La publicació 'New England Journal of Medicine' s'ha fet eco del projecte HOspital de Dia PErsonalizado (HOPE), que la Fundació Jiménez Díaz, impulsada per la Unitat d'Innovació Clínica i Organitzativa (UICO) dels Hospitals de Quirónsalud integrats a la xarxa pública madrilenya (Sermas) -que inclouen, a més de l'esmentat centre, als hospitals universitaris Rei Joan Carles (Móstoles), Infanta Elena (Valdemoro) i General de Villalba (Collado Villalba)- va dissenyar, va desenvolupar i va posar en marxa el 2019.

L'objectiu d'aquesta iniciativa era millorar l'atenció i experiència dels més de 4.000 pacients amb càncer que atén anualment gràcies a la implantació d'una unitat de pràctica integrada, la innovació tecnològica i la transformació digital.

"Més de quatre anys després de la seva implementació, la iniciativa, que suposa un canvi de paradigma, ha transformat el model tradicional de tractament del càncer, en el que els pacients orbiten al voltant de l'hospital i els proveïdors d'atenció mèdica, per convertir-lo en un model d'atenció basat en el valor i centrat en el pacient, al voltant del qual giren ara tant el centre com els professionals assistencials, millorant no només la qualitat de vida dels pacients oncològics, sinó també els seus resultats clínics," va remarcar el centre hospitalari en un comunicat després de la publicació.

L'article 'Projecte HOPE: Millorant l'experiència del pacient amb càncer i els seus resultats clínics gràcies a una unitat de pràctica integrada i la transformació digital', recollit -i protagonista de la seva portada- en l'últim número de la revista científica 'NEJM Catalyst', publicació nord-americana líder del prestigiós grup NEJM ('New England Journal of Medicine'), que se centra en les últimes innovacions, idees i solucions pràctiques dedicades a la transformació de la prestació de serveis per a la salut.

L'article està firmat, entre d'altres, pels doctors Cristina Caramés, directora assistencial i d'Investigació de Quirónsalud, especialista del Servei d'Oncologia de la Fundació Jiménez Díaz i responsable de la iniciativa; Manuel Dómine i Yann Izarzugaza, especialistes del Servei d'Oncologia de l'hospital madrileny; Javier Bécares, cap del seu Servei de Farmàcia Hospitalària; i Cristina Élez, coordinadora del seu Hospital de Dia.

Una representació de la feina d'un ampli equip multidisciplinari que integra tots els actors implicats en l'atenció i cura dels pacients amb càncer (Infermeria, oncòlegs, professionals de Sistemas de la Informació, Laboratori i farmacèutics) durant el seu procés de tractament oncològic a l'Hospital de Dia per coordinar els actes abans i entorn d'ell, eliminar actes i esperes entre els mateixos que no li aporten valor, i l'esforç conjunt i coordinat del qual ha donat els seus fruits, d'acord amb els resultats més que positius registrats en el projecte i evidenciats a la publicació. "El 2019 ens vam proposar de millorar la vida dels pacients i, en el dia d'avui, ho hem aconseguit", va assegurar Caramés.

Millores

Així, 'HOPE' aconsegueix ja atendre a través de la seva unitat de pràctica integrada al 75% dels pacients de l'Hospital de Dia i reduir l'índex de cites successives innecessàries (les que es generen després d'una primera i no generen valor per als pacients) en un 63%, gràcies a l'estandardització de processos, la millora de la coordinació entre oncòlegs i infermeres, i l'apoderament del col·lectiu infermer per evitar redundàncies en les tasques clíniques, que també dona als oncòlegs més temps per centrar-se en la qual cosa realment preocupa el pacient i oferir una atenció veritablement centrada en ell, evitant accions redundants i innecessàries.

El nou model d'atenció, basat en una única cita a l'Hospital de Dia Oncològic, que opera com una unitat de pràctica integrada, va permetre "eliminar tot el temps d'inactivitat entre cites, inclosos desplaçaments i esperes innecessàries, reduint en un 97% la durada total del tractament: de 10 hores durant fins a tres dies a tan sols dues hores en una sola jornada", segons va indicar el comunicat.

