Que l'actual monarquia espanyola és hereva directa d'un dictador feixista és una cosa que no agrada sentir a les espanyes. Però és així: Franco va despatxar Joan de Borbó i va modelar Joan Carles per succeir-lo en la Prefectura de l'Estat, perpetuant molts del seus valors fins els nostres dies de Felip VI. Paral·lelament, a més a més, la sang franquista i la borbònica s'anaven barrejant, i no metafòricament. D'aquest còctel dinàstic va sorgir un personatge que reuneix el millor dels dos mons: Luis Alfonso de Borbón y Martínez-Bordiú. Té diversos títols nobiliaris però que no valen un cèntim, com el de Duc de Borbó o Duc d'Anjou. Aquest últim és el que li fa somiar amb el tron de França, del qual s'autoanomena hereu legítim. Que esperi ben assegut, la cosa va per llarg. I ell no és gaire d'estar assegut, no. Ell és més d'Arriba España.
Quantes vegades haurà cridat Luis Alfonso aquesta arenga tan franquista, fatxa i cavernícola. És la seva frase favorita en el món mundial. Durant els últims anys més que mai, coincidint amb l'esclat de VOX, el seu partit predilecte. També arran de l'enrabiada que va haver d'empassar-se el 2018, quan van exhumar la mòmia del militar per traslladar-la lluny de les seves víctimes a el Valle de los Caídos. El besnét es pujava per les parets, tan implicat com està amb el legat feixista. Tant és així que va ser un dels portadors del fèretre en aquella cerimònia, com va fer el fugit Joan Carles en el seu moment. Escrivia aquells dies a Twitter: "Te fuiste hace 43 años, pero estás más presente que nunca. Tus enemigos y unos traidores a la Patria no te olvidan, ni cesan de mencionarte. Otros muchos te seguimos recordando y rezando por ti. Pero tu insuperable obra (la clase media, la Seguridad Social, las viviendas protegidas, las carreteras, las universidades, los hospitales, las industrias, los pueblos, los pantanos, los bosques...) permanecerá para siempre". Aquest és el personatge en qüestió, cosinet del rei d'Espanya. Casi ná.
En quant a la part professional de Luis Alfonso, podem dir que la seva és una història que fa honor als seus cognoms. Tripijocs: ha tingut problemes per suposat frau bancari a Panamà i Veneçuela, acusat de fer-se passar per príncep per estafar inversors d'aquells països. També el van enxampar amb comptes a Suïssa. Després té una altra vessant menys coneguda, però que està explotant intensament des de fa un temps. És empresari del sector dels jocs de taula. Sí, sí. De fet n'és una mena de creador. El més famós, o ridícul, 'Juega España'. Un joc "con el que promete colarse en los hogares estas Navidades para entrentener e instruir a partes iguales repasando algunos de los episodios, personajes y obras de arte más relevantes de nuestra historia". 96 cartes i un dau amb els colors de la rojigualda, de 2 a 8 jugadors i 468 preguntes. ¿Qui guanya?: “El primer jugador que con las letras de sus cartas consiga formar la palabra ESPAÑA”. No falta la carta de Franco, és clar. Ni un truc per guanyar: cridar 'Arriba España'. Així pots robar sense perill. Sense amagar-te'n.
Doncs bé, imaginem que l'ocurrència va tenir molt d'èxit entre les famílies ultres, perquè segueix traient nous productes al mercat. Ara el tema son les baralles de cartes. En té dos: la més cañí, 'Salta al Ruedo'. Llegim a LOC que és "un homenaje a nuestra ahora denostada fiesta de los toros, un patrimonio cultural que se debe proteger, una tradición muy española y una fiesta llena de color, alegría, arte y valor". 80 cartes dedicades a maltractadors d'animals com Manolete, Curro Romero, El Juli o Enrique Ponce, íntim de Luis Alfonso. Guanya qui formi la paraula 'torero'. I olé. L'afició favorita dels Borbons, què diver.
Que munti una paradeta a la Madrid d'Ayuso, es posarà les botes. Espanya és asín.