El PP està llançant pel precipici tot el que podia quedar-li de partit de dreta més o menys moderat. Ha trencat els ponts amb un amplíssim sector de la societat catalana per anys i panys. Mostra una faç autoritària desfermada que l’allunya de qualsevol capacitat de negociació, no solament a Catalunya, on tot ho té perdut, sinó en amplis sectors de la societat espanyola. Ja no parlem de l’opinió internacional, que sense pal·liatius no sap com valorar aital actuació política.  

El PP és un titella víctima de l’agressivitat de la premsa de la caverna, d’El Mundo a El País, de Jiménez Losantos a qualsevol que faci escarni, burla o insulti la immensa població de ciutadans de Catalunya que volen votar per decidir el seu futur. Entre els aliats darrers del PP i PSOE cal comptar els 900 signants, gent d’esquerra fina, que insten a no votar perquè no és, diuen, contra l’opinió de milions de catalans, un veritable referèndum. A aquests, la Guàrdia Civil no els visitarà, que són de la Bodeguilla d’en Felipe, el dels GAL. Llàstima que aquests veterans signants no fessin res per potenciar que el referèndum ho pogués ser amb tots els ets i uts.

La jugada del PSOE és maquiavèl·lica: ajuda a tallar la sagnia que tenen en el moviment municipalista i frena el pas a la marginalitat; per això atien el dòberman ferotge que duu el PP a les entranyes.

La repressió judicial, policial i política només crea anticossos en el conjunt de la societat. No és curiós ni contradictori que tants il·lustrats politòlegs no vegin aquest fet, és precisament l’estratègia que segueixen. Pensen que quan tot vagi de mal borràs a Catalunya, persecució darrere persecució repressiva, ells seran la gent que guarirà ferides. El PSOE oportunista de sempre, un riu que s’amaga com el Guadiana o el Sió, en els moments transcendentals de la història.

Seguint aquest concepte vuitcentista, no hauria canviat mai la història; així els drets dels obrers, la llibertat sindical, el dret a l’avortament, la llibertat d’opció sexual, el servei militar obligatori i tantes i tantes coses

El PP, ancorat en la repressió amb conceptes del segle XIX i XX, no ha entès res del món actual.

El PSOE és el gran farsant. A Catalunya, l’aparell del PSC ha obeït a la manera del comitè central soviètic i no ha deixat cap dirigent de prestigi dels quadres d’ahir, emparat en un legalisme ridícul. Seguint aquest concepte vuitcentista, no hauria canviat mai la història; així els drets dels obrers, la llibertat sindical, el dret a l’avortament, la llibertat d’opció sexual, el servei militar obligatori i tantes i tantes coses que ens han permès a la gent en general de gaudir de les llibertats reconegudes en els drets humans universals.

El problema del PSOE no neix en els temps presents, neix en el moment de no fer net amb els homes foscos, tèrbols i corruptes, quan la transició democràtica, quan la LOAPA i els assassinats dels GAL mentre ells governaven, quan van mirar a l’altre costat amb fets i accions que envileixen un partit i qualsevol ésser humà. Aleshores és quan el PSOE comença a precipitar-se al buit ideològic i polític. Moral i social.

El que ara maliciosament fa el PSOE, quan potencia el frenesí repressiu impotent del PP davant el repte democràtic més important que fa el poble de Catalunya, és complicitat culpable.

L’Espanya negra de sempre. Avui, PP i PSOE. Ahir, cacics o militars. No sap mai com pair la força creadora de Catalunya. Només castigar i penar.

Tenen, però, un factor nou que els és molt advers. Queixes solidàries amb Catalunya i el procés a Euskadi, al cor de Madrid, Andalusia, les Illes, el País Valencià i Castella, i fins i tot entre la gent honesta del mateix partit.

I un fet cabdal, arreu del món es mira el que passa a Catalunya. PP i PSOE tenen les mans lligades per l’opinió pública internacional. Només els queda l’amenaça i una repressió que és contestada per la força i la voluntat de la gent de votar el dia 1 d’octubre.