La Premier League ha votat a favor d'establir regles de control econòmic que toparan salaris i la despesa que els clubs anglesos podran fer en fitxatges, amb l'única oposició del Manchester United, el Manchester City i l'abstenció de l'Arsenal. D'aquesta forma, la competició anglesa segueix l'exemple de LALIGA i imita un model que porta anys liderant l'organisme presidit per Javier Tebas, amb l'objectiu de buscar la sostenibilitat dels clubs i de l'ecosistema que envolta al futbol.

Entre les condicions més destacades de l'acord, i que entraran en vigor la temporada 2025/2026, els clubs que no participin en competicions continentals podran gastar fins i tot un 85% del seu pressupost en fitxatges per apuntalar les seves plantilles. En el cas de què els clubs que sí que participin en la Champions League, Europa League o Conference League, el percentatge es quedarà en un 70%. Uns percentatges que també inclouen les comissions dels agents de jugadors.

L'objectiu d'aquestes mesures és aturar les diferències entre els equips amb més poder econòmic i els més modestos, encara que es preveu que es creu un "ancoratge" per controlar el límit anual per als clubs. A més, la despesa que realitzin els clubs es faci amb un sistema que prengui com a límit un múltiple – que encara estaria pendent de tancar – de l'import que rebi el club que menys cobri en el repartiment audiovisual.

La decisió ve precedida de sancions a clubs com l'Everton, al que la patronal de futbol anglesa va restar 6 punts aquesta temporada per incomplir les normes de despesa, igual com el Nottingham Forrest, que va ser també castigat per la Premier amb quatre punts menys aquest mes de març passat, per superar en gairebé 35 milions d'euros el límit de 61 milions que tenia per gastar en fitxatges en el trienni de 2022 a 2025.

Aquest tipus de multes i penalitzacions en el campionat anglès comencen a fer-se efectives, després que la patronal hagi estat postergant aquest tipus de mesures correctives en els anys anteriors, ja que premiava un model econòmic a pèrdues i que permetia als seus clubs endeutar-se sense control per reforçar plantilles o pagar salaris a jugadors.

Aquest model segueix la línia de l'implantat per LALIGA ja des de 2013, quan va acordar que entrés en funcionament una norma autoimposada pels clubs per garantir la sostenibilitat financera de les competicions i dels propis equips. L'esmentat control es fa de forma preventiva, i en paral·lel a les mesures de Fair Play Financer de la UEFA, per la qual cosa els clubs saben per endavant quin pressupost tenen disponible, per exemple, per firmar nous jugadors.

Tanmateix, malgrat les diferències de despesa en els últims anys entre els clubs anglesos i espanyols, els resultats esportius certifiquen que els equips de LALIGA segueixen regnat a Europa. Des del començament del segle XXI, els clubs espanyols han guanyat 35 títols continentals, mentre que els anglesos han guanyat 13, demostrant que el sistema econòmic a pèrdues que ha practicat la Premier no ha estat tot el reeixit com s'esperava i que ara arriba al seu final.