Els agricultors catalans encara protesten als carrers i mantenen carreteres tallades en contra del nou acord comercial entre el Mercosur i la Unió Europea, que els permet potenciar les aliances comercials i afavoreix l'intercanvi en un context de tensions creixents i més aranzels al ritme que imposa el president dels Estats Units, Donald Trump. Però per quin motiu un pacte que celebren presidents tan diversos com Javier Milei, Lula da Silva o Pedro Sánchez perjudica al camp català? Bàsicament, perquè els estàndards de qualitat dels països del Mercosur i els costos de producció són més baixos i, per tant, diuen, no podran competir contra els seus béns agrícoles. 

Els 27 països de la Unió Europea i els membres del Mercosur (Brasil, Argentina, Paraguai i Uruguai) obriran un mercat comú d'uns 800 milions de consumidors amb un PIB brut de 22 bilions de dòlars, segons dades de la Comissió Europea. Amb l'acord, s'eliminaran el 91% dels aranzels a les exportacions europees cap al Mercosur i el 92% en el sentit invers, amb un estalvi anual de 4.000 milions d'euros per a les empreses europees. 

L'acord pot ser important per a la indústria automobilística alemanya, per a la maquinària industrial i per a l'important sector químic i farmacèutic, amb molt de pes a Catalunya, i també ha d'impulsar les exportacions de vins i olis catalans, espanyols i europeus. 

I a l'altra cara de la moneda, el Mercosur pot beneficiar-se de la seva posició de potència en productes com la carn de vaca, la soja, la mel o els biocombustibles. I també altres productes del camp que pot produir de forma massiva. I és aquí on el camp català veu una gran amenaça. 

Tot i que l'acord definitiu es va allargar justament per la compensació al camp i tot i que la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, ha hagut de garantir a agricultors i ramaders un avançament de 45.000 milions d'euros a partir de 2028 com a mesura compensatòria, el camp ho veu insuficient. Tampoc són suficients les mesures de salvaguarda aprovades, que eliminen de forma temporal la lliure arribada de productes agrícoles sensibles com la carn, l'arròs o la llet si ofereixen preus almenys un 5% inferiors als europeus o augments d'un 5% de volum d'importacions. 

Cap d'aquestes mesures, defensades sobretot per França, qui s'oposava a l'acord davant la pressió del camp, no ha frenat les protestes d'agricultors francesos, a qui se'ls ha sumat els catalans, entre d'altres. Denuncien que l'acord permet "l'entrada massiva de productes agrícoles i ramaders amb elements i normes que aquí estan prohibits", com pesticides perillosos o hormones de creixement", segons Unió de Pagesos. I consideren "competència deslleial" la possibilitat de competir amb uns costos laborals més baixos. 

A això se suma, va alertar Unió de Pagesos, un nou sistema de la Seguretat Social "imposat a l'agricultura" que els perjudica i que provocarà retallades en prestacions de viudetat, incapacitat temporal o pensions de jubilació. 

Els Joves Agricultors de Cataluya (Jarc) han reclamat al govern espanyol que prengui les mesures necessàries per mitigar els efectes d'aquest pacte i ha proposat un sistema de compensacions econòmiques més clar i directe als agricultors, un fons específic d'ajuts o la promoció del consum de productes procedents de Catalunya. Les mesures compensatòries pel camp, que s'han aprovat a banda de l'acord amb el Mercosur, no impedeixen que els agricultors i ramaders vegin "els seus ingressos afectats per aquest acord", va dir el seu president, Joan Carles Massot.