L'associació Drets, que defensa la dignitat del poble català, està estudiant emprendre accions legals arran de l'ofensiva del ministeri de l'Interior i la policia espanyola contra l'independentisme català que s'ha destapat aquestes últimes setmanes.
El president de l'entitat, Sergi Blázquez, ha explicat a El Nacional que valoren la presentació d'una querella als jutjats a nom d'algun dels afectats directament per aquests casos. Els querellants podrien ser Francesc Homs o el germà d'Oriol Junqueras, noms que apareixen en les converses entre el ministre Fernández Díaz i l'exdirector de l'Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel De Alfonso. D'altra banda, també es podria dur el cas a la Fiscalia.
Sigui quin sigui el format escollit, l'associació no farà el pas fins que no estigui cent per cent segura que la denúncia té suficients fonaments legals per tirar endavant. En aquest cas no és fàcil, ja que les gravacions de la conxorxa entre Interior i Antifrau no són vàlides davant d'un jutge perquè van ser enregistrades de manera il·legal.
El que sí que té valor són declaracions com la del comissari José Manuel Villarejo o la del petit Nicolás reconeixent l'existència de l'anomenada 'Operació Catalunya' per frenar el procés català l'any 2012. Abans de moure fitxa, Drets es mantindrà a l'aguait de l'aparició de noves informacions, tal com ha anat succeint aquestes últimes setmanes.
Un cop es disposi de totes les evidències i es pugui demostrar que hi ha constitució de delicte, l'entitat té intenció de tirar el procés legal endavant.
La victòria de les estelades
L'associació té experiència en aquests terrenys. La victòria més coneguda de Drets als tribunals és l'aixecament de la prohibició de l'entrada d'estelades a la final de la Copa del Rei entre el Barça i el Sevilla el diumenge 22 de maig d'aquest any.
En aquella ocasió, es va presentar un recurs conjuntament amb Òmnium, ANC i la Plataforma Pro Seleccions Catalanes, denunciant una "censura a la llibertat d'expressió". El jutge va donar la raó a l'associació catalana i, finalment, les banderes independentistes van poder entrar al camp.
Des de la seva fundació el 2014, Drets també ha denunciat els casos de catalanofòbia a Twitter després de l'accident de Germanwings, l'escàndol del vot exterior del 27-S i el cas de les fotografies de DNI dels jutges sobiranistes que es van publicar a La Razón, entre d'altres.