Tal dia com avui de l'any 1897, fa 120 anys, es feia efectiu el Decret d'Agregació, que incorporava al terme municipal de Barcelona les viles de Sants, les Corts, Sant Gervasi, Gràcia, Sant Andreu i Sant Martí. Fins al 1904 no incorporaria la vila d'Horta. I fins al 1921 no engoliria la vila de Sarrià, amb els seus agregats de Vallvidrera i la Santa Creu d'Olorda. L'any 1897 Barcelona havia superat els 500.000 habitants. Era la ciutat més poblada de la península, per davant de Madrid i de Lisboa. Durant els 30 anys anteriors -l'espai cronològic d'una generació- havia més que duplicat la població i es projectava urbanísticament cap a totes les direccions del pla de Barcelona.
Amb el Decret d'Agregació es posava fi a una llarga disputa, que enfrontava els interessos de les elits polítiques i econòmiques de Barcelona i les societats dels pobles del pla, i que s'havia iniciat 40 anys abans amb l'ensorrament de les muralles barcelonines i el posterior traçat del Pla Cerdà de l'Eixample. Les oligarquies polítiques i econòmiques de Madrid es van mostrar molt reàcies a autoritzar el Decret. Argumentaven que les elits barcelonines pretenien arrabassar la capitalitat política de l'Estat espanyol a Madrid. L'alcalde Rius i Taulet, però, basant-se en un precedent anterior, exercit precisament per Madrid, va aconseguir doblegar totes les resistències.
La plaça Catalunya amb el Cafè Colón
Quan es va fer efectiu el Decret d'Agregació, Barcelona va guanyar de cop 70.000 habitants (el 4% de la població del país). Gràcia tenia 40.000 habitants. Havia superat a Reus, que havia estat la segona ciutat del Principat durant els dos segles anteriors. I duplicava la població de Lleida, Tarragona o Girona. Un fet que revela l'existència d'un corrent migratori molt fort des de totes les comarques catalanes cap al pla de Barcelona que, propulsat pel fenomen de la Revolució Industrial, canviava a marxes forçades la fesomia del país, i que popularitzaria una dita que deia “Barcelona l'han fet gran els cabalers de Catalunya”, entenent cabalers com a desheretats.