El sistema energètic europeu respira, ara per ara, amb certa calma, però ho fa sobre una corda fluixa. Experts del sector alerten que l'actual estabilitat de preus és fràgil i depèn d'una complexa combinació de factors geopolítics, climàtics i econòmics que, davant de la més mínima alteració, podrien tornar l'electricitat a nivells de 80 i fins i tot 90 euros el megawatt hora (MWh). Aquesta situació, descrita per la consultora Tempos Energia com un "equilibri inestable", té el seu principal termòmetre al mercat del gas, el preu del qual determina en gran manera el cost final de l'electricitat. Segons Antonio Aceituno, CEO de la firma, el gas "ha entrat en una fase de consolidació a la baixa", que està actuant com un matalàs per als consumidors. En cas de mantenir-se la tendència actual, els futurs de l'electricitat podrien situar-se entre els 65 i els 75 euros/MWh en l'últim tram de 2025 i el primer de 2026.

L'actual pressió a la baixa dels preus se sustenta a diversos pilars. El més sòlid és l'excepcional nivell de les reserves de gas a la Unió Europea, que ja se situen en el 80% de la seva capacitat, un percentatge inusualment alt per a aquesta època de l'any que proporciona un matalàs de seguretat de cara al pròxim hivern. A aquest factor se li suma la feble demanda de la Xina, un gegant la gana energètica del qual sol tensar els mercats globals. El país asiàtic encadena deu mesos consecutius de caiguda en les seves importacions de Gas Natural Liquat (GNL), el que ha alliberat una gran quantitat de subministrament que està sent redirigida cap a Europa.

En el pla geopolític, el full de ruta europeu per tallar la dependència del gas rus continua avançant, i el seu lloc està sent ocupat per altres proveïdors. "Els Estats Units cobreixen més del 55% del GNL europeu i podria assolir fins al 70%", assenyala de color d'oliva, la qual cosa redueix l'exposició als talls de subministrament d'un sol actor. Tanmateix, l'alleujament actual té un taló d'Aquil·les: la meteorologia. Els experts assenyalen al pròxim hivern com el "veritable comodí" que podria desequilibrar la balança. Una onada de fred sostinguda i prolongada a Europa dispararia la demanda de calefacció, obligant a consumir les reserves de gas a un ritme major del previst i tensant els preus.

"Una entrada d'aire fred sostingut podria fer desequilibrar els preus", adverteix el CEO de Tempos Energia. Aquesta incertesa climàtica manté en suspens a un mercat que, ara per ara, respira alleujat. L'efecte immediat d'aquesta baixada del gas ja s'està deixant sentir en el pool elèctric. El mes de setembre ha registrat preus "enfonsats", amb una mitjana de 53,21 euros/MWh, i una quarta part de les hores del mes per sota dels 10 euros/MWh. Aquesta situació s'explica per una demanda elèctrica moderada i, sobretot, per una producció rècord d'energies renovables.

L'energia fotovoltaica ha ofert una mitjana de més de 14.000 MW al setembre, mentre que l'eòlica ha despuntat fins als 6.286 MW, cobrint amb força les hores nocturnes. Aquest excés de generació verda ha deixat fora de l'equació, durant les hores centrals del dia, les centrals de cicle combinat de gas, que només apareixen quan no hi ha sol ni vent. La tendència a la baixa no és exclusiva del gas. El mercat del cru també mostra signes de debilitat. Des de Tempos Energia estimen que el barril de Brent podria descendir fins als 60 dòlars en l'últim trimestre de l'any, un nivell no vist des de març de 2021.

Organismes com l'Agència Internacional de l'Energia (AIE) preveuen un augment de l'oferta mundial que portaria al mercat a un "superàvit estructural" el 2026, impulsat per la producció de l'OPEP i d'altres rivals com els Estats Units, que ha elevat la seva producció a un rècord històric. La Xina, encara que continua sent l'"àncora" de la demanda, acumula ingents reserves estratègiques, la qual cosa limita la seva capacitat per absorbir nou cru a curt termini. En definitiva, el mercat navega en una calma absoluta, però tots els actors són conscients que la tempesta, encara que allunyada, no ha desaparegut del tot. L'hivern tindrà l'última paraula.