La primera jornada de la reunió del Cercle d’Economia deixa una doble conclusió: cal mantenir les formes, i per això l’obertura la va fer Pere Aragonès tot i que no seguirà com a president de la Generalitat en la nova legislatura i abandonarà el Parlament, però l’interès de la societat civil ja està posat en una altra figura, la del més votat a les eleccions del 12 de maig. Salvador Illa va ser el més buscat als passadissos, que a més d’empresaris, van veure un gran desplegament socialista.

Era una primera jornada sense una gran agenda empresarial. Al marge de l’obertura, a càrrec de Pere Aragonès i Jaume Collboni, a més de Jaume Guardiola, només l’última sessió del dia, amb Jordi Hereu, tenia un interès empresarial, tot i que el ministre d'Indústria entregava un premi i tampoc es va esplaiar. La resta estava centrada en política internacional, amb les eleccions europees i les estatunidenques com a protagonistes. Tot i això, es va veure al Palau de Congressos de Catalunya una bona representació de l’empresariat català, fins i tot amb dos presidents de l’Ibex, que es van barrejar amb figures actuals i passades del PSC.

20240522 CERCLE ECONOMIA 2024   Montse Giralt 018
Reunió del Cercle d'Economia. Foto: Montse Giralt

Antoni Brufau, president de Repsol, va arribar fins i tot abans que comencés la jornada, i va poder saludar els presidents Artur Mas i José Montilla, que van seguir la sessió inaugural amb Pere Aragonès. A la imatge principal, se'ls veu també amb Salvador Illa. Maurici Lucena, president d’Aena, va fer-ho més tard. Però Lucena val tant per la llista d’empresaris com de socialistes, ja que va ser diputat al Parlament del PSC i ara és president del gestor aeroportuari proposat pel govern espanyol.

Però seguint amb la primera llista, tampoc van faltar figures com Pau Relat i Constantí Serrallonga (Fira de Barcelona), Salvador Alemany (Saba i Liceu), Josep Martínez Vila (Saba), Tatxo Benet (Mediapro), Sergi Loghney (La Caixa), Amancio López (Hotusa), Xavier Panés (Cecot), Carme Mur, Carlos Blanco i empresaris vinculats amb el Cercle com Javier Faus, Joan Molins, Carles Tusquets, Alfonso Rodés i Pedro Fontana. L’expresident de Caixabank Jordi Gual també es va deixar veure a la jornada.

20240522 CERCLE ECONOMIA 2024   Montse Giralt 021
Tatxo Benet. Foto: Montse Giralt

El desembarcament socialista des de primera hora de la tarda era, a priori, per donar suport a Collboni. A l’alcalde de Barcelona l’acompanyaven els regidors Laia Bonet, Maria Eugènia Gay, Jordi Valls i Albert Batlle, però també va deixar-se caure pel recinte —com Brufau, abans que comencés l’acte— Salvador Illa, que es va aturar a parlar una estona amb Jaume Guardiola.

Se’l veia somrient, com Xavier Trias a la reunió de fa un any després de guanyar les municipals, tot i que el que li va passar al candidat de Junts a Barcelona no és un bon auguri per a l'exalcalde de la Roca del Vallès. Però el desplegament socialista va ser més ampli i, a més d’Illa, els regidors, Hereu, Lucena i Montilla, també va aparèixer Pere Navarro, delegat de l’Estat al Consorci de la Zona Franca, i l’exalcalde de Lleida i exconseller Antoni Siurana, un habitual de la reunió del Cercle.

Diversos exconsellers es deixen caure pel Cercle

Les jornades sempre són una amalgama d’empresaris i polítics que busquen tant l’interès de les conferències com deixar-se veure, fer contactes, propiciar trobades, etc. Aquest dimecres, també hi van convergir exconsellers com Andreu Mas-Colell, que aquest dijous entrega un premi amb el rei Felip VI, Jaume Giró i Santi Vila.

Amb aquests noms als passadissos, és evident que un dels principals temes de conversa va ser la formació de Govern. Guardiola ja ha deixat clar en diverses ocasions el posicionament del Cercle, compartit per bona part de l’empresariat: que hi hagi un acord per un Govern estable i durador. Un altre tema comentat, tot i que menys per manca de protagonistes, era l’opa hostil del BBVA al Sabadell. Diversos empresaris catalans tenen dubtes que pugui acabar triomfant, o bé perquè el govern espanyol hi actuï en contra o perquè Josep Oliu trobi un cavaller blanc o, en última instància, els accionistes la rebutgin. Aquestes eren, com a mínim, les sensacions.