Periodista català resident a Islàndia víctima de catalanofòbia, denúncia

Islàndia en crisi. I grossa. La petita ciutat de Grindavik, a pocs quilòmetres de la capital Reykjavík, ha estat evacuada. Hi ha una alerta sísmica d'extrema gravetat, en qualsevol moment la terra pot esclatar i destruir completament la zona. Una fissura de 15 quilòmetres de llarg, plena a vessar de magma, és el motiu d'aquesta emergència. Fa setmanes que els experts alertaven del perill, però fins que la cosa no s'ha descontrolat, el món ha fet com qui senti ploure. Una de les veus que ha anat informant amb detall del cataclisme imminent ha estat la d'un periodista i escriptor català instal·lat al país nòrdic, Èric Lluent. Aquest matí ha participat al 'Tot es mou' de TV3 amb Helena Garcia Melero, explicant sobre el terreny la magnitud del desastre. 

Des del passat divendres s'han produït centenars de terratrèmols de petita intensitat a la península de Reykjanes. Que no hagin estat devastadors no vol dir que no siguin l'indicatiu de conseqüències terribles. Els gairebé 4.000 habitants del municipi, molt proper al balneari més famós d'Islàndia, el Blue Lagoon, han estat traslladats forçosament. Els turistes que feien ús d'aquestes instal·lacions termals van fugir esperitats en començar a percebre els moviments sísmics. Islàndia, un país i una societat conscient de viure en una zona en permanent perill geològic, s'ha mobilitzat com mai per una raó: tenen la certesa que això no serà una falsa alarma. L'Èric tampoc. El seu to és greu, l'alarma és real. 

En aquesta mena de situacions la societat, o bona part d'ella, actua seguint criteris d'empatia, de solidaritat, de companyonia. Però clar, sempre ha d'haver-hi ovelles negres, autèntics malànimes que aprofiten qualsevol avinentesa per atacar i fer mal. L'Èric, preocupat pel futur de Grindavik i de la resta del país que l'acull, ha topat amb aquesta colla d'indesitjables. I mira quina casualitat: resulta que són espanyols, i a més a més, segurament d'aquells que volten pel carrer Ferraz de Madrid, fent coses fatxes. Com ara practicar la catalanofòbia més infecta. Atenció a un dels missatges que ha rebut el periodista català. Ni a Islàndia ens deixen en pau. Quin fàstic.

L'autor del missatge, un aprenent curt de gambals de José Mota, desitjaria que el magma fes desaparèixer els catalans com l'Èric. Així de clar: "Si hay algún catalán o varios en Grindavik os ruego que os quedáis ahí. Que ya nosotros pasamos por ahí. Pero no hoy. Mañana". Fenomenal, això de voler el mal per al proïsme. D'espanyol monàrquic, constitucional i patriota. Es retraten ells solets. I després es preguntaran com és que volem fotre el camp i estripar el DNI del regne d'Espanya. Com més lluny d'aquesta xacra, millor.