Impost al plàstic, impost als cotxes de combustió i, ara, impost al sector tèxtil. La Unió Europea vol sumar un nou impost contra la moda, especialment low cost, perquè pagui els propis residus que genera amb la producció a gran escala de roba de vestir. Els diputats europeus, des de Brussel·les, demanen a la Comissió i als països de la Unió Europea que acabin amb la "moda ràpida" i ajudin els consumidors a prendre decisions més ètiques i sostenibles.
El Parlament va adoptar recomanacions per a l'estratègia de la Unió Europea per als tèxtils sostenibles i circulars, amb 600 vots a favor, 17 en contra i 16 abstencions. Impostos, com totes les fàbriques, ja en paguen, però ara se'n podria sumar un altre que aniria acompanyat de polítiques de conscienciació social contra aquesta manera de consumir.
Què es penalitzarà?
El text demana que els productes tèxtils venuts a la UE siguin més duradors, més fàcils de reutilitzar, reparar i reciclar. Al llarg de la cadena de subministrament, la producció ha de respectar els drets humans, els drets socials i els drets laborals, així com el medi ambient i el benestar animal. Els diputats també volen que la Comissió i els estats membres adoptin mesures per posar fi a la moda ràpida.
El nou impost podria venir motivat per una aposta per la prevenció, recollida, reutilització i reciclatge de residus tèxtils. Demanen a la Comissió que llanci la iniciativa per prevenir i minimitzar les emissions de microplàstics i microfibres al medi ambient sense més demora.
D'aquesta manera, el Parlament creu que els consumidors haurien de disposar de més informació per prendre decisions sostenibles. Els eurodiputats demanen la prohibició de la destrucció de productes tèxtils no venuts i retornats en el marc de la pròxima revisió del Reglament de disseny ecològic. Volen regles clares per acabar amb el rentatge ecològic dels productors, inclòs a través d'un treball legislatiu en curs per apoderar els consumidors en la transició ecològica i per regular les reivindicacions ambientals.
La competència a escala global
En una declaració del ple, la presidenta del Parlament, Roberta Metsola, es va referir al desè aniversari de l'enfonsament de la fàbrica de roba Rana Plaza a Bangladesh, que va matar 1.134 persones. Va recordar que aquest desastre havia estat un toc d'atenció per al món occidental, inclosa la UE, que té la responsabilitat "d'assumir les conseqüències de la preferència dels consumidors per l'abundància i l'accessibilitat en detriment de la moderació i la sostenibilitat".
Per la seva banda, l'eurodiputada de l'SD alemanya, Delara Burkhardt, va afirmar: "Els consumidors sols no poden reformar el sector tèxtil global mitjançant els seus hàbits de compra. Si deixem que el mercat es reguli, deixem la porta oberta a un model de 'fast fashion'". La UE ha d'obligar legalment els fabricants i grans empreses de moda a operar d'una manera més sostenible. Les persones i el planeta són més importants que els beneficis de la indústria tèxtil".
La iniciativa ja ve motivada pel primer pas que es va donar el 30 de març de 2022, quan la Comissió va presentar l'Estratègia de la UE per als tèxtils sostenibles i circulars, que aborda tot el cicle de vida dels productes tèxtils i proposa accions per canviar la manera com produïm i consumim tèxtils. El seu objectiu és implementar els compromisos del Green Deal per a Europa, el nou pla d'acció per a l'economia circular i l'estratègia industrial per al sector tèxtil. Els eurodiputats que s'oposen al canvi consideren que aquests impostos no afavoreixen la competitivitat amb altres rivals, com l'americà o l'asiàtic, que no té una regulació tan extrema i, per tant, dona més marge de maniobra a la productivitat.