El Banc d'Espanya ha calculat que el conflicte aranzelari suposaria un impacte d'almenys tres dècimes per al producte interior brut (PIB) espanyol a l'escenari comercial més advers, que es veuria amplificat per un deteriorament de les condicions financeres globals i dels nivells d'incertesa. En tot cas, les estimacions preliminars del BdE apunten que l'afectació estaria per sota del punt del PIB. Així es recull a l'Informe Anual de 2024 del regulador financer espanyol.

L'impacte negatiu sobre l'activitat del conflicte comercial és significativament més gran als Estats Units que en la resta de les economies considerades, excepte en el cas d'una guerra comercial entre els Estats Units i la Xina, en la qual la Xina també experimentaria una sensible contracció del PIB. En canvi, l'impacte sobre el PIB de l'economia espanyola seria relativament delimitat, de menys de dues dècimes durant els tres anys posteriors a l'augment d'aranzels, als quatre escenaris plantejats que es divideixen en: "10% d'aranzel universal" (l'actual entre Espanya i els EUA), "aranzels recíprocs" (suposaria elevar al 20% l'aranzel, una amenaça que s'ha quedat paralitzada per tres mesos) "represàlies com a resposta" i "guerra comercial EUA-Xina'" la pitjor de les suposicions. No obstant això, després del cim entre ambdues potències a Suïssa, les tensions s'han reduït, informa Efe.

Habitatge

D'altra banda, l'informe Anual del Banc d'Espanya (BdE) ha rebaixat el dèficit d'habitatge a Espanya a 400.000-450.000 habitatges entre 2022 i 2024, encara que en un informe d'abril passat apuntava que feien falta a Espanya 600.000 noves unitats fins a 2025. Un desajust significatiu a les cinc províncies que concentren alguna cosa més del 50% del dèficit: Madrid, Barcelona, València, Alacant i Màlaga.

El Banc d'Espanya entén que en aquestes zones s'estaria mobilitzant des de 2022 una quantia significativa d'habitatges cap a l'ús residencial, per exemple, segones residències i habitatges buits, i convertint béns d'ús terciari en residències. Amb tot això, recalca que a Espanya el creixement de l'oferta d'habitatge és inferior a l'auge de la demanda residencial, tenint en compte la creació de llars, un desequilibri que està sostenint l'increment dels preus, tant en venda com de lloguer.

Lloguer turístic

El Banc d'Espanya afegeix que el 2024 va seguir l'increment de l'oferta d'habitatge per a usos alternatius, com el lloguer de temporada, d'habitacions o el turístic, la qual cosa podria limitar l'oferta de lloguer residencial. Subratlla que el parc d'habitatges de lloguer creix amb força, impulsat per un augment que supera el milió d'habitatges en l'última dècada.

El 2023 (última dada disponible), l'estoc d'habitatges residencials de lloguer va augmentar en més de 90.000, la xifra més alta des de 2019, però per sota de les 130.000 unitats anuals del període 2014-2019. Així mateix, agrega que la disponibilitat actual d'habitatges no destinats a l'ús residencial en el conjunt d'Espanya suposaria una quantia equivalent al 39% del nombre de llars, sent a Barcelona del 13,2% i a Madrid del 14,3%.

310.000 cases a Barcelona

La capacitat màxima del parc d'habitatge actual permetria absorbir uns 310.000 cases a Barcelona i uns 390.000 a Madrid si es mobilitzessin totes les segones residències, els habitatges amb usos alternatius (turístic i temporada) i, encara menys, les buides. Quan es tenen en compte els habitatges turístics i les que posseeixen els no residents, la capacitat d'habitatge residencial es redueix més d'un 50% a les Balears i a les Canàries, un 40% a Màlaga i un 35% a Alacant.