El president, Quim Torra, s'ha estrenat avui davant del món empresarial català amb la seva intervenció a la inauguració de les jornades de Sitges del Cercle d'Economia. Torra, que s'ha presentat acompanyat del qui serà el seu vicepresident, Pere Aragonès, i de les conselleres de Presidència, Elsa Artadi, i Empresa, Àngels Chacón, ha reclamat als màxims representants econòmics i empresarials catalans que s'impliquin per aconseguir un diàleg amb l'Estat "sense límits ni imposicions".

Torra era conscient que no es presentava en un territori especialment propici al seu discurs. De fet, l'any passat el president Carles Puigdemont va ensopegar amb una rebuda més aviat esquerpa de representants de la direcció del Cercle en el torn de preguntes. Avui, no hi hagut preguntes, segons el president del Cercle, Juan José Brugera, perquè el president ho ha preferit així atès que el seu Govern encara no està en marxa.

"Vostès saben perfectament qui sóc i què penso, jo defenso el que vaig votar al referèndum d'autodeterminació de l'1-O, és a dir, la constitució de Catalunya en un Estat independent en forma de República. Per això vaig anar a les eleccions del 21-D", ha començat Torra en prendre la paraula. Tot seguit, però, ha admès que una part important del país o no creu que sigui el moment de fer aquest procés o no comparteix aquesta proposta o està disposat, com el Cercle, a presentar propostes alternatives. "No creuen que ha arribat l'hora d'encetar un gran debat nacional de país? Que és urgent que la política torni a la política?", els ha interrogat.

Torra, que ha buscat la complicitat dels empresaris recordant la seva trajectòria com a executiu d'una empresa multinacional i com a fill d'empresari, ha defensat el treball conjunt d'independentistes i no independentistes per fer el país més fort i ha reclamat la implicació del món econòmic per aconseguir fer possible el diàleg amb l'Estat. “Els demanem que ens ajudin a obrir el diàleg, a fer entendre que allò que acabi sent ha de ser decidit democràticament, pactem obertament, no a despatxos a les fosques”, ha exigit.

El president ha advertit que l'estabilitat no pot néixer de la imposició i la represió -"qui pot esperar estabilitat quan hi ha persones honorables empersonades per posar urnes", s'ha interrogat- i ha advertit que la democràcia no va només de complir la llei sinó també de tenir actituds democràtiques i de respecte. "El diàleg és el desllorigador d'aquesta situació", ha reblat.

"Jo podria ser a la presó. Saben el que representa per a mi anar a veure Jordi Sànchez o Jordi Cuixart. Jo veig Cuixart i em veig a mi. I aquesta situació no pot continuar. Aquesta degradació democràtica, la llibertat d'expressió amenaçada. Europa es frega els ulls", ha explicat.

Torra ha insistit que "Catalunya vol una nova relació amb Espanya, de tu a tu" i ha situat el debat econòmic en el primer pla de la seva reivindicació. Ha assenyalat qüestions concretes com l'aeroport o el Corredor Mediterrani per denunciar que "incomprensiblement, aquests darrers anys l'Estat ha actuat contra els interessos de Catalunya i el seu dinamisme empresarials".

Amb tot, ha assenyalat els indicadors positius de l'economica catalana "que desmenteixen de manera rotunda aquells que auguraven una catàstrofe", i ha destacat la base estructural de l'economia i la capacitat de superar situacions molt adverses com la vaga de l'aeroport de El Prat, els atemptats jihadistes d'agost i les imatges de l'1-O. En aquest apartat ha situat també el decret del Govern espanyol afavorint la marxa d'empreses, les pressions a empreses i les "informacions catastrofistes" per perjudicar l'economia.

"Cal que analitzem molt bé si van ser els fets o la desinformació els factors que van provocar les davallades puntuals", ha aconsellat després de referir-se a missatges malintencionats sobre un suposat ambient de violència al país o "el missatge gens conciliador del Rei d'Espanya el 3 d'octubre".

Davant de tot plegat, Torra ha assenyalat la frustració que el país no pugui desplegar els seus potencials perquè qüestions bàsiques es decideixen lluny. S'ha referit al dèficit fiscal, d'infraestructures, d'inversió pública i el blocatge de llei socials per part del TC. "És per aquest motiu que des de fa anys volem tenir el poder de decidir", ha argumentat.