Arran de les accions de la Guàrdia Civil a Catalunya, i també de la prohibició de la celebració de l’acte a Madrid a favor del dret a decidir, circula el relat, tant entre alguns independentistes com entre alguns no independentistes de Catalunya i d’Espanya, que diu que el conflicte al voltant del referèndum de l’1 d’octubre ja no va del que passa a Catalunya, o d’independència sí o no, sinó que és una qüestió de democràcia (o de drets fonamentals). L’argumentari em sorprèn. En primer lloc, perquè ha estat a causa de les accions de l’independentisme i de l’amenaça que suposa per a l’statu quo que s’han adoptat mesures que han fet que moltes persones es qüestionin la qualitat democràtica de l’Estat espanyol, tant dins com fora de les seves fronteres.

En segon lloc, perquè aquest argumentari situa la realitat política catalana, o el referèndum de l’1 d’octubre, com a situacions que, si bé no s’hi oposen, no acaben d’estar lligades amb la qüestió de la democràcia i/o dels drets civils. Els ja no... i sinó desconnecten els escorcolls de la Guàrdia Civil, o el veto de la Diputació de Saragossa a la cimera proreferèndum organitzada per Podemos, de l’Operació Catalunya, de la marginació dels Mossos en la lluita antiterrorista —i de l’intent de desprestigiar-los arran dels atemptats a Barcelona i Cambrils—, de la cancel·lació de la presentació de Victus d'Albert Sánchez Piñol a Utrecht fa tres anys o de l’escassa presència de veus independentistes als mitjans espanyols. Com si aquestes accions no formessin part d’un continu que ha marcat les relacions entre Catalunya i Espanya, com a mínim, des del desastre de l’Estatut.

El problema d’aquest relat és que categoritza les opressions no només d'acord amb la seva contundència, sinó també en funció de si es conceben com a potencialment perjudicials per al conjunt de la ciutadania o només per a una part. És un toc d’alerta que, per aconseguir la solidaritat del poble espanyol o dels catalans no independentistes, s’hagi de desproveir a les persones oprimides de les categories que les diferencien del conjunt, sigui la d’independentista o sigui la de català.

La qüestió independentista no es pot entendre sense una concepció determinada de l’Estat espanyol, que ha fonamentat la catalanofòbia i que ha creat un model d’Espanya insostenible a nivell econòmic, cultural i social per a molts dels seus habitants

Malgrat que el Partit Popular és el responsable últim de la vulneració de drets que s’està produint aquests dies, la qüestió independentista no es pot entendre sense una concepció determinada de l’Estat espanyol, i del que vol dir ser espanyol, que ha fonamentat la catalanofòbia i que ha creat un model d’Espanya insostenible a nivell econòmic, cultural i social per a molts dels seus habitants.

La mobilització a diversos punts de l’Estat a favor del dret a decidir és encomiable i reconfortant. Si això ha de servir per celebrar el referèndum, benvinguda sigui. Si també és útil per iniciar un procés de reflexió sobre què és i implica ser espanyol i, en conseqüència, per repensar les relacions entre els pobles d’Espanya, endavant. Si es reconfigura Espanya, perfecte. Precisament, perquè la qüestió va sobre Catalunya, sempre ha anat de democràcia. No només hi va ara, que és quan una part d'Espanya ha vist els ullals a la bèstia. Hi ha anat sempre. Perquè hem parlat i parlem de l'ofegament d’una nació, sempre hem parlat de com hem pensat Espanya. Des de les carreteres radials fins a la marginació del bable.

Però si el debat polític, sobretot a Espanya, se centra en el tot i s'oblida de com es manifesta diferenciadament en cada part —fins al punt que es considera que aquella part no els interpel·la— dubto que, si el no guanya l'1 d'octubre o si finalment no es vota, la repressió que estem vivint aquests dies serveixi per acabar amb el conflicte derivat del (no) encaix de Catalunya dins Espanya. Si alguna cosa desanima més que veure qui i com es preocupa de quan t'esclafen, i qui aplaudeix la repressió, és pensar que potser les generacions futures també hauran de fer front a aquesta situació.