Mentre el president Carles Puigdemont juga a dur Mariano Rajoy al terreny de la negociació, en una partida d'escacs on tot petit error podria provocar la victòria del contrari, Rajoy continua ignorant el seu homòleg des de la distància, com si es tractés d'un Quixot buscant la independència, rodejat dels gegants europeus i les empreses que marxen. És per això que a la Moncloa creuen la partida guanyada i no temen ja aplicar l'article 155, en un procés de contenció de la crisi catalana que preveuen que s'allargui, oferint només a canvi la reforma constitucional pactada amb el PSOE.

Fonts del govern espanyol allargaven l'horitzó temporal del conflicte divendres, indicant que la intervenció dels comptes de la Generalitat es mantindria, tot i que Puigdemont respongués 'no' al requeriment que l'insta a confirmar si va declarar la independència. A l'anunciament, s'hi sumava el del ministre d'Interior, Juan Ignacio Zoido, quan va perllongar "fins que fos necessari" la presència dels efectius policials en territori català. S'hi afegeix el traslladat de convois de l'Exèrcit, per bé que la ministra de Defensa, Dolores de Cospedal, dubtava que haguessin d'actuar.

Menstrestant, Rajoy allarga la mà oferint retornar a la legalitat prèvia als dies 5 i 6 de setembre –quan es van aprovar les lleis de desconnexió al Parlament–, si Puigdemont contesta 'no' –com va suggerir en el debat mantingut al Congrés amb el portaveu del PNB Aitor Esteban. Aquesta és l'única forma del gallec per desfer "de forma senzilla una qüestió complicada" –segons la vicepresidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría– i seguir evitant la negociació a què el repta Puigdemont per treure el president espanyol de l'statu quo.

Però la hipòtesi que el president català insisteixi en la via del diàleg abans de dilluns a les 10h guanya números. Rajoy es trobaria que la resposta binària –sí/no a la DUI– que espera no arriba, sinó que podria ser una altra de política. A la Moncloa, però, diuen que això no els desestabilitzarà, i entre dijous i divendres obligaria a desplegar el 155 –sense concretar mesures–. Compten amb el PSOE, a qui l'executiu central s'ha lligat, en un intent d'esmenar allò que la vicepresidenta va reconèixer com un error: la descoordinació entre Partit Popular i PSOE amb l'Estatut.

En mans dels socialistes s'ha deixat de facto la solució al conflicte, que passaria per obrir la reforma de la Constitució en el termini de sis mesos, on es convida Puigdemont a participar. Aquesta no apunta a priori en la línia del dret a decidir de Podemos, perquè la unitat d'Espanya sempre ha sigut un prerrequisit del PP per encetar la revisió. La qüestió és que el govern central sembla no assimilar la naturalesa del conflicte, després que el Consell de Ministres demanés divendres la suspensió de la llei del cànnabis catalana, un altre recurs a l'autogovern.

És llavors on els gestos de l'executiu central denoten un sentiment de victòria. Primer, per les empreses que traslladen la seu social, a més de la "desacceleració econòmica" a Catalunya. Segon, per la constatació que el Govern ha guanyat batalles en l'opinió pública internacional, però els estats membre seguirien al costat de l'executiu central. "Com li vens tu a la comunitat internacional que no vols tornar a la llei", responia Santamaría sobre si el temps mort de Puigdemont deixaria Rajoy com a no dialogant davant una Unió Europea que "no vol 90 països".

I així, davant el cop de porta i els gestos del seu homòleg, Puigdemont respon amb un "entesos", que podria insinuar la possibilitat d'aixecar –més d'hora que tard– la suspensió a la declaració d'independència per trobar sortida a les demandes catalanes. Això obriria la batalla pel poder real a Catalunya, si Rajoy aplica el 155. D'una banda, perquè la Moncloa ha perdut l'auctoritas –és a dir, la legitimació social– entre l'independentisme, cosa que l'abocaria a la potestas, la força de l'Estat per aplicar la seva legalitat: és a dir, el codi Penal i les forces de seguretat.