Una Constitució és un element indispensable per forjar les bases de qualsevol país democràtic. Per aquest motiu, enmig del procés català han aparegut diverses iniciatives que ja han començat a treballar per implicar la ciutadania en la seva creació i plantejar com seria aquesta Carta Magna catalana. Els elements necessaris per tirar endavant aquests projectes poden resumir-se en 10 punts:

1. L’entitat centralitzadora

Reinicia Catalunya és la plataforma que ha agafat la bandera d’impulsar el debat ciutadà sobre una futura Constitució Catalana. Està formada per 13 entitats que ja han participat d’alguna manera en el projecte de creació de les bases constituents d’un nou Estat. Algunes de les més multitudinàries són l’Assemblea Nacional Catalana, Súmate i Procés Constituent.

El seu objectiu és poder agrupar en una sola plataforma totes les eines de tantes entitats com sigui possible, ampliant així el poder de convocatòria, xarxa de contactes, coneixements i recursos materials i humans.

2. El full de ruta constituent

L’adjectiu que més defineix el procés pel qual es vol crear la Constitució Catalana, segons els seus promotors, és “democràtic”. Està previst que hi hagi quatre etapes. Al llarg d’aquest camí, l’impuls del procés constitucional naixeria en el debat del poble i aniria evolucionant fins a arribar al Parlament. Finalment, el poder tornaria a recaure en la ciutadania amb un referèndum de ratificació, en què es podria escollir si donar suport a la nova Carta Magna o no.

3. La ciutadania

El poble és l’encarregat de motivar i escalfar el debat que més tard arribi a les institucions. Aquest dissabte passat s’hi va donar el tret de sortida amb l’acte d’inici de la Convenció Constituent Ciutadana Catalana. D’aquesta trobada en sortiran 14 comissions de diferents àmbits temàtics, com Cultura, Educació o Salut, que s’encarregaran de marcar unes bases, a partir de les quals es celebraran debats oberts arreu de Catalunya.

La idea dels organitzadors és centrar aquests debats al voltant de la pregunta “Com podria ser una Catalunya millor?”, desvinculant-se així de la disjuntiva “independència sí o no”. Es partirà de la base que “es pot canviar tot”, ja sigui l’Estatut, la Constitució espanyola o la creació d’un nou Estat.

4. El suport polític

Una vegada el debat ciutadà ja està a l’agenda, cal saltar les barreres i entrar al Parlament, que és qui hauria d’elaborar la Constitució definitiva. De moment, la plataforma Reinicia Catalunya ja ha obert algunes vies de diàleg amb la institució com la reunió que van mantenir els seus representants el passat 18 de febrer amb la presidenta de la cambra, Carme Forcadell.

Reinicia també es va reunir amb la desapareguda Muriel Casals com a presidenta de la comissió parlamentària del Procés Constituent i amb el seu successor en aquest càrrec, Lluís Llach, per explicar-los el projecte i oferir-los col·laboració quan la comissió comenci a treballar.

Per la redacció de la Constitució, la plataforma proposa crear una comissió mixta formada per parlamentaris i per ciutadans aleatoris voluntaris elegits per sorteig.

Representants de Reinicia reunits amb Carme Forcadell / Parlament 

5. El document

Després del debat territorial i amb l’ajuda de juristes experts, es concretaran dos documents que seran presentats al Parlament. Per una banda, hi haurà el “llibre verd”, un recull de propostes legislatives o de país, sense concretar-ne el format. D’altra banda, es crearà un “informe constitucional” que, aquest sí, dibuixarà aspectes concrets que podrien figurar a la Constitució.

Un cop passin per les institucions, aquests documents poden mantenir-se iguals o estar subjectes als canvis que es creguin necessaris, abans de ser ratificats finalment pel poble.

6. El finançament

Les entitats que conformen Reinicia Catalunya han estat les encarregades de finançar els inicis del projecte. D’ara en endavant, s’espera rebre ajuda amb donacions econòmiques a través del web i aportacions voluntàries a les reunions. Els fons de l’associació vindran de l’autofinançament, sense cap ús de diners públics.

7. Els espais de trobada

Es preveu que la participació ciutadana es dugui a terme tant en espais físics com a través de la xarxa. Es faran debats oberts arreu de Catalunya. Des de Reinicia, insisteixen en la importància que aquestes trobades siguin a diversos punts repartits per tot el territori i que no es concentrin només a l’àrea metropolitana o rodalies.

Per l’organització de totes aquestes trobades s’utilitzaran els locals o seus de les entitats que formen Reinicia. També es celebraran en altres espais neutres i sense cap biaix polític, com es va fer amb l’acte de presentació aquest dissabte a la Facultat de Medicina de la UB.

8. Els referents

No hi ha precedents de països que hagin treballat en un procés d’independència i, paral·lelament, en la creació de la Constitució per al nou país. Tot i això, Reinicia es basa en exemples marcats per països com Irlanda o Islàndia.

L’altra gran inspiració de la convenció és el Congrés de Cultura Catalana (CCC) dut a terme entre 1975 i 1977. Aquest va ser un conjunt d'iniciatives i actes culturals a favor de la defensa i promoció de la cultura catalana. Les seves reunions van començar clandestinament encara sota el règim franquista i van acabar integrant 85 entitats de tots els Països Catalans.

Cloenda del Congrés de Cultura Catalana l'any 1977 / FundCCC

9. La legalitat

“Absolutament inimpugnable”. Així de clar ho tenen els representants de Reinicia. El seu projecte de creació d’una Constitució Catalana no corre el risc de ser dut davant la llei, ja que es tracta d’una iniciativa ciutadana de la qual no se’n deriva cap legislació.

La seva primera etapa no serà aixoplugada per les institucions i, fins que el Parlament no proposi lleis concretes, el projecte forma part dels drets i les llibertats del poble.

10. El calendari

La primera fase del debat constitucional s’emmarcarà entre un any i 18 mesos, coincidint amb el termini d’aquesta legislatura marcat pel govern. A partir d’aquí, el calendari és incert, ja que la iniciativa saltarà a l’àmbit institucional i, per tant, evolucionarà molt lligada als tempos polítics que puguin venir.