la baixa en un 0,2%, a causa de les sorpreses registrades en el component energètic en els mesos més recents. Així mateix, les noves projeccions incorporen una revisió a la baixa de l'1% per a 2024 i a l'alça del 0,2% per a 2025.

La revisió de 2024 s'explica, principalment, pels nous supòsits sobre els quals descansen les projeccions, que contemplen uns menors preus de l'energia per als pròxims trimestres i una pròrroga de la reducció de l'IVA dels aliments i de la subvenció al transport públic fins al juny i desembre de 2024, respectivament. Per la seva part, la revisió a l'alça de la inflació general prevista per a 2025 es deu, fonamentalment, a l'acabament d'aquests ajuts.

Principals riscos per a l'economia espanyola

El supervisor destaca al seu informe que els riscos entorn del creixement econòmic estan orientats a la baixa, mentre que, en el cas de les projeccions d'inflació, es consideren equilibrats.

Una eventual escalada dels conflictes bèl·lics que estan tenint lloc en l'actualitat a la Gaza i a Ucraïna constitueix la principal font de risc sobre les projeccions actuals. Si aquest risc arribés a materialitzar-se, exerciria un impacte negatiu sobre el creixement econòmic, en la mesura que una incertesa geopolítica més gran comporta un entorn més desfavorable per a la presa de decisions de despesa i inversió per part dels agents econòmics i pot generar episodis de turbulències als mercats financers.

Una altra font d'incertesa molt significativa té a veure amb la magnitud dels efectes de l'enduriment de la política monetària sobre l'activitat i els preus. El fet que l'activitat econòmica de la zona euro hagi mostrat una debilitat més gran del que s'havia esperat, mentre les taxes d'inflació s'han reduït d'una forma més acusada de l'anticipat, podria apuntar a una transmissió de la política monetària a l'activitat i als preus una mica més intensa que la prevista.

En l'àmbit nacional, hi ha dubtes sobre la retirada d'alguns dels ajuts que les autoritats van desplegar per fer front a la crisi energètica. Les projeccions actuals incorporen, al seu escenari central, el supòsit de què es prorrogaran tant la rebaixa de l'IVA dels aliments com les subvencions al transport públic, i de què no s'estendran les relacionades amb els preus de l'energia, l'expiració del qual està prevista per al desembre de 2023.

Una eventual pròrroga d'aquestes últimes mesures podria redundar, en 2024, en una moderació més gran de la inflació i en un dinamisme més gran de l'activitat. No obstant això, en aquest hipotètic escenari, a partir del moment en què aquestes mesures expiressin, s'observarien efectes sobre l'activitat i els preus de signe contrari.