Una investigació pionera de les restes submergides al Mar de l'Ebre l'estudi de l'ús de la fusta dels Neandertals de l'Abric Romaní (Barcelona); l'anàlisi de les formes d'organització de les comunitats neolítiques del jaciment de La Draga (Girona) i la investigació sobre l'evolució del poblament rural des dels inicis de la romanització fins a la transició a l'etapa altomedieval a l'antiga vil·la romana de Villauba (Girona), són els quatre jaciments ubicats a Catalunya que aspiren aquest any al Premi Nacional d'Arqueologia i Paleontologia Fundació Palarq.

També aspiren a aconseguir els 80.000 euros amb què està dotat el guardó, quatre projectes més liderats per equips d'investigació d'universitats i institucions catalanes que treballen dins del territori nacional i a l'exterior. Es tracta del projecte Almoloya-La Bastida, a Múrcia, en el qual un equip de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) estudia la societat d'El Argar; també liderada des de la UAB i l'Institut del Pròxim Orienta Antiguo (IPOA) opta al premi la investigació sobre l'evolució dels rituals, creences i pràctiques religiós-funeràries en el jaciment d'Oxirrinco (Egipte).

Completen les candidatures els projectes sobre dos jaciments d'Amèrica Llatina: els caçadors recol·lectors en l'Edat de Gel del llac Tagua-Tagua de Chile, que dirigeixen investigadors de l'IPHES-A PROP, i l'estudi sobre l'assentament de les estances colonials espanyoles dels segles XVI i XVIII en el Vall de Catamarca (Argentina), que desenvolupa també la UAB.

La tercera edició comptarà amb un total de 18 projectes aspirants. L'entitat analitzarà ara les candidatures rebudes per determinar quins seran els 6 finalistes que entraran en la carrera d'aquesta edició del Premi. Tots els projectes aspirants estan liderats per equips d'investigació pertanyents a institucions públiques espanyoles i, en tots els casos, es tracta d'investigacions en curs, ja sigui en territori nacional o a l'estranger.

El 15 de juny, un jurat internacional de reconegut prestigi en l'àmbit científic i cultural, triarà el projecte guanyador que es farà públic durant la gala de lliurament del Premi. La gala es desenvoluparà al Museu Arqueològic Nacional (MAN), entorn que tradicionalment ha acollit l'esdeveniment. El certamen, amb caràcter biennal, és el primer premi d'aquestes característiques concedit per una fundació privada dedicat a aquestes disciplines i està dotat amb 80.000 euros.

Projectes

El 'Projecte arqueològic subaquàtic Mar de l'Ebre. Prospecció i documentació arqueològica subaquàtica de les restes de la Primera i la Segona Guerra Mundial al Mar de l'Ebre', sota els auspicis de l'Associació Nacional d'Arqueologia Subaquàtica (SONARS) i amb els investigadors Manuel J. Fumás Soldevila, Josep María Castellví i Pere Izquierdo Tugas, és una de les iniciatives d'arqueologia subaquàtica més important d'època contemporània.

Amb més de dues dècades de prospecció a les aigües de la Mediterrània, l'objectiu principal de la investigació és obtenir tota la informació possible sobre les restes (mercants, vaixells i avions) enfonsats a la zona sobre la Primera i la Segona Guerra Mundial i conèixer el seu vincle històric amb Catalunya.

Respecte al 'Projecte Almoloya-Bastida: poder, gènere i parentiu en una civilització oblidada de l'Edat del Bronze', des de Múrcia, l'equip de la Universitat Autònoma de Barcelona format per Vicente Llull, Rafael Micó, lCritina Rihuete Herrada, Eva Celdrán Beltrán, Camila Oliart Caravatti i Miguel F. G. Valério, avança en la investigació de la societat d'El Argar, en els inicis de l'Edat del Bronze a la Mediterrània occidental, a través de l'excavació i investigació sistemàtiques dels dos jaciments emblemàtics -L'Almoloya i La Bastida.

'Explorant la Tecnologia de la Fusta dels Neandertals de l'Abric Romaní (Capellades, Barcelona)' és altres de les iniciatives. L'equip de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social integrat per Palmira Saladié, Josep Vallverdú i María Gema Chacón, treballen en un dels jaciments més importants del Paleolític mitjà. L'excepcional conservació de la fusta donarà noves interpretacions a l'estudi dels Neandertals.

