La ciutadania catalana mostra un ampli consens a favor d'enfortir l'autonomia tecnològica europea. Aquesta és una de les conclusions principals de l'Informe Sobirania Digital a Europa 2026, elaborat per Fundació Telefónica, que ha analitzat les percepcions de la població i del teixit empresarial davant el repte de la independència digital del continent. Segons les dades de l'estudi, el 87% dels catalans considera que Europa hauria de disposar de plataformes i tecnologies pròpies per a reforçar la seva competitivitat global i reduir les dependències estratègiques. Aquesta demanda és especialment rellevant en un context marcat per l'acceleració tecnològica i l'avenç de la intel·ligència artificial.
L'informe, que es presenta com el primer gran baròmetre sobre la percepció de la sobirania digital a l'Estat, revela que el 84% dels catalans creu que Europa depèn molt o bastant de les empreses tecnològiques d'altres països. Aquesta dependència genera una preocupació àmplia: el 69% de la població pensa que Europa s'està quedant enrere en el desenvolupament tecnològic en comparació amb els Estats Units i la Xina, i el 62% considera que aquesta situació pot representar una amenaça per a la seguretat europea. La intel·ligència artificial i els sistemes de pagament són els àmbits que generen una inquietud més elevada en aquest sentit.
Tot i l'ampli consens sobre la necessitat de reforçar l'autonomia tecnològica, el concepte de sobirania digital continua sent poc conegut per la majoria de la població. Només un 35% dels catalans afirma haver sentit a parlar d'aquest terme. No obstant això, les seves implicacions generen una preocupació àmpliament compartida, independentment de l'edat, el gènere o el territori.
Aquesta circumstància reflecteix que la ciutadania percep la dependència tecnològica com un problema real, encara que no utilitzi el vocabulari tècnic per a descriure'l. “Hem detectat una preocupació més elevada per l’autonomia tecnològica d’Europa”, apunta Isabel Salazar, directora general de la Fundació Telefónica. En aquest sentit, Salazar ha expressat la voluntat que Telefónica sigui “la millor via d’accés a tecnologies digitals que serveixin per reduir la dependència en àmbits estratègics”.
La ciutadania reclama alternatives
L'informe posa de manifest que la ciutadania catalana està disposada a adoptar solucions tecnològiques europees sempre que ofereixin prestacions equivalents. Tot i que el 70% dels enquestats reconeix no conèixer actualment plataformes tecnològiques desenvolupades a Europa, el 73% afirma que prioritzaria una alternativa europea si oferís les mateixes funcionalitats que una plataforma no europea. Aquestes dades evidencien una oportunitat per a impulsar un ecosistema tecnològic europeu capaç de respondre a les demandes dels ciutadans en àmbits com la seguretat, la competitivitat, l'ètica i la protecció de dades.
La preocupació de la ciutadania no es limita a la competitivitat tecnològica. L'informe reflecteix una inquietud important pel control i l'ús de les dades personals per part de grans plataformes digitals no europees. Aquesta preocupació assoleix nivells especialment elevats quan es tracta d'informació delicada: el 91% dels enquestats mostra inquietud davant l'accés a dades bancàries, el 85% a informació patrimonial i fiscal, el 78% a dades de localització i mobilitat i el 76% a informació sanitària. Aquestes dades reflecteixen la sensibilitat de la població respecte a la privacitat i la seguretat de les seves dades.
Les infraestructures digitals, clau per a la sobirania tecnològica
La resposta a aquesta situació passa, segons la ciutadania, per reforçar les capacitats tecnològiques pròpies. El 87% dels enquestats considera que els governs europeus haurien d'impulsar activament el desenvolupament de tecnologies europees. A més, els catalans identifiquen com a elements clau per a la sobirania digital les xarxes de telecomunicacions, la ciberseguretat, els centres de dades i els serveis cloud. El 88% considera prioritari disposar de capacitats pròpies en ciberseguretat, el 86% en telecomunicacions i centres de dades, i el 79% en serveis de núvol. Aquests resultats posen de manifest que la sobirania digital va més enllà de les plataformes tecnològiques i inclou infraestructures crítiques, talent, innovació, protecció de dades i capacitat industrial.
Malgrat les preocupacions, la percepció ciutadana sobre la tecnologia combina inquietud i confiança. El 57% dels catalans creu que la sobirania tecnològica europea augmentarà durant la pròxima dècada, reflectint una certa confiança en la capacitat d'Europa per a reforçar la seva posició en l'escenari tecnològic global. Per a donar resposta a aquesta necessitat, Fundació Telefónica s'ha proposat crear un espai europeu per a connectar el pensament estratègic i la capacitat d'acció al voltant del repte de reforçar les capacitats tecnològiques pròpies des d'un model competitiu, escalable, confiable i ètic, en línia amb els valors democràtics europeus.