Dos anys i quatre mesos després, l'actuació policial que va desplegar el govern Rajoy per desactivar el referèndum de l'1-O serà analitzada amb tot luxe de detalls al Parlament de Catalunya. Una majoria del ple, la que sumen Junts per Catalunya, Esquerra Republicana, Catalunya en Comú i la CUP, ha aprovat crear una comissió d'investigació "sobre la violència institucional durant la celebració del referèndum".
Durant les properes setmanes quedarà constituïda i començarà a treballar, amb l'objectiu de documentar tots els exercicis de violència que es van produir aquell dia, identificar-ne els responsables —també, i sobretot, els polítics— de l'actuació dels cossos policials, fer un balanç total de danys i conseqüències i estudiar de quina manera es pot reparar les víctimes. La investigació és fruit d'una proposta de la CUP, que va plantejar-la ja fa mesos, a la qual s'han adherit els grups independentistes i els comuns. Parteix de la base que el primer d'octubre Catalunya "va patir l'acció de violència institucional d'abast col·lectiu més important dels darrers 40 anys al nostre país".
1.066 persones van resultar ferides. En l'aire queden encara grans interrogants que ni el judici al Tribunal Suprem contra els membres del Govern Puigdemont i els presidents de l'ANC i Òmnium, ni el de l'Audiència Nacional contra Trapero han pogut respondre. Per exemple, si hi va haver instruccions polítiques per carregar i qui les va donar, o per què a partir d'una determinada hora, quan les imatges de la brutalitat policial ja havien donat la volta a Europa, es va ordenar aturar l'actuació. La creació de la comissió sobre l'1-O coincideix la mateixa setmana que els Mossos han identificat l'agent de la Policia Nacional que va treure un ull a Roger Español amb una pilota de goma —un tipus de projectil prohibit a Catalunya.
Aquesta serà la quarta comissió d'investigació de la legislatura. En marxa hi ha ara la dels atemptats del 17 d'agost i la del 155 i ja ha conclòs la feina la del cas Castor.
El PSC renya els comuns
El debat previ a la votació que ha validat l'activació de la comissió d'investigació ha fet saltar les habituals espurnes entre Cs i PP i l'independentisme i els comuns, amb el PSC com a espectador de luxe. Els socialistes, com populars i Ciutadans, s'han oposat a la comissió i no hi participaran. Qui ha emprat un to més contundent, com és habitual, ha estat el portaveu de Cs, avui Matías Alonso. Ha qualificat la iniciativa com "un pas més de l’estratègia colpista que pateix Catalunya des dels temps d’Artur Mas".
Al seu torn, els comuns, que s'han arrenglerat amb l'independentisme, han volgut verbalitzar els matisos que els separen. El principal: que els resultats de l'1-O no es poden donar per bons, perquè "imposar la voluntat del 43% dels qui van participar-hi seria un exercici de dominació contrari al republicanisme". Així ho ha expressat el seu diputat Marc Parés. Els socialistes han renyat els comuns per haver-se afegit a la iniciativa, "assumint així la retòrica independentista".
En nom de la CUP, Vidal Aragonès ha argumentat que un dels motius que els ha mogut a promoure la creació d'aquesta comissió és que "no es pot confiar que a través de l'aparell judicial espanyol es pugui tenir resposta". També ha recordat com fa unes setmanes, des de Nacions Unides es va instar l'Estat espanyol a investigar les actuacions de l'1-O. Per la seva banda, Ferran Civit, d'ERC, ha recordat com tot i que ja han passat més de dos anys, no hi ha hagut cap sanció per a cap dels agents que va participar en el desplegament d'aquell dia. Segons paraules d'Eduard Pujol, de JxCat, és hora de "trencar el silenci" i "fer aflorar totes les veritats".