És la gran pregunta. La que tots ens fem i la que ningú pot contestar perquè ningú sap la resposta: què passarà diumenge?

Ara mateix hi ha tres possibilitats: que no votem, que votem “pse-pse” o que votem amb normalitat. De què dependrà que passi una d'aquestes tres coses? Doncs tampoc tenim la resposta, perquè aquí les coses passen minut a minut i fer qualsevol previsió és absolutament inútil. Sabem que ara mateix la batalla és controlar els col·legis electorals. Els uns per poder votar i els altres per impedir-ho. Això sí, podem analitzar quina és la situació dimecres a la tarda i en què pot desembocar.

Diumenge es juga un partit molt important, però d'una lliga que no s'acaba aquell dia. Diumenge no és la final, ni molt menys. Ara bé el resultat pot ser decisiu. En aquest moment el factor camp es diu por i es diu carrer. La por dels d'aquí per les conseqüències penals, econòmiques i professionals que pot tenir l’1-O per algunes persones. La por dels d'allà perquè un error de proporcionalitat els aboca a un escenari imprevisible, però sempre negatiu per als seus interessos. Per això usen la tàctica del Timbaler del Bruc: fer molt de soroll per amplificar la seva força a veure si fan fugir als d'aquí absolutament espaordits. 

La prova d'això és que, de moment, han afluixat una miqueta. Sí, continua l'acció indiscriminada i unilateral de la Fiscalia, la imatge de la qual quedarà tan malmesa que no l'aixecarà ni Nacho Vidal quan tenia 20 anys (avui han rebut policies locals i menors). Sí, el TSJC s'ha afegit a la gresca amb el tema Mossos i l'Audiència Nacional amb la sedició. Sí, continuen violant la correspondència. I, sí, hi ha efectes col·laterals absolutament marcians causats per l'okupació dels comptes de la Generalitat. Però a dia d'avui la sensació és que ha baixat el suflé. No hi ha hagut més detencions (que, per cert, van ser fetes amb repicó per humiliar, buscant l'efecte Timbaler del Bruc ja esmentat), s'han acabat els registres indiscriminats i arbitraris a impremtes sense ni tan sols una ordre judicial (per cert, els membres de les taules estan rebent les notificacions) i ha disminuït la pressió contra els mitjans de comunicació. A partir de dilluns, ja veurem què passa, però ara per ara han frenat objectius i es concentren en els Mossos. I l'explicació són les mobilitzacions de dimecres passat, les del dia 20. Aquell dia de foc i de vulneració de drets com no es veia des de feia temps va ser contestat per la societat catalana en bloc. Des del públic del Liceu als estibadors. De CCOO als col·legis professionals més diversos. Del Barça a la gent de la CUP cantant el Virolai. De la porta de la Conselleria d'Economia a la plaça de l'ajuntament de desenes de pobles catalans. Allò va ser de tal magnitud que no van tenir més remei que baixar el to del tambor perquè si no corrien el risc que tambor i timbaler anessin muntanya avall una setmana i mitja abans del partit. I el pitjor pels d'allà és que qui s'ha apropiat del seu discurs al carrer i de la seva imatge pública són grups violents que ajunten més violència que persones.

Si votem com el 9-N, Rajoy i Soraya estan acabats i l'Estat desautoritzat. Si votem pse-pse (o sigui, en alguns llocs sí i en altres amb molt de control policial no) encara tenen l'oportunitat d'usar els mitjans amics (televisions públiques i privades espanyoles i premsa de paper) per vendre que han guanyat, encara que no sigui del tot cert. I si no es pot votar enlloc, hauran guanyat el partit, sí, però no per 10-0 tal com va pronosticar la vicepresidenta espanyola. Perquè l'efecte que tindrà en la societat catalana tot el que ells han fet aquests dies serà un eixamplament de l'esquerda. I amb molta més gent en aquesta banda.

I això ho saben. I molts són conscients que la desproporció els porta al fracàs. Un exemple significatiu és aquest que li mostraré. És el compte de Twitter “Foro Guardias Civiles”, que no és oficial, però usa el seu nom. I, sí, potser el porten guàrdies civils, però en cap cas representa el cos. Doncs bé, s'ha convertit en un dels més bel·ligerants i militants de la causa unionista radical. Però avui han rebut un clatellot monumental d'un militar amb una bio on diu “la honradez no es una situacion, sino una virtud, si queréis seguidores empezad chupamdomela (sic)”. Com per situar-nos, oi? Un militar que no li ha importat fer-ho des del seu compte personal amb nom i foto, cosa que el fa fàcilment identificable:  

Doncs això. Que si en aquests nivells es diu això, afirmar que queda molt de partit i molta lliga i que el resultat final depèn de com juguem nosaltres torna a no ser una opinió sinó una descripció.