"Són la vella caverna, però amb les noves caretes, per seguir mal manant. Ara són més polits que els seus pares, i es disfressen amb plomes de Harvard, però si arriba el poder, adéu Proust, adéu Brecht...". Així ha qualificat en Jordi Basté l'òrgan de la Junta Electoral Central, que ha vetat la candidatura de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí a les eleccions europees del pròxim 26 de maig. El periodista utilitzava els versos de la cançó Neofatxes globals de Lluís Llach, de 2002, per censurar una decisió que és un clar exemple de "repressió electoral".
TV3
El conductor de El Món a Rac1 no té dubtes: "La JEC ha entrat a la campanya, i vol tapar la victòria del PSOE a Espanya i dels independentistes a Catalunya". Un cop de puny sobre la taula per dir que "aquí manen ells". I trobava encertadíssima la lletra d'aquella cançó de l'artista, que parla d'un estat que encara viu en blanc i negre, on tot és antic, on tot és repressiu: "Van prohibir els llaços, van vetar partits en els debats, i ara prohibeixen presentar-se a les eleccions"
@elmonarac1
La decisió de la Junta, però, pot tenir efectes inesperats: Els censors de les candidatures dels exiliats potser es troben amb que les mesures "se'ls hi girin en contra" i regalin un parell d'escons més a JxCat. Basté, finalment, ha tornat a recordar Lluís Llach per felicitar-lo pel seu exercici de dignitat al Suprem, on va fer un clam "com a ciutadà homosexual, independentista i aspirant a ciutadà del món" per demostrar el seu desacord amb el fet d'haver de respondre a les preguntes de VOX.