Al submon del periodisme ultra, Mediaset és una bicoca. Quan toca parlar de política i/o de conspiranoies, sempre suquen. Els exemples se'ls saben de memòria, però si grates una mica en la superfície trobes autèntic or. Això dit amb optimisme patològic, perquè en realitat és un "riure per no plorar" de manual. Com que la cadena dels hereus de Berlusconi tingui en nòmina a una periodista que no fa ni dos anys que els va avergonyir públicament, havent de demanar disculpes. Parlem de María Jamardo, qui alterna el seu paper al digital d'extrema dreta 'El Debate' amb la seva presència entusiasta a 'En Boca de Todos', de Cuatro. Un programa reciclat que ara condueix Nacho Abad, i que ha omplert de personatges com l'opinadora en qüestió. I ojo cuidao, que la María és molta María. 

Aquesta senyora va ser l'autora, al programa de Sonsoles Ónega a Telecinco (pagat per Ana Rosa Quintana, poc sospitosa de 'roja'), d'una anàlisi escandalosa de la massacre nazi, aliats dels feixistes de Franco, a Gernika. "Hay que recordar que en aquel momento el socialismo y el Partido Comunista estaban del lado, o tenían el apoyo de Stalin o de las ideas de Stalin. Ni el que bombardeaba era malo, ni los que eran bombardeados eran tan buenos. Esto no tiene nada que ver con una guerra civil”. Difícil superar-se, la infàmia és descomunal. En aquella ocasió, la senyora va ficar la falca de tuf nazi en referència a Zelenski i l'atac rus a Ucraïna. Ara, amb Gaza, neda com un peix al mar a l'aigüa. 

De les atrocitats que s'estan veient aquests dies a Gaza, la premsa i els programes de televisió del tipus de Nacho Abad s'han posat les botes amb l'assassinat de 7 membres de l'ONG del xef José Andrés. L'asturià, molt crític amb el govern espanyol per recolzar una posició clarament contrària als atacs d'Israel, ha vist com la seva tasca humanitària també es convertia en un blanc. Hi ha hagut cobertura especial i l'oportunitat de dir la seva a una oportunista com Jamardo, sempre amb la canya a punt. Atenció al missatge de condol a les famílies dels morts, als seus amics i col·legues de feina, fins i tot a les seves memòries individuals: "Todas las víctimas son terribles y son dolorosas. Pero cuando uno va a una guerra..." Et fots. Clar que sí.

María Jamardo Instagram
María Jamardo / Instagram

El discurs de la María és una miiiica més elaborat, i el sucós de la part final és copsar les seves fòbies personal que no venen al cas: es treu de la màniga un "la izquierda" y "bombas", com un prestidigitador, per justificar les seves indesitjables paraules. Un costum del seu repertori, clar, la senyora fa dies i setmanes que fica cullerada amb les barbaritats que s'estan cometent per part de l'Estat d'Israel. En aquest sentit, la gent la té ben identificada, però vaja: que s'ha lluït. José Andrés li enviarà el seu agraïment, segur que sí. I un dia més a l'oficina per a Cuatro i Mediaset. 

 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!