En ell es porta excavant de forma ininterrompuda des de 1983: amb una superfície de gairebé 300 m2, l'excavació de la superfície completa ha permès l'estudi de pautes ocupacionals del jaciment al llac de milers d'anys. L'objectiu del projecte és l'estudi de les restes de fusta en el registre del Plistocè, a través de les traces d'ús i de desgasta observades a les eines lítiques.

'La Draga en el context de les primeres comunitats neolítiques peninsulars'. La Universitat Autònoma de Barcelona i el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC)-Institució Milà i Fontanals (IMF) són les institucions que afavoreixen aquest projecte liderat per Antoni Palomo Pérez (UAB), Raquel Piqué Horta (UAB) i Xavier Terradas Batlle (CSIC-IMF). La Draga és l'únic jaciment neolític lacustre de la Península Ibèrica.

Des de l'inici de les excavacions, fa 30 anys, La Draga ha permès caracteritzar les primeres poblacions camperoles que es van assentar en el NE de la península, el seu entorn i l'impacti que van tenir en aquest. En aquesta nova fase, els treballs tenen, entre altres, l'objectiu de comprendre les formes d'organització de les comunitats neolítiques a partir de l'anàlisi d'activitat i l'estructuració de l'espai habitat, així com la reconstrucció de les formes de subsistència, caracteritzant el tipio de relació mantinguda amb les espècies animals i vegetals de naturalesa domèstica i la importància de les espècies silvestres.

'Evolució dels rituals, creences i pràctiques religiós-funeràries a Oxirrinco. Des de la dinastia XXVI fins a l'etapa cristianobizantina'. Aquest projecte compta amb un equip liderat per Ignasi-Xavier Adiego Lajara de la Universitat de Barcelona-Institut de Pròxim Orient Antic (IPOA), Esther Pons Mellado, del Museu Arqueològic Nacional (MAN) i Maite Mascort Roca. Situat a 190 km al sud del Caire, Oxirrinco és un dels cinc jaciments arqueològics més grans del país amb una cronologia que inclou Desde l'època Saita (664 aC) fins al període Cristiano-Bizantino (segle VII dC), moment en què es produeix la invasió musulmana a Egipte, incloent per descomptat, l'etapa Persa i Ptolemaicoromana.

'Llac Tagua Tagua: vida i mort dels caçadors recol·lectors de l'Edat del Gel a Amèrica del Sud'. Els doctors Carlos Torneo (IPHES-A PROP), Rafael Labarca i Erwin González de la Pontificia Universitat Catòlica de Xile, dirigeixen aquest projecte que ha permès obtenir documentació inèdita de les pràctiques funeràries dels primers grups de caçadors-recol·lectors del continent americà.

'Autigasta i Huayacama. Arqueologia dels espais camperols indígenes i de les estades colonials espanyoles a la Vall de Catamarca, Argentina (Segles XVI-XVII)'. El Departament de Ciències de l'Antiguitat i l'Edat Mitjana de la Facultat de Filosofía i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) desenvolupa, sota el lideratge de l'investigador Félix Retamero, la investigació d'aquest jaciment ubicat a la província de Catamarca, al nord-oest de l'Argentina. El projecte està centrat actualment en l'assentament d'una comunitat d'esclaus establerta a començaments del segle XVIII.

'Un viatge al passat: reconstrucció digital i de les condicions de vida del bestiar de la vila romana de Vilauba'. Lídia Colominas Barberà i Pere Castanyer Masoliver, de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, estudien l'evolució de la vila romana de Vilauba i dels efectes de la seva ocupació des dels segles II-I aC fins als segles VII-VIII dC.

Les restes arqueològiques actualment exhumades es materialitzen en un complex entramat d'estructures construïdes al llarg de més de 700 anys d'ocupació continuada. Aquesta extraordinària longevitat el converteix en un dels millors exemples per estudiar l'evolució del poblament rural al territori des dels inicis de la romanització fins a la transició a l'etapa altomedieval.

Amb la consecució d'aquest projecte canviaran els coneixements que es tenien fins ara, partint de la troballa d'una gran quantitat d'ossos de boví sencers que confirma la presència de més de 14 de bovins la vila en la qual, fins al moment, es pensava que la principal activitat productiva era l'agricultura. Amb aquest projecte s'ampliaran també els coneixements sobre ramaderia romana coneixent amb detall les condicions de vida d'aquests animals i obtenint, per primera vegada, una imatge totalment científica de les seves característiques, gràcies a l'aplicació de tècniques i anàlisis innovadores.