L'escriptora Sílvia Alcàntara (Puig-reig, 1944) ha presentat avui, a la llibreria Laie, la seva novel·la Els dies sense glòria (Edicions del 1984). Alcàntara és l'autora estrella d'Edicions del 1984, que llança aquest llibre per la campanya de Sant Jordi, a l'espera que es torni un best-seller com la primera obra d'Alcàntara, Olor de colònia.

Ni pena, ni glòria

La insatisfacció és un tema que, de forma transversal, sobrevola tot el llibre. És la història d'una família en la Catalunya dels anys seixanta fins el 2003. Però el centre de tota la trama gira entorn d'una parella, l'Enric i la Glòria, i de tot allò que viuen, des que es coneixen, fins que la Glòria és ingressada a l'hospital, greument malalta. Incorpora també un tercer personatge que s'interposa entre ells, la Miquela, la mare de l'Enric, que acaba per enverinar les seves relacions. La Glòria, que sempre cerca la felicitat, mai no aconsegueix ser completament feliç, i les seves insatisfaccions provoquen malestar a tota la família. "M'interessa anar a les tripes de les persones. Me'n vaig sempre al pensament de les persones, que vull explicar", afirma l'autora, que apunta que justament per això cap personatge és absolutament negatiu. Fins i tot la Miquela, el personatge més negatiu, "és com totes les persones, que té un dimoni a dins que de tant en tant li surt". Afirma que tot i el paper central del desencís, en l'obra "no tot són penes". I la protagonista de l'obra, la Glòria, "no és una víctima", ja que "pateix coses, i també les fa patir".

Dificultats diverses

La família protagonista de l'obra no ho tindrà fàcil. Com tantes altres famílies d'aquell temps, haurà d'abandonar el camp i les seves terres i anar-se'n a viure a la ciutat, per instal·lar-se en un pis, de totxo, petit, de renda limitada. Vénen d'un món que era molt estable, però han de tornar a començar econòmicament diverses vegades, tal i com toca fer a tants i tants en el món d'avui... La malaltia també juga un paper rellevant a la novel·la, ja que per a Alcàntara, "Una malaltia marca molt una família. Canvia la forma de pensar, de sentir... Veus patir una persona i sents que som tan poca cosa...".

Amb història, però no novel·la històrica

L'obra d'Alcàntara reflexa mig segle de vida d'una família catalana. I, malgrat tot, ella assegura que no ha volgut fer una novel·la històrica. No vol donar lliçons d'història, tot i que inclou algunes pinzellades sobre què està passant a nivell polític, perquè "una família no es pot absentar del que passa al seu país". I tot i que la ciutat que descriu a l'obra podria ser Terrassa, on viu Alcàntara, no té nom. De fet, l'autora no pretén que ningú reconegui aquesta ciutat, sinó que prefereix que sigui una localitat qualsevol: "No m'agrada veure'm limitada i haver de reflectir uns carrers o un ambient determinat".

El rastre d'un best-seller

Fa set anys que Sílvia Alcàntara va publicar Olor de colònia. Aquell que en un principi alguns van considerar un llibre més, d'una autora novella, aficionada, va anar esdevenint tot un fenomen social. Va arribar als 55.000 exemplars venuts i es va rodar una minisèrie. Encara ara, Alcàntara debat la seva opera prima en clubs de lectura i la seva novel·la és present a moltes llibreries: tot un rècord en un moment en què la vida dels llibres cada cop és més efímera. La seva segona obra, La casa cantonera, no va tenir tant d'impacte popular, però també va ser ben rebuda per la crítica.

Una escriptora disciplinada

Alcàntara ha passat 5 anys per escriure aquest llibre, i assegura que va passar-se'n deu per escriure els dos anteriors. L'autora assegura que escriu i reescriu moltes vegades els seus texts. Treballa de dilluns a diumenge, de forma molt metòdica, amb una rutina molt estricta: "Les muses les espero amb l'ordinador engegat". El procés de creació, per a Alcàntara, és molt complex, ja que interioritza els personatges, en una tècnica que va aprendre a l'Institut del Teatre. Així intenta que cada un d'ells sigui un personatge complex, mogut per una lògica, i en què els aspectes negatius tinguin el seu contrapès. Durant la construcció d'una novel·la, assegura que porta els seus personatges arreu: no els pot abandonar. "I després, quan els deixo perquè he acabat l'obra, els trobo a faltar". Per això assegura que abans d'enllestir una obra, en comença a perfilar una altra. I, tot i que no en dóna detalls, assegura que encara té moltes coses per escriure i que té una novel·la pensada. Ja està preparant-la.

Fotografia: Sílvia Alcàntara amb el seu editor, Josep Cots.