Muntar una casa al mig de Barcelona pot ser qüestió de dies. De set, concretament. És el que triga l'empresa catalana Arquima, amb fàbrica a Abrera, en fer una casa industrial de tres plantes i terrassa amb un total de 460 metres quadrats al barri del Poble-Sec. Ells s'ocupen de l'estructura de fusta lleugera, feta d'avet d'Àustria i pi de Terol, però els fonaments han trigat també set dies a estar enllestits. La part més llarga del procés seran els acabats, que trigaran cinc mesos a fer-se abans no es puguin entregar les claus al propietari. 

 

 

Per tots els processos, es pagarà uns 800.000 euros, a un preu de 1.800 euros per metre quadrat. Caldria sumar-hi el cost del terreny, que té 235 metres quadrats. Terrenys de mida similar al barri costen uns 600.000 euros, per la qual cosa el preu total d'aproximadament 1,4 milions és prou inferior als 1,6 milions que costa de mitjana un habitatge d'aquesta mida al barri, sobretot tenint en compte que la major part de l'habitatge que participa en aquesta mitjana és de segona mà. 

El cost de fer la casa per Arquima és d'uns 800 euros per metre quadrat i a partir dels 120 metres els hi surt rendible. La resta de costos fins a arribar als 800.000 corresponen als fonaments i els acabats. No calen paletes, hi ha un gruista i un parell de muntadors amb l'arquitecte a l'obra que van posant les peces una a sobre de l'altre. 

Com es construeix un habitatge industrial / Foto: Carlos Baglietto
Com es construeix un habitatge industrial / Foto: Carlos Baglietto

Les bigues arriben tallades a la fàbrica d'Arquima d'Abrera, on s'adapten per tal que es converteixin en parets i terres d'una casa. Una de les claus per fer aquestes estructures de fusta lleugera és "treure la humitat interna de les fustes", explica Stefano Carlo Ascione, director de màrqueting i comunicació d'Arquima. El portaveu detalla també que la fusta procedeix de boscos gestionats amb el segell de sostenibilitat. "La construcció tradicional amb formigó té una gran petjada hídrica i de carboni que amb la construcció industrial es redueix notòriament", detalla. 

Tenint en compte que tots els processos industrials europeus comencen a tenir, progressivament, l'obligació de detallar i reduir la seva petjada de carboni, la sostenibilitat és un dels motius de la creixent aposta per la construcció industrialitzada. Però no l'únic. La manca de mà d'obra a la construcció és un dels motius pels quals s'alenteix l'habitatge nou. I l'habitatge industrialitzat requereix menys mà d'obra. A la fàbrica, de 6.000 metres quadrats, hi treballen 27 treballadors i produeixen 60.000 metres quadrats de panells cada any. Ara bé, també hi ha manca de perfils específics per a l'habitatge industrial. 

Com es construeix un habitatge industrial / Foto: Carlos Baglietto
Com es construeix un habitatge industrial / Foto: Carlos Baglietto

La profunda crisi de l'habitatge que viuen Barcelona, Catalunya i Espanya ha generat un consens entre el sector privat i el públic: cal construir molt més, per tal que oferta i demanda s'equilibrin, compensar part dels 700.000 habitatges anuals que falten i perquè hi hagi més habitatge públic. Però davant els elevats costos de la construcció, l'elevada petjada de carboni de la construcció tradicional i la manca de treballadors, l'habitatge industrialitzat s'erigeix en una alternativa a l'alça. Permet, a més, digitalitzar els processos de forma que hi ha una millor optimització de dades. 

Per tot això, Pedro Sánchez va anunciar el passat mes de maig un Perte d'industrialització d'habitatge amb el qual preveu invertir 1.300 milions d'inversió pública en els pròxims deu anys. A més, va crear una nova figura econòmica específica que facilita els processos públics i licitacions. 

Com es construeix un habitatge industrial plano / Foto: Carlos Baglietto
Com es construeix un habitatge industrial plano / Foto: Carlos Baglietto

Arquima ja participa en la carrera per alguns habitatges públics. Pel que fa als Perte, "encara no s'ha traduït en res, però estem pendents", diu Ascione. Si es concreten tant els Pertes com les licitacions públiques poden ser un detonant que faci créixer les empreses del sector, majoritàriament petites. En el cas d'Arquima, es recuperen d'una caiguda propiciada pel concurs de creditors de l'any 2024, poc abans que la comprés la mallorquina Fibrotec. La facturació l'any passat, segons Ascione, va ser d'uns 3 milions (Fibrotec va facturar 5,7 amb 122.000 de beneficis), que esperen que sigui similar aquest 2025 i que arribi als 8 milions el 2026, impulsada pel boom del sector.