"Van ser infidels, deslleials...", afirmava divendres un íntim col·laborador de Mariano Rajoy als passadissos de la Moncloa en referència al Govern destituït. No havien passat ni 24 hores de l'empresonament d'Oriol Junqueras i els set consellers, que el sobiranisme cridava a la mobilització en una nova aturada de país. "Les conseqüències les ignoro, però el govern espanyol serà respectuós", reconeixia el portaveu Íñigo Méndez de Vigo a propòsit de si la decisió judicial afavoriria la victòria independentista als comicis del 21 de desembre. "Bé, mentre no existeixi una condemna ferma que impliqui la inhabilitació, es poden presentar a les eleccions...", es resignava De Vigo davant l'estratègia que començava a perfilar el bloc rival.

A mesura que la via dels tribunals escapça cautelarment la cares visibles del sobiranisme –associacions civils i representants electes–, la decisió de la Moncloa de destituir el Govern i dissoldre el Parlament –amb l'article 155 de la Constitució– es revela com la via tecnocràtica de refredar un conflicte que perviurà més enllà del 21-D, si el vot dels ciutadans renova la victòria independentista i sense que Rajoy no dibuixi una altra estratègia que la comissió per a la modernització de l'Estat autonòmic al Congrés –tal com es va comprometre amb el PSOE a canvi del suport al 155.

L'article 155 es revela com la via tecnocràtica de refredar un conflicte que continuarà si el 21-D guanya el sobiranisme i Rajoy no ofereix cap resposta

La qüestió és que els fets recents han facilitat el relat del sobiranisme per convertir el 21-D en un "plebiscit", com va anunciar Carles Puigdemont des de Bèlgica, idea que també expressava l'expresident Artur Mas davant l'Audiència Nacional. "És l'oportunitat per derrotar l'autoritarisme de l'Estat", deia Mas en una referència implícita a la presó cautelar per als dirigents d'Òmnium, Jordi Cuixart, i l'ANC, Jordi Sànchez, així com a la interlocutòria de la jutgessa Carmen Lamela, l'ordre de detenció de Puigdemont i la resta del Govern divendres, i la citació a la presidenta del Parlament Carme Forcadell, i altres membres de la Mesa al Tribunal Suprem a declarar el proper 9 de novembre.

Però l'actuació de l'Estat no sols ha empès ERC, PDeCAT i la CUP a la cohesió davant els comicis, com demanava la coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal, aquesta setmana amb la "llista de país" i proposava també Puigdemont amb la "llista unitària per unir els demòcrates". També ha interpel·lat els comuns, situant-los cada cop més a prop del bloc sobiranista. Primer, amb el reconeixement de l'alcaldessa Ada Colau del "Govern legítim" a l'exili; segon, amb l'aposta de Xavier Domènech de portar l'amnistia als programes electorals, i tercer, amb la controvertida figura d'Albano-Dante Fachin –caigut en desgràcia per haver justificat el procés, abans de ser recollit per ERC en la seva proposta de llista col·lectiva, juntament amb els cupaires.

L'actuació de l'Estat no sols ha empès ERC, PDeCAT i la CUP a la cohesió sota el relat plebiscitari, també hi ha acostat els comuns

En paral·lel, el bloc constitucionalista rebutja la llista única, considerant que no maximitzarien escons –i fugint de fer el joc al sobiranisme. La presidenta de Ciutadans, Inés Arrimadas, va descartar la coalició, segons el dirigent del Partit Popular, Xavier García-Albiol, i es va limitar a comprometre's que les forces partidàries de la unitat d'Espanya i contràries a l'autodeterminació donessin el vot a la candidatura més votada a les eleccions. La idea de col·ligar-se amb el PP a Catalunya tampoc afavoriria el PSC, després de l'envestida del PSOE amb el 155.

Així les coses, l'empresonament del Govern va fer que l'executiu central passés de la victòria a la prudència en qüestió de dies. "Espanya guanya. Guanyen els que es poden defensar davant dels que la volen liquidar", havia dit Rajoy dilluns a la cúpula del PP, en una reunió a porta tancada. La declaració entroncava divendres amb el crit "que acabi" de Méndez de Vigo, sobre els efectes econòmics i legals del procés, albirant l'esperança que els ciutadans s'hi posicionessin en contra. "Ells tindran la darrera paraula", reblava el portaveu i evitava d'explicar què passaria si l'independentisme es tornés a imposar a les urnes, novament com al 2015.