El judici al procés continua el seu tortuós camí, ara amb les declaracions dels guàrdies civils que van actuar a Catalunya la tardor del 2017. Els presos polítics catalans, acusats de rebel·lió i sedició per part d’un Estat que es va encarregar de construir un relat de violència que s’ha demostrat inexistent.
EFE
Però lluny de recular, els poders de l’Estat insisteixen a intentar provar que l’agressivitat dels catalans, els dies anteriors i posteriors al referèndum de l’1-O, va ser terrible. Ara, amb el testimoni dels agents de la Guàrdia Civil que durant aquells dies van voler evitar el referèndum requisant paperetes i a cops de porra contra els votants. L’exdelegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, els va aplanar el terreny amb “la trampa del Fairy”. Segons la seva versió, els catalans van atacar la policia espanyola amb sabó de rentar plats.
EFE
A partir d’aquí, els agents que han desfilat aquests dies pel Tribunal Suprem han intentat sostenir com fos el relat de la violència que van patir. “La técnica que usaban para no dejarnos pasar era sentarse en el suelo y cruzarse de brazos”, diu un guàrdia civil. “Por primera vez en mi vida professional, vi el reflejo del odio en la gente”, assegura un altre. Tots demanen que la seva cara no surti per la televisió, no fos cas.
Faria riure si no hi hagués dotze persones que s’estan jugant passar dècades a la presó. Això mateix és el que ha pensat el periodista Jair Domínguez, que comenta el judici, a la seva manera, a través de les seves xarxes socials. “Jo també voldria declarar anònimament si fos un puto mentider”. El discurs dels agents no s’aguanta per enlloc. És per això que no volen que se’ls vegin les cares? La darrera demostració de la impotència de la Guàrdia Civil, que no pot provar que els indepes siguin violents: “Nos gritaban fascistas, hijos de puta y nos tiraban claveles a los coches”. Terror. Les flors són la nova versió d’aquell famós “tienen armas de destrucción masiva” de José María Aznar. I en Jair diu prou. El testimoni dels policies espanyols, delirant.
Jo també voldria declarar anònimament si fos un puto mentider.
— Jair Dominguez (@sempresaludava) 21 de marzo de 2019
"Nos gritaban fascistas, hijos de puta y nos tiraban claveles a los coches" EM PIXO
— Jair Dominguez (@sempresaludava) 21 de marzo de 2019
Primer va ser en Millo i les perillosíssimes bombolles de sabó. Després, els twitters com a arma llancívola. Ara, les flors com a munició. I el que queda...