Uns 60.000 autònoms continuen pendents de les reclamacions que les mútues han fet per les prestacions que es van concedir durant la pandèmia i que ara demanen tornar per incomplir o no justificar adequadament els requisits, segons les estimacions de la unió d'autònoms UPTA.
Del total d'1,7 milions de prestacions concedides per cessament d'activitat durant la pandèmia, unes 150.000 s'han vist en procés de revisió, de les quals un 60% ja s'ha resolt i un altre 40% segueix pendent, que són aquests 60.000 ajuts que segueixen pendents, d'acord amb xifres facilitades per UPTA a EFE.
Consultats sobre el tema, ni la patronal de les mútues AMAT ni el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions han facilitat dades d'aquestes reclamacions de les prestacions pagades a autònoms durant la pandèmia. "Encara estan en procés. No disposem d'aquestes dades", asseguren a EFE des d'AMAT.
En la majoria dels casos que encara estan pendents, explica a EFE el president d'UPTA, Eduardo Abad, el problema és que no poden justificar documentalment la caiguda d'ingressos que van patir i que permetia accedir a aquests ajuts. Les circumstàncies són variades, hi ha autònoms que asseguren que han optat per pagar per no embolicar-se en reclamacions interminables que acaben tenint un cost personal elevat, però no tots tenen un matalàs financer.
És la situació de la Marina (nom fictici), a qui la Comunitat de Madrid i la Seguretat Social li reclamen més de 7.000 euros per ajuts i exempcions de quotes entre el setembre del 2021 i el juny del 2022. "Aquests diners es van demanar en un moment que feien molta falta i es van destinar a necessitats bàsiques", exposa la Marina, que reconeix "la frustració i la impotència" que sent davant la complexa gestió d'uns expedients que s'acumulen, amb unes notificacions en què no s'acaben d'aclarir les causes per les quals els reclamen aquestes quantitats.
"El meu negoci continua igual o pitjor que en aquell moment i ara he de tornar aquests diners", assenyala la Marina, que se sent desprotegida i que està disposada a arribar a judici. A l'Álvaro, professional de l'àmbit educatiu, Asepeyo li reclama més d'11.000 euros de tres trams d'ajudes (es renovaven cada tres mesos) per haver estat d'alta a la Seguretat Social 24 hores per a una suplència en una residència per la qual va cobrar 140 euros, quan se suposava que no podia tenir altres ingressos a més de la prestació.
L'Álvaro ha demandat Asepeyo argumentant la falta de proporcionalitat d'una reclamació de milers d'euros per haver ingressat tan sols 140 euros i el principi de bona fe que segons la "doctrina Cakarevic" eximeix de tornar prestacions dirigides a cobrir necessitats bàsiques. Aniran a judici l'octubre de 2027, però la mútua no ha notificat aquesta qüestió processal a la Seguretat Social que li ha remès una providència de constrenyiment per al cobrament del deute.
«Gairebé pitjor que els diners que em reclamen és el caos de la Tresoreria General de la Seguretat Social», diu l'Álvaro, que ha mirat d'impugnar la providència, però no troba cap funcionari al telèfon que sàpiga explicar-li com i on fer una reclamació que li han negat presencialment a les oficines de l'organisme.
Una ingent tasca de gestió durant la pandèmia
Aquestes prestacions es van articular durant la pandèmia per donar cobertura a un col·lectiu habitualment fora del paraigua de la protecció social, cosa que va generar una càrrega de treball addicional.
El Tribunal de Comptes ja va assenyalar que la "ingent tasca de gestió dels expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) per força major de la pandèmia va comportar "deficiències", ja que es van donar "resolucions contradictòries, incongruents i duplicades" o, fins i tot, autoritzades per òrgans que no eren competents.
En aquell moment, resumien, els organismes competents van restringir els controls previs donant prioritat a la protecció i a la concessió d'ajuts sense haver confirmat el compliment de requisits o de forma duplicada, entre d'altres, una situació que també es va viure amb els ajuts a autònoms.
Reforma de l'atur dels autònoms
Al marge dels problemes amb la prestació extraordinària de la pandèmia, actualment els autònoms continuen trobant-se amb un alt percentatge de sol·licituds denegades quan reclamen el cessament d'activitat (l'atur dels autònoms).
Segons dades recollides per UPTA fins al maig d'enguany, se n'han presentat 7.781 i se n'han concedit 3.948, cosa que suposa que el 50% de sol·licituds de prestacions per cessament d'activitat són rebutjades.
El Ministeri d'Inclusió ja s'ha compromès a simplificar i millorar aquesta prestació en una taula en què treballen amb els agents socials i les principals associacions del sector.