"Per la seva part, els esforços en la definició, estandardització i integració de cada protocol de tractament dins de la història clínica electrònica (HCE) van reduir en més de 30.000 els actes administratius a l'any per als oncòlegs, que ara poden atendre, de mitjana, a un 4,25 % més de pacients, i duplicar el nombre de pacients que poden rebre tractament un dia, passant de 30 a 60".

Addicionalment, la sistematització en la recol·lecció de dades clíniques, que facilita la correcta presa de decisions, i la identificació i detecció precoç d'efectes adversos gràcies a la implementació d'un sistema d'assistent virtual, van contribuir "a una millora dràstica en els resultats clínics, reduint els ingressos hospitalaris per efectes adversos greus o augment dels símptomes en un 25%".

Tot això, van remarcar des de la Jiménez Díaz, s'ha traduït en una "important millora de l'experiència i satisfacció dels pacients en el seu procés d'atenció oncològica", com el reflecteix el NPS (Net Promotor Score, eina que indica la satisfacció del pacient mesurant la seva predisposició a recomanar un servei després d'haver estat atès en ell) de l'Hospital de Dia, la puntuació del qual ha passat del 75 a ni més ni menys que 95 % de pacients que recomanarien aquest servei, destacant com a aspectes més ben valorats la disminució dels temps d'espera i els desplaçaments, l'accés instantani al seu equip assistencial a través del Portal del Pacient (aplicació pròpia de l'hospital) i, en general, una atenció més centrada en ells.

Claus

Per aconseguir a tot això, HOPE va incorporar quatre aspectes fonamentals que va convertir en els seus pilars: l'estructuració de la recollida de dades clíniques d'acord amb l'evidència científica i els programes de qualitat de més reconeixement internacional i l'estandardització del procés a fi de reduir els errors derivats de la variabilitat individual; els sistemes "point of care" a l'Hospital de Dia per obtenir els resultats de l'anàlisi de sang en menys de cinc minuts; l'automatització de la sol·licitud de prestacions i les citacions per unificar quatre cites en una; i la integració del Portal del Pacient amb la HCE, que permet al pacient comunicar-se amb l'equip mèdic o d'infermeria des d'on desitgi fer-ho i sempre que ho necessiti.

L'última novetat incorporada al projecte va ser precisament en aquest últim apartat: "AI-ON: Assistència Intel·ligent en Oncologia", un assistent virtual per a l'atenció de símptomes freqüents i la resolució de dubtes d'aquests pacients en temps real basat en un model d'intel·ligència artificial que utilitza un 'chatbot' integrat al Portal del Pacient i a la HCE de l'usuari, i que des de 2021 ha donat resultats molt positius per als pacients en termes de salut i experiència, i per als facultatius en matèria d'eficàcia en la gestió.

El projecte HOPE, que ha rebut un premi internacional i alguns de nacionals els últims dels quals, el Premi Batec a la Humanització de la Medicina, li va ser atorgat dijous passat per Medicina Responsable en el primer aniversari d'aquest mitjà de comunicació, i que actualment s'està implantant en altres hospitals espanyols, té objectius per optimitzar l'atenció centrada en el pacient inclouen una millora de l'avaluació dels resultats en salut i experiència (PREMs i PROMs) i de la prescripció del tractament a través de la incorporació d'eines d'intel·ligència artificial que facilitin la presa de decisions a la pràctica clínica diària.

"Ens preocupa no només que el pacient es curi o rebi el tractament més adequat, sinó també que l'est interfereixi el mínim en la seva vida quotidiana, en el seu treball i en les seves relacions personals". "Esperem que la nostra experiència pugui ajudar i inspirar a altres institucions que també s'esforcen per brindar una atenció del càncer veritablement centrada en el pacient", va concloure Caramés.