Mariano Rajoy, amb la seva ceguesa política, ha comès un error de càlcul de magnituds estrepitoses. Per mi, el pitjor. Com bé sabem, el fiscal en cap de l’Estat ha citat a declarar els més de set-cents alcaldes i alcaldesses que han signat el seu compromís a favor del referèndum de l’1 d’octubre. Els pot arribar a imputar els delictes de malversació de cabals públics, desobediència i prevaricació. A més a més, ha dictat l’ordre que si no es presenten a declarar, els Mossos actuaran com a policia judicial i els detindran.

Aquesta és la solució que aporta el Govern del PP. Mà dura i que els alcaldes serveixin d’exemple. Però aquesta solució se’ls girarà en contra d’una manera difícilment controlable.

Fins ara, els imputats o condemnats ens queien emocionalment lluny. Ara, en canvi, s’activen noves empaties. Tots sentim admiració pels membres de la Mesa del Parlament, per la seva honestedat. La presidenta del Parlament ens ha demostrat la convicció d’una ideologia i la fermesa de les seves conviccions. I com a voluntària en una mesa, em sento cooperadora necessària en els suposats delictes pel 9-N.

Però els alcaldes són una altra cosa. Al batlle del meu poble, així com als seus regidors, els he vist posar i treure cadires el dia de la Festa Major, treure neu a palades i córrer amb les ADF a apagar foc al bosc. Als regidors del meu poble, els veig escoltar pacientment els seus conciutadans i conciutadanes a la plaça major... I tothom sap on viu l’alcalde. Tothom truca a casa seva a qualsevol hora per queixar-se o demanar-li l’ajut del consistori. Discrepo amb ell contínuament sobre el fons i la forma de com governa el meu Ajuntament, però, en el fons, és el meu alcalde i sempre hi és.

Als membres del meu consistori, els conec la família. En conec els pares i les mares, i sé que estan alhora patint però orgullosos dels seus fills i filles. Sé qui són els seus fills i filles i els he fet de cangur. Amb ells comparteixo colla castellera i afició al futbol.

El valor fonamental d’un alcalde o alcaldessa és la seva paraula. I ells l’han donada: hi haurà urnes. 

I aquí radica l’error. Amb ells no tinc marge de llunyania emocional. Perquè sé que, especialment als pobles petits, ser alcalde és una vocació. Perquè es perden moltes hores quadrant pressupostos i fent de tot. Perquè cada dia del món, els alcaldes i alcaldesses dels municipis esmorzen amb els seus votants, se’ls troben a l’escola a recollir els nens i nenes o bé al mercat i, com és normal, els exigeixen explicacions. Amb ells i elles no hi ha barreres.

En el fons, tots som humans. I tenim una tendència natural a sentir empatia cap al feble. I el meu alcalde segurament es troba en aquest moment marejat per citacions judicials, advertiments i pressions per tots cantons. Però per damunt de tot, l’avala el seu compromís democràtic amb els veïns i veïnes. El valor fonamental d’un alcalde o alcaldessa és la seva paraula. I ells l’han donada: hi haurà urnes. No defalliran. Molts no saben com assumiran el tsunami antidemocràtic que els ve al damunt. Molts saben que molt possiblement seran inhabilitats per presentar-se als pròxims comicis. S’hi juguen el seu patrimoni personal, però han decidit fer-se marmessors del millor dels tresors del patrimoni que tenim: la llarga tradició republicana dels pobles i ciutats del país.

I també tenen un problema els alcaldes i alcaldesses que no facilitaran les urnes. Ells patiran directament l’oprobi o bé tindran complicitat dels seus conciutadans, i aquí, la proximitat també hi tindrà un paper fonamental.

És l’hora que la ciutadania els tornem les hores invertides en el nostre benestar. Ells, durant aquesta crisi, han estat el darrer baluard dels drets socials. Traient diners d’on podien per pagar menjadors escolars, o bé pagant rebuts de llum i gas.

Abraceu-los. Doneu-los tot l’escalf humà possible. Que la seva vara de comandament sigui el símbol de l’autonomia municipal. Segurament els veïns i veïnes només els podem ajudar de la forma més senzilla però alhora humana del món: fent-los costat.

Rajoy s’ha equivocat. Ell viu molt lluny. Com Juncker, Trump o qualsevol membre del TC. Perquè quan tinc un problema, al meu poble, el meu alcalde sempre hi és.