El 29% dels llogaters a Catalunya s'ha vist amb la necessitat de canviar de domicili durant l'últim any per raons econòmiques, segons es desprèn d'un informe publicat per Intermón Oxfam. L'ONG qualifica aquestes situacions com a "desnonaments invisibles", un fenomen que engloba tant les finalitzacions de contracte com les pujades de renda inassumibles que acaben forçant les llars a abandonar el seu habitatge. Aquesta xifra, tot i ser notable, se situa per sota de la mitjana estatal, que se situa en el 34,2%, i molt allunyada del 42,8% registrat a la Comunitat de Madrid, on la pressió del mercat del lloguer es fa sentir amb especial intensitat. L'informe posa de manifest que aquestes mudances no responen a una decisió voluntària, sinó a la impossibilitat de fer front a les condicions del mercat.
L'estudi d'Intermón revela dades preocupants sobre la càrrega que suposa l'habitatge per als inquilins catalans. Un de cada tres llogaters a Catalunya destina més de la meitat dels seus ingressos mensuals al pagament del lloguer, una proporció que supera àmpliament els llindars recomanats de sostenibilitat econòmica.
Més concretament, l'informe indica que un 11,1% dels inquilins catalans dediquen més d'un 70% del seu sou a l'allotjament, mentre que un 24,8% addicional hi destinen entre el 50 i el 70% dels seus ingressos. En conjunt, vuit de cada deu llogaters a Catalunya destinen més d'un 30% dels seus ingressos a pagar la renda mensual, un percentatge que marca el llindar a partir del qual es considera que l'esforç econòmic comença a ser excessiu. Aquesta situació té conseqüències directes en la capacitat d'estalvi de les llars, ja que un 53% dels llogaters catalans no aconsegueix estalviar després de fer front al pagament mensual de l'habitatge.
La situació de les persones hipotecades
L'informe també analitza la situació de les llars que han optat per la compra d'habitatge mitjançant hipoteca. Les xifres, tot i que menys extremes que en el cas del lloguer, també reflecteixen un esforç econòmic considerable. Prop de set de cada deu persones hipotecades destinen més del 30% dels seus ingressos al pagament del préstec, mentre que un de cada quatre gasta més de la meitat del que cobra en la hipoteca. Aquestes dades posen de manifest que l'accés a l'habitatge, tant en règim de lloguer com de propietat, suposa una càrrega financera molt significativa per a una part important de la població catalana. A escala estatal, l'informe ofereix dades desglossades per col·lectius que permeten identificar els grups més vulnerables davant la crisi de l'habitatge. La necessitat de canviar de pis per dificultats econòmiques s'ha donat especialment entre persones extracomunitàries, on afecta el 37% del total d'inquilins d'aquest col·lectiu, i entre els menors de 25 anys, amb un 31,9%.
Un aspecte especialment rellevant que destaca l'estudi és que sis de cada deu mudances forçoses van implicar abandonar el barri o municipi de referència. Aquest fet és valorat negativament per Intermón Oxfam, ja que provoca un "debilitament de les xarxes socials i comunitàries" en desplaçar les persones del seu entorn habitual de relacions i suport mutu.
L'autor de l'informe i responsable de polítiques de Protecció Social i Ocupació d'Intermón Oxfam, Alejandro García-Gil, ha explicat que "l'accés a l'habitatge suposa un gran esforç per a milions de persones, però és especialment difícil per a qui paga una renda". Segons la seva anàlisi, aquesta situació configura el que anomena "la trampa del lloguer", ja que "els preus elevats impedeixen estalviar i dificulten reunir l'entrada per a una hipoteca. Com a resultat, moltes persones queden atrapades en un mercat del lloguer cada vegada més asfixiant".
Les perspectives de futur dels llogaters
L'estudi, elaborat a partir d'una enquesta realitzada el 2025 a 4.102 persones de tot l'Estat, evidencia les desigualtats en la capacitat d'estalvi entre propietaris i llogaters. A Catalunya, el 57% de les persones que tenen la seva casa completament pagada aconsegueixen estalviar cada mes, una xifra similar a la mitjana estatal del 60%. En canvi, la majoria dels llogaters, un 53%, no poden estalviar a causa dels elevats costos de la renda. L'informe subratlla la paradoxa que una persona propietària amb ingressos equivalents al salari mínim interprofessional, fixat en 1.184 euros, té més probabilitat d'estalviar que un llogater amb un salari de 2.000 euros. Aquesta dada il·lustra com la despesa per llogar pot neutralitzar diferències salarials significatives.
Pel que fa a les expectatives de futur, l'informe reflecteix un pessimisme generalitzat entre els llogaters. El 58,5% de les persones no propietàries a Espanya considera "improbable" poder comprar un habitatge en el futur, mentre que només el 14,4% es mostra optimista sobre aquesta possibilitat. Aquestes dades apunten a una perpetuació de les desigualtats en l'accés a l'habitatge en propietat. L'estudi també revela que el 13% dels arrendataris comparteixen llar amb persones sense parentiu, una estratègia per fer front als elevats preus del lloguer que implica renunciar a la independència residencial. Aquesta circumstància és especialment freqüent entre els joves i les persones amb ingressos més baixos.