L'Òscar Andreu és, a banda d'un tipus que ens fa plorar de riure al costat del seu inseparable Òscar Dalmau cada dia a La competència de RAC1, una persona que no està per bromes quan es tracta de defensar la seva llengua i el seu país. Acostuma a ser dels que alça la veu quan veu al seu voltant qualsevol atac cap a Catalunya o la nostra llengua, especialment, quan aquests atacs venen de les espanyes i d'alguns hiperventilats que treuen escuma per la boca quan senten parlar en català. L'humorista no pensa defallir quan es tracta de defensar la nostra llengua. Sovint, com dèiem, ho fa via l'humor, com recentment ha passat al seu programa quan parlaven de què ha passat a Vic.
Què acaba de passar a la capital d'Osona? Que Vic s’ha convertit en el primer ajuntament de Catalunya condemnat per exigir un nivell de català considerat desproporcionat per accedir a una plaça de treball al consistori. El municipi havia demanat un nivell B2 de català per optar a una plaça d’operari de cementiri i manteniment, però ara un jutjat ha declarat nul·les les bases del concurs públic i ha ordenat a l’Ajuntament que rebaixi el requisit al nivell A2, és a dir, el nivell bàsic, perquè si no, "genera una barrera d’accés amb efecte excloent per a les persones que no poden acreditar aquest nivell", afegint que això constitueix una "discriminació directa per raó de llengua". I així ho han explicat a La Competència els Òscars, amb el 'Jep Cabestany' com si estigués en un capítol de Perry Mason... Com ha dit el Josep Mª Mainat en sentir-los, ""Em pixo... Llàstima que s'assembla perillosament a la realitat".
Em pixo... Llàstima que s'assembla perillosament a la realitat https://t.co/iJVmxp8KLa
— Josep M. Mainat (@MainatJM) October 19, 2025
Ara ha concedit una entrevista a elMón on ha parlat, i molt, de llengua, de la nostra llengua i la situació d'emergència que viu, de la seva història personal amb el català i del seu monòleg Crida als ocells de colors llampants, una autobiografia lingüística d'un tipus que quan era jove, es relacionava habitualment en castellà i que fins i tot de petit, va arribar a sentir "autoodi" cap a la seva pròpia llengua per una situació concreta. Revela que "Des dels sis anys que vaig descobrir que era l’autoodi, que vaig anar a comprar amb la meva àvia en una botiga de queviures, a Terrassa, en un barri dels afores també, i la meva àvia s’expressava en català i el botiguer en castellà i mantenia una conversa normal. I jo, amb sis anys, em vaig sentir violentat". Confessa que d’alguna manera, "interiorment, demanava que la meva àvia, si us plau, que canviés al castellà. Fins molts anys després no he descobert que allò era autoodi cap a la meva pròpia llengua".
Però si hi ha un moment definitiu al respecte, va ser quan va anar a fer un concert a Tarragona amb una banda de rock and roll amb la qual van treure tres discos en castellà. Quan van acabar el concert, se li van acostar dues persones del públi, que li van dir: "el concierto de puta madre, pero ¿por qué hablas en catalán entre canción y canción?". Què va pensar l'Òscar quan li van fer aquesta pregunta?: "Aleshores el que vaig fer és pensar per què estava cantant en castellà. Han sigut molts moments d’anar descobrint que estava participant d’un sistema cultural que s’expressa en la llengua que em volen imposar. I això sí que ha sigut ja l’última cosa, i m’ha fet decidir que no vull parlar la llengua del sistema cultural que em volen imposar".
Un Óscar Andreu que té clar què faria si li fan una oferta laboral en castellà: "Com si se’m presenta en francès o en anglès. Jo m’adreço a una gent i la meva gent és la d’aquest país, i en aquest país la llengua pròpia d’aquest país és el català". Clar i català.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!