El debat de la intel·ligència artificial (IA) ha centrat aquest dijous algunes de les ponències del panell de la Reunió del Cercle d’Economia plantejant com han d’afrontar-la les empreses perquè sigui una tecnologia positiva que permeti augmentar la productivitat del teixit industrial i dels serveis. El catedràtic d’Economia a la Universitat de Columbia, Xavier Sala i Martin, ha estat molt clar a advertir que el gran repte per als empresaris és aconseguir que la incorporació de la intel·ligència artificial tingui un impacte directe en els nivells de productivitat. “No val pensar que la IA és una manera més de reduir costos -perquè pot permetre, per exemple, reduir el nombre de llocs de treball- sinó que s’ha d’analitzar com el seu ús ens farà més productius”, ha assegurat davant un ampli ventall d’empresaris i economistes que s’han donat cita a les sessions del Cercle.

Habituat a impartir classes universitàries, Sala i Martín ha fet ús de les seves habilitats oratòries i ha estirat d'exemples per fer més didàctica la seva intervenció. Per tant, ha instat als empresaris a trobar “un nou Henry Ford”. Què ha volgut dir amb això? Doncs que, fent un repàs històric als descobriments que han suposat una revolució econòmica i industrial, ha recordat com el descobriment de l’electricitat no va tenir un efecte directe a la indústria pel sol fet de canviar els motors de valor per motors elèctrics, sinó que va ser l’empresari Henry Ford qui realment va fer la ‘revolució’ en aprofitar la generació elèctrica per transformar la cadena de muntatge de la seva fàbrica.

El catedràtic ha insistit els empresaris que la IA és una cosa de futur, però també de present, i que cal que estratègicament “redissenyin les companyies pensant que la IA estarà al cor de l’empresa”.

Val a dir que la ponència Intel·ligència Artificial: Un repte empresarial de Sala i Martín, fent un símil amb la nova economia, ha estat una xerrada ‘circular’. El catedràtic ha començat per explicar que hi ha tres tipus d’idees: científiques, que ens ajuden a entendre l’univers; tecnològiques, que ens ajuden a progressar; i socials, que ens permeten canviar la manera com ens organitzem a la societat. Per tant, extrapolant aquest plantejament a la irrupció de la IA i als seus consells cap a l'audiència del Cercle, ha recalcat que en el camp de la intel·ligència artificial “els científics i els tecnòlegs ja estan fent la seva feina, ara cal que la facin els empresaris”, ha reblat.

L’excessiva regulació de la UE

Sala i Martín ha parlat també sobre els aspectes reguladors de la intel·ligència artificial [la UE ho ha fet aquesta setmana], sense advertir, però que “és adequat regular, però que s’hauria de fer en paral·lel a com es desenvolupin els seus avenços tecnològics i la seva aplicació; no ara tot de cop, abans que pogut avaluar quins són els seus efectes reals”.

En aquest sentit, el catedràtic ha estat molt crític amb el paper de la Unió Europea en l’economia mundial. S’ha preguntat: volem un món i una economia en la qual els Estats Units trobin els avenços, la Xina els fabriqui, i la UE els reguli? Aquesta pregunta l’ha llançat a l’auditori, amb posterioritat a la conferència, quan responia a les preguntes dels assistents que li ha traslladat el moderador Oriol Aspachs, vocal de la junta directiva del Cercle d’Economia. En aquest punt, ha advertit que si això continua sent així, “el gran talent que surt de les universitats europees seguirà marxat fora i la UE es quedarà com un simple regulador”.

La sostenibilitat

Aquest aspecte s’ha posat també a debat en una altra sessió del Cercle, La intel·ligència artificial al servei de la productivitat, en la qual s’ha plantejat fins a quin punt la IA pot ser un risc o una oportunitat per a les empreses. La taula ha tingut com a ponents a Ignacio Melero, Azure App Innovation & Developer a Microsoft; Ulises Cortés, catedràtic d’intel·ligència artificial a la UPC i director del grup d’intel·ligència artificial d’Alt Rendiment al Barcelona Supercomputing Center; i Ariadna Font, cofundadora i CEO d’Alinia, sota la moderació de Laura Urquizu, vocal de la Junta Directiva del Cercle d’Economia.

Cercle Economia segon dia, 27
D'esquerra a dreta, Laura Urquizu, Ulises Cortés, Ariadna Font i Ignacio Melero. Carlos Baglietto. 

Els ponents han conclòs que la regulació és bona, si no ofega els avenços. Cortés ha advertit que no és correcte fer com els Estats Units on primer s’ha invertit en els avenços i, després, “quan ja s’han fet els diners ha estat quan s’han preocupat dels riscos que poden suposar i estan començant a posar normes”. En el mateix sentit, Ariadna Font es mostra conforme amb el control i la regulació que impulsa la UE. “La regulació de la UE no em sembla una animalada, és evident que hem de controlar i regular i el que s’ha proposat fins ara és vàlid”.

Altres vessants com la sostenibilitat que ha d’acompanyar a la computació, de la qual s’ha dit que ara mateix no està dimensionada amb la capacitat suficient com per un gran avanç de la intel·ligència artificial, per sostenir el desenvolupament de la IA. El responsable de Microsoft, Ignacio Melero, ha exposat que la multinacional està treballant en la incorporació de noves tecnologies per reduir, per exemple, el consum d’aigua i energia en els nous Data Center que construeix. També Ariadna Font ha exemplaritzat que “demanar una recepta de cuina al GPT4 contamina tant com tenir una bombeta led encesa durant una hora”.

Una eina al servei de l'ésser humà

Una intel·ligència artificial que s’ha d’entendre, han coincidit els ponents, com una eina al servei de l’ésser humà, perquè es veurà una interacció continua i en augment entre la IA i les persones. Per tant, "hi sortiran perdent aquells que no avancin en el seu ús i el seu coneixement”, ha conclòs Ariadna Font.

Aquesta superioritat de l’ésser humà sobre la IA també l’ha posat a debat el catedràtic Sala i Martín. A parer seu, eines com el ChatGPT són màquines que es poden connectar amb els humans de manera intel·ligent, però “no deixen de ser una manera d’obtenir estadístiques de predicció -de paraules en el cas del ChatGPT- que intenten simular com funciona el cervell humà, però que no tenen sentit comú o capacitat de raonar”, com els humans. Sala i Martín ha llançat un interrogant més: Contractarien a un becari que cometés un 10% d’errors en cada tasca que realitzés, i que, per tant, necessités algú que supervises la seva feina? Això és el ChatGPT.