Diumenge vinent, 24 de març, se celebra el Dia Internacional del Vermut, ja que durant els últims anys es commemora coincidint amb el primer diumenge de la primavera.
Els impulsors afirmen que un diumenge al migdia a Espanya pot ser l'"escenari perfecte" per gaudir d'un vermut sota el sol, "en una terrassa, envoltat d'amics o gaudint de la pròpia companyia". Aquesta imatge, que bé podria recordar a un anunci protagonitzat per celebritats, reflecteix una escena genuïna i quotidiana, cada vegada més arrelada en la cultura espanyola: el terraceo i el vermut com a protagonistes de la vida social.
Tant que l'expressió 'fer el vermut' va més enllà de compartir un vas d'aquesta beguda i s'ha convertit en una tradició que es relaciona directament amb el descans, la desconnexió, la gastronomia i la vida social. Ara, aquest costum previ a l'hora de menjar, és una tendència gastronòmica que engloba aquesta sensació de sobretaula abans fins i tot de començar a menjar.
Hi ha qui diu que l'origen de la història d'aquest licor aromatitzat amb herbes es remunta fins a èpoques on els antics grecs maceraven vi amb espècies per fer begudes medicinals.
Això dista de l'actualitat o d'una època una mica més recent. No va ser fins i tot ben entrat el segle XIX que el vermut es va establir a Espanya, després que Itàlia el posés en el punt de mira i comencés a escampar la seva aroma per la resta d'Europa. Alguns diuen que els primers sorgeixen a Reus (Catalunya), on es van establir algunes fàbriques. Altres a Huelva, on se n'ha trobat una que data de 1870. I d'altres diuen que Augustus Perucchi -una de les marques referents en l'actualitat- va ser el responsable d'aquella pionera elaboració. Tal va ser la seva popularitat en la societat espanyola que es va tornar un costum reservar-se aquella hora prèvia al menjar per fer un descans del treball amb un vermut en mà en forma d'aperitiu, sobretot a les grans ciutats.
A poc a poc, aquest costum es va fer tradició, fins al punt que ara es coneix l'una del migdia com l''hora del vermut', en la qual aquest licor que li dona nom, en moltes ocasions -i cada vegada més- té un lloc a la taula. De fet, l'emergència de 100 marques noves de vermut al voltant del món des de 2012 és un testimoni de la seva creixent popularitat, segons assenyalen fuenes com 'Infobae' (2023) o 'Àmbit' (2023). A més, en un curt període de temps, de 2017 a 2020, la categoria de vermut va experimentar un creixement del 300%, segons Rocío Osborne, directora de Comunicació de Grup Osborne, en una entrevista per al mitjà digital 'Directe al Paladar' (2023).
Innovació
Aquest ressorgir s'ha vist impulsat, entre altres factors, per la tendència a l'autèntic, als productes artesanals i a la seva alta qualitat. Institucions -ara ja històriques per la seva llarga i potent trajectòria- com l'emblemàtica Martini amb el seu llegat d'artesania i experiència a cada ampolla; Yzaguirre, amb la seva aposta per la qualitat i el tradicional; o Perucchi, amb la seva acurada tècnica artesanal i local que amb prou feines ha variat des de 1876, quan la fàbrica va obrir les seves portes; són part de l'engranatge d'aquesta nova tendència que atrapa la nostàlgia dels que el van viure fa uns anys i sedueix a les noves generacions que se sumeixin a la tradició gairebé sense parpellejar.
Jean-Noël Reynaud, CEO de Magellan&Cheers, un grup internacional que ha adquirit el la marca Perucchi, assegura que "especialment en els dos últims anys hem vist un auge del consum de vermut, particularment destacable en el segment de qualitat "prèmium" del mercat". I és que, segons indiquen els estudis de Jouran Research Consumer, actualment els consumidors estan més disposats a pagar per qualitat, i aquests sentiments que afloren en assaborir temps passats inciten a gastar més. De la mateixa forma que quan un producte es considera com a local, es percep de més qualitat, com conclou un estudi liderat per la Universitat d'Arkansas.
Una de les claus crucials per aconseguir aquest renéixer, ha estat la innovació, ja que a partir de noves iniciatives aquest licor ha aconseguit adaptar-se a les noves modernitats i tendències, aconseguint així reenganxar a un públic ansiós de novetats i reinvencions de sabors tradicionals. Com a Martini, que encara que la seva essència sempre es manté en Piemont, ha aconseguit arribar a continents gràcies a l'adaptació dels seus productes als nous rumbs que han pres els temps recents. O com Perucchi, que amb un ADN molt marcat però adaptant-se a cada context, ha pogut sobreviure a tota mena de moments.
És per això que el vermut també s'ha colat a la cocteleria d'autor per fer-se un lloc en la gastronomia més moderna, convertint-se en ingredient essencial de nombroses receptes cocteleres molt buscades per un públic selecte i gurmet. Per a aquells amants d'explorar la gastronomia i que presumeixen de paladar fi, és tot un recorregut de sensacions entre particulars sabors, que fan de cada xarrup una experiència única. Com el gaudir d'un Negroni per obrir la gana abans que arribi el menjar a la taula, una sensació de la qual cada vegada es pot gaudir més en les ja conegudes com a vermuterias, que a poc a poc es van deixant veure als carrers i mercats.
En vigílies d'un dia clau com el primer diumenge de primavera, en el que se celebra el Dia Internacional del Vermut convé fer un recorregut per les seves arrels i costums que, al final, són un reflex de la societat, no només espanyola sinó mundial. Encara que Espanya ha fet costum prendre'l al migdia i ara ja és un ritu molt arrelat, en la resta d'Europa aquest licor també es troba en auge, malgrat que és més comú trobar-se aquesta imatge del 'terraceo' en un ambient de tarda.