L'advocat internacional Robert Amsterdam ha llançat una greu acusació contra el sistema fiscal espanyol, qualificant-lo de "màquina d'extorsió" dissenyada per atrapar professionals estrangers, amb una presència significativa de nord-americans. La presentació del llibre blanc Hisenda contra el Poble ha servit d'escenari per exposar el que el seu bufet, Amsterdam & Partners LLP, descriu com una perversió sistemàtica del règim fiscal, la coneguda Llei Beckham.
Acompanyat per figures de pes en el món legal nord-americà, Amsterdam va teixir un relat preocupant sobre les pràctiques de l'Agència Estatal d'Administració Tributària (AEAT). El nucli de la denúncia rau en una estratègia de "ceba i engany": l'Estat atreu talent estranger amb la promesa d'un tracte fiscal favorable, recollit en certificats oficials, per a després, retroactivament, negar la validesa d'aquests mateixos certificats i reclamar deutes multiplicats per deu.
Mentre que les queixes individuals han estat circulant durant anys, l'informe presentat per Amsterdam amplifica el conflicte a una escala sense precedents. El llibre no es limita a descriure casos aïllats, sinó que descriu un patró deliberat i institucionalitzat. Segons l'advocat, aquesta pràctica està directament lligada a la situació financera de l'Estat espanyol. "Espanya no ha aprovat uns pressupostos nacionals nous des de 2022 i utilitza l'Agència Tributària per apuntalar les finances del país mitjançant un sistema de bonificacions opac que incentiva els recaptadors d'impostos", va afirmar Amsterdam durant la seva intervenció. I va afegir: "Segons la nostra opinió, no només és poc ètic, sinó també il·legal.
Aquesta extorsió sistemàtica està destruint la reputació internacional d'Espanya, especialment pel que fa als interessos empresarials nord-americans". L'anàlisi assenyala que aquesta "caça fiscal" no només afecta els treballadors mentre resideixen al país, sinó que es perpetua "injustament i de manera indefinida", inclús molt després que hagin abandonat el territori espanyol, creant una incertesa jurídica i financera permanent.
El motor del suposat abús
L'informe Hisenda contra el Poble posa el focus en el que considera el nucli del problema: un sistema intern d'incentius econòmics dins de l'AEAT que recompensa directament els inspectors per la recaptació addicional que aconsegueixen. Aquest mecanisme, segons Amsterdam, transforma l'aplicació de la llei en una persecució amb ànim de lucre. El sistema, tal com el descriuen, funciona de la següent manera: els inspectors reben primes lligades a les sancions i als cobraments que efectuen. El més greu, segons la denúncia, és que aquestes bonificacions es mantenen encara que els inspectors perdin els casos posteriorment als tribunals administratius o judicials. Això crea un incentiu perdurable per a la pressió fiscal més agressiva, independentment del fonament jurídic.
Aquest panorama es veu agreujat per la figura del "pagar per apel·lar", una pràctica que obliga els contribuents a desemborsar la totalitat de l'import disputat abans que la seva apel·lació sigui ni tan sols admesa a tràmit. Aquesta barrera econòmica, assegura Amsterdam, "priva de justícia a tothom excepte a les víctimes més adinerades", deixant la majoria dels afectats sense cap recurs eficaç per a la seva defensa. En un gir que eleva el conflicte a l'àmbit geopolític i de seguretat, Amsterdam va revelar durant la roda de premsa una carta enviada al Departament del Tresor dels Estats Units el passat 29 d'octubre. En ella, el seu bufet alerta sobre un risc potencial per a la confidencialitat de les dades fiscals dels contribuents nord-americans.
La denúncia se centra en l'ús continuat per part de l'AEAT de servidors proporcionats per l'empresa estatal xinesa Huawei. Atès que el Servei d'Impresos Interns (IRS) dels Estats Units comparteix informació fiscal amb Espanya en virtut del tractat bilateral de cooperació, la presència d'infraestructura tecnològica de Huawei en la cadena de gestió d'aquestes dades delicades planteja, segons Amsterdam, un risc de seguretat nacional inacceptable.
La carta sol·licita explícitament al Tresor i a l'IRS que assegurin el compliment estricte de les disposicions de confidencialitat del Tractat entre els dos països. Més enllà de les dades i les acusacions formals, l'informe documenta casos concrets que il·lustren el patró d'actuació. Un dels més emblemàtics és el de Lars, un empresari suec que va confiar en el marc legal espanyol. Segons la documentació presentada, Lars va rebre la confirmació oficial per part de l'AEAT sobre la seva correcta aplicació de la Llei Beckham. Va presentar totes les seves declaracions any rere any i va pagar tots els impostos que se li van requerir.
Tanmateix, després d'una transacció empresarial que, segons la llei, estava explícitament exempta, l'Agència Tributària li ha reclamat retroactivament més d'un milió d'euros. El seu cas exemplifica la tràgica paradoxa del sistema: fins i tot aquells que actuen amb la diligència més gran i transparència, amb l'aval de certificats oficials, poden veure's embolicats en demands multimilionàries que neguen les garanties que prèviament els van ser atorgades per la mateixa administració.
La conclusió que es desprèn de la investigació és clara: el que per a molts era una sospita, ara es presenta com una evidència documentada d'un canvi de paradigma en la política fiscal espanyola, un canvi que, segons Robert Amsterdam, està enverinant el clima d'inversió i erosionant la confiança dels aliats més propers.